Les tres motos catalanes que van guanyar a tothom

La Montesa Cota, la Bultaco Sherpa i l'Ossa MAR van marcar un domini absolut de les competicions de trial, fins el punt d'humiliar la resta de marques internacionals
Ossa MAR, Bultaco Sherpa i Montesa Cota a l'anunci d'Estrella Damm del 2011 | Estrella Damm

El 1967 va néixer el prototip que va donar lloc a la llegendària Montesa Cota, l'única moto catalana que, mig segle més tard, continua en producció i un dels models que va revolucionar el món del trial a escala internacional. En aquells anys, el trial era una modalitat que tot just començava a ser coneguda a Catalunya, importada de les illes britàniques on, per aquella època, dominaven les curses les marques angleses com Triumph, James o BSA, que competien amb les franceses Motobécane o Peugeot i les Zündapp alemanyes.

 

Montesa Cota | Wikipedia

 

Però, de cop, tot va canviar. Bultaco, primer, Montesa després i, finalment, Ossa van activar els seus departaments d'enginyeria fins que van aconseguir motos de dos temps capaces no ja de guanyar, sinó d'arrasar. La Bultaco Sherpa de 1964 -en producció fins el 1985- va donar el primer toc d'alerta fitxant el pilot Sammy Miller, aleshores considerat el número u a nivell mundial. Amb la nova Sherpa, Miller va aconseguir 500 victòries i 30 campionats estatals, inaugurant una llarga era de preponderància absoluta de les marques catalanes.


 

Bultaco Sherpa de 1965 | Wikimedia Commons

 

De fet, Bultaco no va haver d'afrontar rivals realment competitius fins que les altres factories catalanes no van apostar a fons pel trial. La Montesa Cota es va afegir a l'hegemonia catalana guanyant el campionat del món el 1969 gràcies a la incorporació del pilot britànic Don Smith. A partir d'aquí, les motos vermelles d'Esplugues van acumular un palmerès impressionant, fins guanyar un campionat d'Europa, catorze del món, onze d'indoor i vuit de femenins.

 

Però la festa no estava completa sense la tercera gran marca catalana. Veient l'èxit de la Bultaco Sherpa i la Montesa Cota, Ossa va començar a desenvolupar un model que entraria per dret propi a l'altar dels mites del trial. L'enginyer Eduard Giró -fill del propietari de la marca del trèvol- i un pilot anglès amb coneixements de mecànica, Mick Andrews, es van passar mesos desenvolupant una moto que provaven, obsessivament, a Collserola. D'allà va sortir, el 1971, la Mick Andrews Rèplica (MAR), una moto revolucionària -d'estètica preciosa- que aquell mateix any ja va guanyar el Campionat d'Europa i els prestigiosos Sis Dies d'Escòcia, una fita que va repetir l'any següent amb total domini de les competicions. La moto va impactar la retina dels afeccionats, fins el punt que, encara avui, és força cotitzada al mercat de segona mà.


 

Ossa MAR | Viquipèdia

 

Havia arribat el moment de màxima hegemonia catalana al món del trial. El 1972, 40 dels 43 classificats pel campionat del món corrien amb Ossa, Bultaco i Montesa -fossin oficials o independents-, fins el punt que no es troba una moto aliena a Catalunya fins el lloc 25 -una Puch austríaca-, seguida el 27 d'una Suzuki japonesa i, en el lloc 31, una Husqvarna sueca. La resta s'havien dissenyat i fabricat a Sant Adrià de Besòs (Bultaco), Esplugues (Montesa) i la Zona Franca (Ossa).

 

La tríada catalana va impressionar de tal manera que els tres models de competició van inundar els carrers dels pobles i les ciutats catalanes, en una insòlita invasió de l'asfalt per part de les motos de trial. La moda fa ser tan forta que molts anys després -el 2011- el popularíssim anunci estiuenc de Damm feia viatjar per l'Empordà els protagonistes sobre una Ossa MAR, amb la inconfusible franja verda, seguits -com no podia ser d'una altra manera- d'una Bultaco Sherpa i una Montesa Cota. Els mites ho són perquè perviuen.


 




Comentaris
Àlvar Roda Fábregas
Els q som d'aquesta generació motard ho podem di ben alt q varem contribuir al que és ara èxits internacionals del motociclisme. Quina Llastima ii no ho dic com a nostàlguia q la saviesa industrial d'aquest País no s'hagué aprofitat prou. Jo des de l'afició i com Pare dels meus fills Guim Roda i Biel Roda, orgullós de que hagui contribuït i crat una Empressa Catalana "Provec Ràcing Kawasaki" Campions del mon de Superbikes amb Jonatan Rea i Tom Sykes. Seguim
artur crespo R Xuquer
tocat la fibra sensible. Fascinant de veritat la historia, esportivament , industrial... més per a unes fábriques petites.Amb dificultat d,importar materials bons en un país pre-(prou)industrial, s,exportaven a tot lo món, USA també. (Motos l,únic que s,exportava ací) . Intents de japonesos italians topetaren amb un òs. Fins al punt que BMW proposà una joint venture Eixe ENTUSIASME es una lliçó per reflexionar. I el "tio" Bultó ficà les 4 BARRES i C. St Jordi ben visibles a ses motos quina bar
Bernat
També cal esmentar que cinc Igualadins, l'any 1977, van assolir el récord del món d'alçada en moto, en una expedició a l'Aconcagua: https://ca.wikipedia.org/wiki/Moto_Igualada-Aconcagua Anaven en motos Bultaco Sherpa T.
PITU
Tots m'arriveu i os entenc. Però jo que he arribat a intelectual i me les mirava amb adoració pq no podia tenir-les entenc pq el projecte va fracassar i va arribar al Japó. Només cal llegir les vostres faltes d'ortografía

envia el comentari