Per al totalitari, un referèndum sempre és un cop d’Estat

"El que pretén l’Estat espanyol és poder justificar verbalment les barbaritats que li passen pel cap"

Com més a prop és Catalunya de culminar el seu procés d’independència més evidents es fan les paraules de Harold Bloom: “Catalunya i Espanya són dues civilitzacions completament diferents”. Les va dir a Nova York l’any 2006 sense entrar en cap anàlisi moral o categorització de bons i dolents, simplement constatant la dificultat (o impossibilitat) d’entesa entre dues concepcions de la vida tan allunyades l’una de l’altra, com són la catalana i l’espanyola. Quina entesa es pot establir entre algú que vol prendre les seves pròpies decisions i un tercer que li respon que no en pot prendre cap perquè l’amo de la seva vida és ell? D’igual a igual, és a dir, respectant l’altre, hi ha moltes enteses possibles, començant, naturalment, per l’acceptació incondicional del dret de l’altre a ser el que vulgui ser. De l’absolutisme, en canvi, de l’amenaça, de la imposició, de la coacció, de la repressió, de l’agressió... no en pot sortir res més que l’anhel de llunyania per part del sotmès. Aquest és el cas de Catalunya.

 

Una de les raons per les quals el nacionalisme espanyol odia a mort el Procés és perquè ha despertat milers i milers de catalans. La inexistència de tot horitzó que no fos la gestió dòcil del dia a dia supervisada per Madrid feia molt difícil prendre consciència que la mentalitat espanyola, la de Castella, no sols no havia evolucionat sinó que continuava essent exactament la mateixa que la que va envair Catalunya el 1714. Una Catalunya submisa, per tant, feia innecessari que Espanya tragués el fuet i mostrés la seva natural ferocitat. El Procés, però, ho ha capgirat tot, perquè ha obligat Espanya a mostrar la seva autèntica personalitat, la seva cara real, i això ha afavorit que el poble català baixés de la figuera i prengués consciència que els somriures i els copets a l’esquena espanyols no han estat res més que un mirall de la submissió catalana a Espanya. A més submissió, més copets a l’esquena. I també més benefici per als col·laboracionistes i més espoliació de Catalunya.

 

Per entendre una civilització, sigui quina sigui, cal parar atenció en la manera com expressa el seu pensament. L’espanyola, en concret, l’expressa així amb relació al referèndum català: “Desafío independentista”, “desacato”, “atentado”, “golpe de Estado”... Per a Espanya, doncs, la llibertat no és un dret inherent als pobles, com tampoc no era inherent als negres ni tampoc a les dones. Així, de la mateixa manera que els negres s’han regit durant segles per les lleis dels blancs, i les dones s’han regit per les lleis dels homes, també els catalans ens hem regit per les lleis dels espanyols. I, en aquest sentit, el col·laboracionisme ha jugat un paper important fent la feina bruta de Madrid. Pensem que el més denigrant de la inferiorització dels negres no era únicament haver-se de regir per les lleis blanques, el més denigrant era que fos precisament un negre qui recriminava a un altre negre que gosés desafiar-les negant-se a seure a la part posterior de l’autobús, com li tocava per la seva condició de negre. Just la mateixa escenificació que han sofert moltíssimes feministes per part de dones més masclistes que molts homes. Era la manera de canalitzar les energies dels dominats en benefici de la dominació. Així, els dominats estaven tan ocupats barallant-se entre ells, que no tenien temps de revoltar-se contra el dominador i alliberar-se. Nosaltres, els catalans, hem caigut en aquest parany durant anys, la qual cosa ha alentit el procés que, per fi, estem a punt de culminar.

 

L’articulació verbal del pensament espanyol, doncs, ja veiem que és la pròpia d’una civilització a anys llum de la nostra. Nosaltres parlem de la llibertat dels pobles, de democràcia, de justícia, de drets humans, d’urnes i de vots, coses que per a ells constitueixen un desafiament, un desacatament, un atemptat i un cop d’Estat. El llenguatge que empren ja ho diu tot. És el llenguatge d’una civilització militarista, dominadora, arrogant, que en diu ‘cultura’, de torturar braus en una plaça i que, a més, exigeix que aquesta tortura la practiquin fins i tot els qui la rebutgen. Una civilització que no ha sabut abordar cap conflicte territorial de cap altra manera que no fos la via armada, no és estrany que fins i tot en ple segle XXI mantingui la mateixa actitud. El diari El Mundo, un diari que es dedica a publicar informes falsos per difamar polítics desafectes i alterar processos electorals, demanava l’altre dia al govern espanyol que ofegui econòmicament els catalans i que militaritzi els Mossos d’Esquadra. Queda clara l’estratègia, oi? Primer, per poder treure l’exèrcit al carrer, cal dir que hi ha un cop d’Estat. Tant se val que sigui mentida, el que pretén l’Estat espanyol és poder justificar verbalment les barbaritats que li passen pel cap. El problema és que no ha mesurat les conseqüències de voler viure al segle XXI d’acord amb la mentalitat del segle XVIII. I també hi ha un altre petit detall que no ha copsat, i és que un Estat que inhabilita i empresona demòcrates, que segresta urnes, que emmordassa parlaments nacionals i que, d’un referèndum, en diu “desafiament”, “desacatament”, “atemptat” i “cop d’Estat”, és la viva imatge de la derrota.

