El Calendari dels Pagesos, un almanac que no deixa de renovar-se

157 anys després, té més de 70.000 lectors i mira al futur amb optimisme
Portada del Calendari dels Pagesos de l'any 2018
Portada del Calendari dels Pagesos de l'any 2018 | Jesús Burgos

 

En una societat on estem en continu canvi i on la immediatesa, la poca profunditat i les notícies duren ben poc, són poques les publicacions periòdiques que resisteixen a tantes modificacions. Són exemples d'aquest fenomen revistes com Interviú, Tiempo o El Adelanto. Publicacions que no han aconseguit fer front a la crisi de paper i a la irrupció de les noves tecnologies. Però n'hi ha d'altres que han arribat a nosaltres, o més ben dit, han viscut sempre al nostre costat superant els paranys que s'han anat trobant durant el seu dia a dia. Han seguit amb la seva línia i sense canviar la seva identitat però, renovant-se, han donat un cop sobre la taula d'aquells que els donaven per morts.


 

Aquest és el cas d'una publicació que té 157 anys de vida i que avui en dia encara segueix present a les llars de moltes famílies. Es tracta del Calendari dels Pagesos, un almanac editat a Catalunya des del 1861, que inclou informació de llunacions, eclipsis, visibilitat dels planetes, santoral, celebracions de fires, mercats i festes majors de tota Catalunya, i consells agrícoles i ramaders. Aquest calendari neix en un moment de popularització d'aquestes publicacions, emulant el primer número del Calendari del Pagès - ja desaparegut - amb una edició més humil i popular. Arriba en el moment més àlgid d'aquest tipus de contingut junt amb el Zaragozano i el Calendario del Ermitaño de los Pirineos, dirigits als pagesos i amb la funció de difondre novetats i avenços tècnics en el camp agrícola. Totes unes Enciclopèdies de la pagesia.


 

El Calendari el va començar a editar la Casa Llorens, però l'any 1907 els seus hereus van vendre els drets del Calendari dels Pagesos a la Llibreria Camí, que es faria càrrec fins el 1975, quan va tancar el negoci i va vendre la publicació a Estanislau Tomàs Morera, qui també té cura de l'edició del Calendario del Ermitaño de los Pirineos, fins a l'actualitat. En el camp de la distribució costa saber amb exactitud on es pot trobar, en ser un producte de temporada no genera un venedor específic, però sempre ha sigut mitjançant els típics "transportistes" o a les cases de les editores. També en cistellers, botigues de plats i olles, botigues d'ultramarins o de pesca salada. Enguany el trobem a establiments de premsa i el distribueix la Sociedad General Española de Librería, SA.


 

L'almanac s'estructura a partir de diversos continguts temàtics. En concret, cinc: continguts astronòmics; informació pràctica; informació de caire religiós; pronòstics i, per últim, contingut de temàtica agrícola. El contingut escrit que ofereix en cada temàtica és molt variat i extens. En l'àmbit de l'astronomia trobem informació sobre la visibilitat dels planetes, els eclipsis, les llunacions i algunes curiositats. La informació pràctica és tota una guia de referència de festes majors, fires i mercats d'arreu Catalunya, que els mateixos ajuntaments i veïns de les localitats poden ajudar a fer informant de dates i errors en el calendari. Un altre component és la informació de caire religiós, que recull el santoral, el temps litúrgic, la dedicació a cada mes, les témpores, els temps de penitència, abstinències i desdejunis o, també, festes de precepte.

   No deixa de ser interessant observar com els moments de conflicte i de convulsió social deixen la seva empremta en els continguts d'aquesta publicació. Un dels exemples més evidents el trobem en el Calendari de l'any 1938, en què la informació de caire religiós que es publica habitualment va ser substituïda per consells a l'agricultor, a causa de l'estat revolucionari i la persecució religiosa que es vivia. Un altre exemple és la llengua que empra el calendari. Per norma és el català, però arran de la prohibició que la dictadura franquista va imposar a la llengua catalana es van haver de castellanitzar els continguts entre els anys 1941 i 1975.


 

Seguint amb el contingut escrit, el Calendari mostra en l'apartat de pronòstics dos tipus de temes: les prediccions meteorològiques i el "Judici de l'any". Aquest segon és una composició versada que pronostica amb un to humorístic el devanir de l'any en qüestió; amb consells morals al pagès i valoració del seu treball. Però aquesta secció ha anat evolucionant durant els temps i ja no prediu el futur, des de 1960 valora els fets més importats de l'any que tanca. Per últim, el contingut de temàtica agrícola, dóna la personalitat i essència específica al Calendari, amb consells per a l'agricultor, calendaris de plantació de cultius i collites, recomanacions per combatre plagues, realitzar podes, fabricar i utilitzar adobs i fertilitzants i la divulgació de dispositius legals que afecten directament el camp de la pagesia.

