Cirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu van utilitzar el 2014 la impressió en 3D d’un tumor per planificar una intervenció extremadament complexa a un nen de 5 anys. La fabricació d’un neuroblastoma -un tumor molt agressiu i freqüent entre els càncers infantils- exacte al del pacient va permetre a l’equip de cirurgians estudiar la millor manera d’abordar la intervenció i assajar-la abans d’entrar a quiròfan. Aquest és un dels casos d’èxit més paradigmàtics de la impressió en 3D del CIM, centre tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), perquè d’alguna manera va posar les bases del “salt” que ha fet aquesta tecnologia en la pràctica quirúrgica en els darrers cinc anys. El director general del CIM UPC, Felip Fenollosa, preveu que els hospitals integraran la impressió en 3D amb “naturalitat” en els propers anys, de la mateixa manera que cada centre té el seu servei de radiologia, per exemple.
Avui en dia tots els hospitals tenen en compte el recurs que pot significar la impressió en 3D, també coneguda com a fabricació additiva o per capes, en la pràctica quirúrgica. Aquesta tecnologia permet no només disposar de còpies exactes que permeten assajar operacions complexes, sinó també fabricar pròtesis personalitzades o altres peces, com guies quirúrgiques que poden ajudar que el tall del bisturí sigui precís, implants per a la reconstrucció i implants bioactius per a la regeneració de teixits.
“Els casos pioners d’impressió en 3D van ser fa 20 anys, però ha estat en aquests darrers cinc quan ha fet un salt en l’àmbit mèdic. Estem intentant que una eina que era per als casos més crítics sigui realment democràtica, per a tothom. Perquè els costos són admissibles i perquè hem format els estudiants a les universitats”, explica Fenollosa a l’ACN en el marc de la primera jornada sobre impressió 3D quirúrgica, del projecte QuirofAM, que va tenir lloc aquest divendres al CIM UPC.
El director general del centre puntualitza que si bé “la baixada del cost és part de l’escenari”, no explica el creixement dels últims anys de la fabricació additiva, d’entrada perquè continuen havent-hi costos importants en el procés, com el material o la pròpia tecnologia. Aquí la clau és, per a Fenollosa, “la iniciativa d’hospitals i equips mèdics, que descobreixen la impressió en 3D i la demanen”.
Serà en els propers anys quan, segons assenyala Fenollosa, cada hospital tindrà una base preparada per a la fabricació per capes. “Hi haurà un ecosistema creat al voltant de la impressió en 3D i els hospitals”, augura.
Un altre dels horitzons de la impressió en 3D és crear parts del cos que siguin “funcionals”. Fins ara s’han creat pròtesis, per exemple,. Ara s’està treballant per aconseguir la “irrigació de teixits vius”, apunta el director del CIM UPC.
El projecte QuirofAM s’emmarca dins la comunitat Llavor 3D, impulsada per la Generalitat i cofinançada a través del programa operatiu FEDER Catalunya 2014-2020 per accelerar l’adaptació de la fabricació additiva en el sector industrial. QuirofAM té com a objectiu transformar la pràctica quirúrgica amb la incorporació de la fabricació additiva a tres nivells: models d’assaig quirúrgic; guies i implants per reconstrucció i implants bioactius per regenerar teixits. La individualització de tractaments és un dels principals beneficis de la impressió tridimensional.