 




Comentaris
Sly
Que faran bestieses ho tenim clar. Que tirarem endavant amb els nostres vots, o mobilitzacions o aturament de l'economia o impostos, també. I que internacionalment els pararan els peus, ja sigui per DUI+reconeixement de tercers o intervenció del Tribunal Internacional o la mateixa EU, jo també ho tinc clar. Ho tenen perdut. Però el què no saben encara, no ês només el cost real de les seves finances i per tant de la seva vida i futur, sinó sobretot el daltabaix moral i espiritual que patiran.
Per al dictador
Un referèndum és el màxim de la democràcia (o no). Li permet assumir un immens poder contra la llei i, a més, dir que l'ha votat el poble. Ens heu obert els ulls Franco, Erdogan, Kim Jong-un, Hitler i tants altres inspiradors d'Alexandre.
Josep M.
Un plaer llegir els seus articles
Jordi
Nosaltres som modèlics i els espanyols lamentables. I vinga autocomplaença i superioritat moral... Pel broc gros.
Endavant
El totalitari no suporta la superioritat moral del demòcrata. La odia a mort, perquè li desmunta la seva autocomplaença de botifler.
article nº3.242
zzzzzzzzz...
Els
Els articles de l'Alexandre sempre tenen molts comenatris de trolls fatxes.
El Ferrol
Em recorda allò de les "adhesiones inquebrantables" del Caudillo.
XX
Sigui com sigui, si s'impedeix el referèndum i es condemna els nostres polítics (ens agradin o no) hauríem d'aturar l'economia i provocar la bancarrota d'Espanya. No pot ser que ens tiranitzin així i els surti de franc.
Idroj
MOLT BON ARTICLE ......
Vicens
... i, PER DIGNITAT VOLEM LA NOSTRA LLIBERTAT DE SER UN ESTAT CATALÀ!!! Quan es perd la dignitat ja no ets persona! Volem regir-nos com a CATALANS i per Catalans, que quan si ha de ser hi som!!! Bon cop d'estat amb sentiment... per Catalunya!!!
Nuria de Mexic
Totalment d`acord, unes veritats com catedrals. Des de lluny sempre havia pensat que els catalans havien d`espolsar-se aquesta costum de la sumisió. Era dificil dir-ho, perque tothom s`ofenia que un mexicà catalá ho digués. M`alegra molt veure que aixó ha canviat. I que segurament podré viure la independència de la pàtria catalana.
The Doctor
Mireu l'episodi 8 de la temporada 10 de Doctor Who "The lie of the Land" i ho veureu clar...
Eusebi
De tot l'article es desprén un cert olor a dictadura, a incompliment de les lleis, de qualsevol. Els negres, les dones, els països ocupats van lluitar tots per cambiar les lleis i per tant cambiar la legalitat. L'articulista aquesta qüestió se la pasa pel seu arc del triomf. Ens te acostumats. El diari El Mundo (patètic) publica un article: Culpables els Espanyols, es com si diguéssim que tots els catalans som el Sr. Alexandre. Afortunadament, ni El Mundo ni l'articulista tenen raó.
frederic
Un detall: sobre l'exemple de les "dones masclistes" que impedien l'alliberament, la cosa és una mica diferent. Ara s'ha intentat donar la imatge que eren els homes que volien tenir tots els privilegis i per això era el masclisme. No era això en absolut. Era una cultura (estúpida, si) compartida per ambdues bandes. No és que hi hagués dones masclistes, sinó que proporcionalment n'hi havia igual que homes. L'alliberament de la dona va ser una lluita compartida.
Montserrat
Gràcies Sr. Alexandre, gràcies. La nostra il·lusió per ser lliures...és proporcional a la bilis que escupen els espanyolistes dels comentaris
Jordi
Hitler va guanyar unes eleccions. Era Hitler demòcrata? Franco organitzava referèndums. Era Franco demòcrata? Els votants van avalar les mesures anti-immigració de Trump. Són aquestes mesures democràtiques? Votar no equival a democràcia. Complir i fer complir les lleis, sí.
Bloc
Quantes parides s'inventen els fatxes com l'Eusebi per justificar l'España Una y no Cincuenta y Una". Esperpèntic.
Cris
No hi ha es més masclista que el típic perdonavides com el Frederic que va per la vida dient que el 50% del nostre alliberament com a dones, és mèrit dels homes. El llautó, "home", el llautó, que se't veu el llautó"!
