Shunga, l’art eròtic japonès

"Aquesta expressió pictòrica representa escenes explícites de l’acte sexual d’allò més variades i durant una època es va fer servir com a kamasutra"
dd

‘Shunga’ és una paraula japonesa que significa, literalment, imatges de primavera, estació que encara es fa servir com un eufemisme pel sexe. A més a més, és el nom que s’atorga a l’art eròtic que va tenir lloc al Japó del segle XVII i que es va estendre fins al XVIII. Aquesta expressió pictòrica representa escenes explícites de l’acte sexual d’allò més variades i durant una època es va fer servir com a kamasutra.

 

La majoria d’aquests quadres tenen unes quantes característiques en comú. Per exemple, es dóna molta importància al vestuari i els quimonos sempre tenen un paper important en la representació, ja que representen la classe social o professió. D’altra banda, la mida dels genitals tendia a exagerar-se o, fins i tot, mostrar una versió desproporcionada, i, de vegades, els amants adoptaven postures impossibles en escenaris naturals.


 

En qualsevol cas, aquestes imatges representen amb molta cura l’acte sexual amb la intenció d’oferir una imatge quotidiana del plaer del qual en gaudeixen homes i dones. Segons reconeixen els experts, es tracta d’un tipus de pintura integradora i amb valors positius. Tot i això, el Codi Penal japonès de 1907 va prohibir l’art shunga i durant aquells anys es van destruir milers de làmines. En l’actualitat aquestes pintures encara són considerades un tabú.

 

Es diu que aquest art no només suposa una influència pel manga o l’anime, sinó que també va inspirar artistes com ara Van Gogh o Picasso. Molts d’altres feien col·lecció d’aquestes estampes. El shunga ha tingut una repercussió tan important a escala internacional que avui dia es poden visitar diversos museus on aquestes pintures són les protagonistes de les sales.





Comentaris

envia el comentari