 

El contingut gràfic, encara que la majoria pugui pensar que ha estat invariable, no ha estat pas així. El Calendari ha tingut tres portades diferents: la primera l'any 1861, una família reunida al voltant del foc mentre un dels membres el llegeix, gravat per Sadurní. El segon, al següent any, és una orla on es representen estris i eines de pagès i escenes costumistes, feta pel reconegut gravador Noguera. La tercera - l'any 1874 - i conservada fins a l'actualitat, és la roda perpètua, manllevada del Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril de fra Miquel Agustí (1617). Segons el mateix Calendari s'atrevirien a dir que "aquesta imatge identitària s'ha convertit en la seva pròpia icona".


 

Enguany la publicació ha afegit com a contingut articles d'interès general - fora dels continguts agrícoles - amb una tendència d'informació del tipus etnològic, folklòric i d'esdeveniments remarcables per a l'any en qüestió. Ha passat de 10 pàgines ha ser una publicació de més de 40. En el darrer número, a més, es van incorporar un calendari de paret, i un calendari de fruites i verdures de temporada, molt demandats des de fa temps per part de molts dels lectors joves. Però més enllà d'aquests canvis,en plena societat de la informació un dels canvis - o més ben dit una de les obligacions- que han hagut de realitzar és la creació d'una pàgina web, la qual es va crear amb motiu del 150è aniversari juntament amb l'obertura del correu electrònic. Fa un any, i segons l'editor del Calendari dels Pagesos, Joan Tomàs, es va obrir el compte oficial a Twitter amb "força èxit", amb més de 1.300 seguidors. En canvi encara no s'han aventurat amb Facebook o Instagram.


Avui dia és una edició singular i tradicional que forma part del patrimoni etnogràfic català. Potser el seu contingut està a l'abast de tothom a Internet, segurament el seu paper instructiu i informatiu és ara poc més que l'anècdota. Tampoc ho són els pronòstics meteorològics que diàriament es poden consultar amb més exactitud. Però ens pot oferir quelcom difícil de trobar en altres publicacions més atractives i espectaculars a color. La singularitat de ser una edició senzilla i la serenor de poder ser llegida tranquil·lament dins d'aquest món tan atabalat. Alguna cosa que escapa del nostre raonament fa que més de 70.000 lectors segueixin fidels a aquest almanac. Ja no són només pagesos o clergats, com diu l’editor del Calendari, també “s’estan incorporant nous lectors, de procedència més urbana, i d’edat més jove”. Hi ha moltes més vendes que abans i això ho saben “perquè es venen força més calendaris que pagesos té Catalunya”, i com diu el Tomàs, “no tots els pagesos deuen comprar el Calendari”. A les grans ciutats, com Barcelona i rodalies, han augmentat molt les vendes. És cert que ara hi ha molts menys pagesos que quan es va crear el calendari, és evident, però no ha minvat l'interès per l'agricultura o qualsevol dels temes que recull el Calendari. També a qui té un hort a la terrassa li interessa l'almanac. Una consciència més gran per l'ecològica i la implantació d'horts urbans han ajudat ha mantenir el calendari a totes les llars.


 

El contingut és el mateix des de fa més de segle i mig, se segueix editant sense color, sense fotografies i sobre un paper antic. És el contrast de tot el que es pot veure en un quiosc. No gaudeix de publicitat o subvencions. Tot i això, 157 anys després, la seva tirada és ara de 76.000 exemplars . A causa d'aquesta acceptació per part del lector en format paper no està previst la versió digital. Amb una motxilla carregada d'il·lusió el Joan Tomàs deixa clar que "per part nostra, els editors, procurarem seguir amb la seva publicació mentre puguem" i veu el futur amb molts reptes com "són el tancament de molts quioscs", un dels llocs on es ven, "i millorar la distribució". Tot i això, El Calendari dels Pagesos sembla una mena de culte per allò vintage o del passat que aconsegueix que la tradició i l'ànima d'un Poble es revaloritzin.





Comentaris
Mes antiq
Aquet calendari, dons, te al mens sinc mil anys, fins it tot
Ramon
A mi no em desagrada del tot, la befa d'aquest botifler que escarneix l'independentista estult. Ell ho fa perquè s'hi vegi retratat i deixi de ser independentista però també pot servir perquè s'hi vegi retratat i deixi de ser estult. Ni tan sols descarto que en realitat aquests posts siguin meus i tot.
Jm
És molt interessant i formatiu. Ostres, l’encerten força amb el temps!

envia el comentari