Flame
Quan els feixistes comparen els demòcrates catalans que volen votar amb Hitler i Franco és que la bossa d'arguments els fa pudor de tan putrefacta com està. Great News!
Jordi
Ui, sí, que demòcrates que som els catalans. Per això el nostre president va ser democràticament escollit als despatxos de Convergència,oi?
Eusebi a Bloc
Per començar, tinc absolut respecte a les teves opinions, encara que la facis servir per insultar-me. Dit això afirmo que al meu país gem lluitat, lluitem i lluitarem, perquè tu i la gent com tu pugui mantenir la llibertat d'expressió que us permet insultar als discrepants. La disparitat no t'agrada? La disparitat es Democràcia amb majúscula.
Vilafranca
A l'espanyolista Eusebi: T'equivoques de mig a mig. La disparitat, en si mateixa, no és democràcia. La democràcia és permetre que la gent pugui expressar aquesta disparitat. Prohibir el referèndum del poble català i obligar-lo a ser el que no vol és feixisme. Feixisme.
A
A Jordi: i les lleis d'on vénen? Del cel? Les lleis les fan els parlamentaris, que han estat votats. També és anti-democràtica, aquesta votació? A Suïssa també fan referèndums. Són hitlerians, segons tu? Au va!
federalista
res de nou un feixista fanatic i adoctrinat, vomitant bilis i odi per la boca, res a fer i els alumnes del feixista rient-li les gracies ahh si goebbels alcara el cap que content estaria a la catalunya de 2017, i home dos civilitzacions, tenin en compte que el cognom mes comu a catalunya es garcia, i que el 80 per cent dels catalans en tenen un avi de fora, es a dir d'espanya no de tailandia, denota la profunda barbarie e ignorancia d'aquest pallasso tribal i adoctrinat dit alexandre.
Fede... què?
Estem immunitzats contra la bilis feixista del pallasso Federalista que es declara seguidor de Goebbels. És correu brossa.
Anna Armendares
Jordi, que jo sápiga, la llei electoral vigent (despres podem decidir si la canviem) no permet que votem directament presidente de la Generalitat. Votem partit, i aquests proposen president, i tot aixó es una negociació, perque la politica es negociació (ens agradi o no). I sino ens agrada, doncs quan siguem lliures i sobirans ho canviarem. Ara aquestes son les regles de la democrácia que tenim.
Eusebi a Vilafranca
El respecte a les minories i/o majories, es Democràcia, el respecte al diferent, es Democràcia, el respecte a les Lleis, es Democràcia i fem servir les mateixes lleis per canviar-les i millorar la Democràcia. Ningú està facultat per incumplir les lleis, però si per canviar-les seguin el procediment que marca la pròpia llei
Vilafranca
Eusebi, cap llei dictatorial ha de ser acatada. És una qüestió de principi democràtic. I tota llei que impedeix el dret d'un poble a decidir per si mateix és una llei totalitària que ha de ser ignorada. Les lleis de Catalunya les ha de fer el Parlament de Catalunya, no el Congreso de España.
Going
Ai que em peto, tu, amb aquest nacionalista espanyol que es diu Eusebi. El mateix discurs de la caverna. Exactament el mateix.
Jordi Català Sobirà
Nosaltres som Nació, malgrat el que puguin dir aquests castellans absolutistes i analfabets. I com no ens reconeixen com a tal Nació, s'escuden amb allò tan esperpèntic de la Soberanía del Pueblo Caspanyol, quan el que tenen ells és un Estat saquejador de les arques públiques i espoliador de la seva població, on la dita sobirania no pinta res, ja que tot funciona a benefici de la seva Casta encapçalada pel rei Bunyol.
Ramon
Aquesta és la clau de tot plegat, Jordi Català Sobirà: que som nació. Tenim dret a l'autodeterminació i consegüentment també el dret a la independència perquè som nació. Però encara que no fóssim nació, tindríem igualment tot el dret del món a mantenir i defensar la nostra identitat encara que no sigués nacional. Bàsicament perquè això últim se li reconeix fins i tot a les espècies vegetals.
