SoliSerena Garnatxa d'Empordà del Celler d'Espolla: un or de llibre

El millor vi dolç dels Premis Vinari ha estat per a una elaboració tradicional i alhora atrevida

SoliSerena - Garnatxa d'Empordà
Celler d'Espolla
DO Empordà
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 16 € (Amp. de 1/2 litre)
Tel. 972 563 178
Web:
www.cellerespolla.com

Al celler cooperatiu d'Espolla no els calia trencar-se gaire el cap per ampliar la gamma dels seus vins dolços. Elaboren un moscatell sense criança, una Garnatxa d'Empordà amb criança i una de més envellida, la Solera, que justament va guanyar el Vinari d'Or entre els vins dolços a l'edició 2014 dels Premis Vinari.

Però van decidir elaborar-ne encara una altra, aquest SoliSerena, emprant un mètode de criança molt utilitzat a l’altre costat de l’Albera per a l'elaboració dels vins de Banyuls, de reconegut prestigi internacional i autèntics best-sellers dels vins dolços en un mercat tan exigent com és el francès.

Bàsicament el que es va fer va ser seleccionar una de les velles bótes que formen part de la Solera de Garnatxa d’Espolla i es va mantenir durant més de dos anys a l'ampit de les finestres de la façana del celler en recipients de vidre -damajoanes- de poca capacitat. Es va enregistrar la temperatura mitjançant un termohigròmetre amb memòria i la variació de temperatures durant aquest període va oscil·lar entre els -3ºC i els 39ºC.

Aquesta gran variació de temperatures, juntament amb l'acció de la llum solar, acceleren i accentuen l'evolució i l'oxidació del vi, potenciant-li les aromes de vi ranci.

És, doncs, un vi dolç natural elaborat afegint alcohol vínic a mitja fermentació per conservar part dels sucres originals del most, i amb doble criança oxidativa. En primer lloc en un bocoi de fusta de roure americà de 600 L i amb una solera iniciada fa més de 50 anys; i en segon lloc en recipients de vidre reposats a sol i serena a les finestres de la façana del celler durant aproximadament 800 dies aprofitant els contrastos diaris de temperatura entre dia i nit i l'estiu i l'hivern.

És un vi de color d'ambre fosc, ja tirant cap als tons de la caoba. A les aromes hi ha caramel i mel de bruc i les esmentades notes oxidatives pròpies del vi ranci. Però si això ja es pot pressuposar tenint en compte el mètode d'elaboració, el més notable i sorprenent és que encara conserva les aromes de la fruita: la poma al forn, les orellanes, els dàtils, la pruna al brandi i la figa seca van passant en desfilada pel nas de l'afortunat que tingui l'oportunitat d'acostar-se'n una copa al nas. I com que si se l'ha acostat al nas, de ben segur que no es podrà resistir a fer-ne un bon glop, aleshores el gaudi continuarà: l'entrada és densa i per això, si voleu evitar que se us faci un punt pesant l'heu de beure fresc: a uns 15ºC està perfecte. És així com li trobareu una dolçor notable però sense arribar a embafar, amb un punt d'acidesa final que desentela el paladar.

Les sensacions plaents s'allarguen, al paladar i a les aromes, que es van re-alimentant via retronassal. És per això, per la intensitat i la duració de les sensacions que aporta que no m'atreveixo a recomanar cap maridatge: més aviat el recomano com a vi de tertúlia o de reflexió. O en tot cas, per combinar amb un bon llibre.