Desconnectar d'Internet per sempre més és possible

Enric Puig Punyet, autor de 'La gran adicción', explica com l'ús de la xarxa i els 'smartphones' està condicionant la nostra manera de viure

 

Què passaria si d'un dia per l'altre desconnectéssim Internet i no el tornéssim a engegar a les nostres vides? Com ens canviaria la forma de viure? Seríem més o menys feliços? És possible fer-ho? Aquestes són algunes de les qüestions que es planteja Enric Puig Punyet, doctor en filosofia i impulsor d'Institut Internet, a La gran adicción. Cómo sobrevivir sin Internet y no aislarse del mundo (Arpa Editores, 2016), un llibre on relata vuit històries reals de persones que, després d'haver tingut una relació intensa amb la xarxa, van decidir desconnectar d'Internet per sempre.

L'autor, molt crític amb l'ús que actualment fem d'Internet, de les xarxes i dels smartphones, utilitza aquests casos "extrems" per reflexionar i alertar-nos sobre com han modificat les nostres vides les pantalles i Internet. Desconnectar, explica en una conversa amb El Món, és com deixar de fumar: "Diuen que si deixes de fumar, passats dos dies, sents les olors i respires millor, i que després d'unes setmanes no et canses quan fas exercici físic. El que he vist jo i el que he vist amb la resta de gent amb què parlat és el mateix. Al cap d'uns dies resulta que aquest apantallament que fem amb el món desapareix i ens tornem a retrobar amb el món, amb la comunicació amb els altres. La xarxa ens dificulta la comunicació".

 

Els casos que descriu Enric Puig Punyet són casos d'èxit. En tots ells, el protagonista de la història aconsegueix el seu objectiu, se sent millor, i se sent, en definitiva, més feliç, quan ha deixat Internet per sempre més: "Sí que hi ha un punt, quan ho fas, de reacció social", explica Enric Puig Punyet relatant la seva pròpia experiència de desconnectar. "Que no tens Whatsapp, que no tens no sé què!, et diuen. Però quan la gent s'adona que pots trucar, que pots parlar amb gent que abans no parlaves... Es redescobreix un món en aquest sentit. I és molt positiu".

Els "mals" d'Internet

 

Ens hem acostumat a què tot ens ho resolgui la xarxa. Desconec un tema i faig una cerca a Google, desconec una adreça i engego l'aplicació de Google Maps. "Ens estem acostumant a usar el mòbil per a tot i en molts casos ens compliquem més la vida. Al llibre explico com una vegada vaig pujar a un tren amb presses i no sabia si el tren s'aturava a la meva estació. I el que vaig fer és el que fem tots, agafar el mòbil. Però llavors no tenia connexió, veus que el Google es queda pensant... Fins que m'adono que al costat tinc un home a qui li puc preguntar! Hem perdut la immediatesa amb el món real".

 

Internet també té un altre poder que és el de treure'ns temps. "Hem d'establir i tenir molt clar, en la relació de poder entre Internet i nosaltres, qui guanya. Moltes vegades anem a Internet a buscar una cosa, anem a l'hipervincle, a una altra cosa, i a una altra cosa, i arriba un moment en què ja no saps què estaves buscant al principi. I això crec que és un exemple clar de com l'estructura d'Internet vampiritza el nostre temps i els nostres desitjos quan li preguntem alguna cosa".

 

"Si veus juntes les paraules personalització i gratuït, desconfia!"

 

És possible tenir intimitat o privacitat a la xarxa? Enric Puig Punyet és molt categòric sobre aquesta qüestió: "Si volem tenir intimitat el millor que pots fer és no tenir Internet. És veritat que hi ha altres eines, hi ha buscadors alternatius a Google, com Duck Duck Go, que no et rastreja. Però sempre que veiem les paraules personalització i gratuït a la vegada hem de desconfiar. I això és el que acostuma a passar. Un dels problemes és el tema del registre i de la impossibilitat de reinventar-te". També alerta de com poden ser utilitzades aquestes dades:  "Des d'un punt de vista corporatiu, quan tu entres a Google i fas "sí" a termes i condicions, el que els estàs dient és que Google tindrà totes les teves dades. I no només això, sinó que ho podrà vendre a tercers. És la utopia de l'espionatge. Tots els governs totalitaristes haurien somniat de tenir una eina com aquesta!"

 

Internet podria tenir data de caducitat 

 

 

El discurs més popular és que totes les virtuts d'Internet superen amb escreix els seus defectes. Però Enric Puig Punyet no ho té tant clar i assegura que no cal confiar-ho tot a la tecnologia: "Potser hi haurà un dia en què ens adonarem de tots aquests inconvenients. I quan això passi ens haurem deixat perdre moltes coses que vam tardar molts anys a construir. Moltes institucions, molts mitjans de comunicació, moltes agrupacions... No hauríem de confiar tan cegament en el fet que això és la solució, perquè realment estem veient que no ho és".

 

"Internet és molt jove i l'estem fent servir com a adolescents"

 

Ho diu Cristian Palazzi, professor de filosofia social i globalització a ESADE i director de Playground Change. El seu, a més, és un cas força atípic, ja que malgrat la seva evident vinculació amb Internet i el món de la tecnologia per qüestions professionals, viu en una casa aïllada a la muntanya sense connexió a la xarxa: "És una posició radical (la de l'Enric), però si la posem en perspectiva, jo crec que en el fons podríem dir que està criticant una manera de fer servir la xarxa que, tard o d'hora, haurà de canviar. Internet és molt jove i l'estem fent servir com a adolescents".

 

Palazzi coincideix, això sí, en què no ens hem de deixar dominar: "Que siguis tu qui faci servir les xarxes per a una cosa, pel teu creixement personal, pels teus interessos, però no que et faci servir a tu com a un ratolí, com a un mecanisme per omplir de contingut". I afegeix: "Jo el que vull és que la gent em doni contingut interessant, o que em permeti arribar a aquella gent que jo vull arribar. D'una manera molt més endreçada i humana".

 

Comentaris