Narcís ( el desvergonyiment, la descaradura, el cinisme així com capgirar allò que són ells sense pudor de cap mena .. delata prou bé que ningú mínimament recta, correcta i respectable pot seguir ni un segon més dessota aquests ‘ compatriotes ‘ , sobretot compatriotas dels catalans!)
Aquests que se'm diuen espanyols, si verament ho fossin, haurien de ser els primers en no voler tenir ' una part de sa espanya " subjectada, subordinada, subjugada .. negada, silenciada, pervertida .. empresonada, arrestada, plomada .. insultada, escarnida, befada .. i què dir-ne, anihilada i piratejada/ espoliada "! PD: ça com lla, què es pot esperar d'un estat, rei del qual digué ' el español no fue lengua de imposición ' i en l'endemig ' Pujol, enano, habla castellano ' ?
Ramon
Un post anterior afirma que els referèndums i el fet de votar no impliquen necessàriament democràcia. Cert. La Constitució del 78, per exemple, no va votar-se en condicions democràtiques. Però el post ho esguerra amb la psicodèlica postil·la que "complir i fer complir les lleis sí que equival a democràcia". Sense comentaris.
Ramon
N'hi ha un altre que afirma que negar-nos el dret a l'autodeterminació és "feixisme". Ximpleries. El feixisme no hi té res a veure, en això. Els règims feixistes, quan n'hi havia, acceptaven i promovien algunes autodeterminacions mentre que en negaven d'altres. Igual que tantes i tantes altres ideologies, fins i tot de democràtiques. La sort que tenim, és que la tendència democràtica va en favor nostre.
ThP
Ets el "p... amo", Víctor! M'encanata com treus de polleguera als colonitzadors wilkins de la Xarxa! Si els pica, vol dir que l'encertes de ple, com sempre! Aviat els veurem al terrat de la "Delegación del Gobierno" donant-se de bufetades per pujar a l'helicòpter com la mítica sortida de Saigon...
Ramon
"Els feixismes no van ser democràtics, negar el dret a l'autodeterminació no és democràtic, per tant negar ek dret a l'autodeterminació és feixisme". Aquest raonament és d'una estupidesa tipus: "Les parades de metro tenen boques, la meva cosina té boca, per tant la meva cosina és una parada de metro".
Ramon
Si negar l'autodeterminació fos feixisme, el món sencer seria feixista perquè no hi ha cap pais que l'accepti per norma general sinó per oportunisme geopolític. El que hi ha, això, sí, és una tendència a resoldre els alliberaments nacionals per vies democràtiques. Cosa que no havia passat gairebé mai. I cosa que ens afavoreix, primera perquè som nació, segona perquè som a la zona del món on es dóna més la tendència i tercera perquè aquesta via, la democràtica, la pacífica, és la nostra.
Agus
la mentalitat i la manera de ser espanyola pateixen d'un excés de "testosterona" especialment, vers Catalunya! Això és degut a que han acumulat el poder polític i econòmic des de fa vora 500 anys i que el seu poder ha sigut absolutista i repressiu, sense intentar comprendre la realitat dels altres. És la raó de la FORÇA, no la força de la RAÓ!
Baixa, Manel, baixa!
Si el Ramon, amb la seva incontinència verbal, agafés un dia el diccionari de la llengua catalana i aprengués que vol dir la paraula "feixista", no diria les atzagaiades que diu. Encara no sap que "feixisme" no és un règim sinó l'actitud humana autoritària sobre un altra persona o grup. Doncs sí, hi ha molt feixisme al món, moltíssim. I té molts col·laboradors que, com el Ramon, el circumscriuen a Franco i similars. Així va el món. Baixa, Manel, baixa!
Por favor...
...¡cómo está la gente de la región del noreste de España!...je,je...
Faxisme
es tolitarisme. Tots els faxistes son totalitaris i tots els totalitaris son faxistes encara que s'anomenin comunistes. Les raons (llegiu excuses) poden ser diferents pero la metodologia es la mateixa.
Dani
Veig que alguns no saben distingir la diferencia democràtica entre un referèndum convocat per un dictador i el que es convocat perque ho demanan els ciutadans. o, no la volen veure...
Si us plau...
Com està la gent d'aquell país de pandereta que hi ha a l''oest de Catalunya, he, he!

envia el comentari