Els preus en vols, hotels i consum diari s’han disparat, marcant un rècord històric en la temporada alta del 2025.
Segons dades actualitzades, una estada a Mallorca arriba als 180 € diaris per persona, igualant o fins i tot superant el cost d’unes vacances al sud-est asiàtic. Mentrestant, a Bali, la despesa mitjana per dia ronda els 88 €, amb allotjaments més econòmics i una oferta cultural i natural que no es queda enrere.
Una comparativa que escandalitza
El fenomen ha deixat perplexos molts viatgers: un vol d’anada i tornada a Palma des de Madrid pot superar els 300 €, mentre que hi ha ofertes a Bali des de 650 €. El cost per nit als hotels mallorquins ha pujat un 26 % respecte al 2023. Menjar fora, llogar un cotxe o simplement gaudir d’una cervesa davant del mar pot suposar una despesa tan elevada que ha portat molts turistes a comparar tarifes amb destins tan exòtics com Tailàndia, Indonèsia o Sri Lanka.
Les xifres publicades per plataformes com Kayak, Expatistan són clares: Palma és avui un 80 % més cara que Denpasar, capital de Bali. La inflació, la saturació turística i la poca disponibilitat han estat factors clau en aquest encariment accelerat.
Per què pugen tant els preus?
L’explicació és multifactorial. En primer lloc, la demanda internacional ha tornat amb força després d’anys de restriccions. A això s’hi suma l’escassa oferta d’allotjaments assequibles, en part per les noves normatives i el tancament d’alguns habitatges turístics.
A més, la pressió turística ha provocat un augment generalitzat en tots els sectors: des del transport fins als serveis bàsics. Fins i tot els supermercats de l’illa han incrementat els seus preus, cosa que també afecta els residents.
L’efecte Airbnb ha reduït la disponibilitat de lloguers a llarg termini i ha disparat els preus d’estades curtes. El fenomen s’ha tornat insostenible per a molts locals, i les protestes no han trigat a aparèixer.
Del vol al cafè: tot costa més
No és només el bitllet o l’habitació el que s’ha encarit. Un cafè al centre de Palma pot costar fins a 3,50 €, una cervesa 5 €, i llogar un cotxe supera fàcilment els 70 € diaris. Menjar en un restaurant modest amb vistes al mar rarament baixa dels 35–40 € per persona.
Davant d’això, a Bali, els turistes gaudeixen de massatges, excursions i gastronomia per preus que semblen d’una altra època segons els estàndards europeus actuals. Un allotjament de luxe a Ubud pot costar el mateix que un apartament mitjà a Santa Ponça.
Protestes locals: el preu del turisme massiu
La població local de Mallorca està començant a mostrar el seu malestar. Aquest mes de juliol, diverses manifestacions han tret al carrer veïns que denuncien la massificació turística i l’encariment de l’habitatge.
El cartell més repetit: “Mallorca no es ven, Mallorca es defensa”. Els residents reclamen límits al turisme i una regulació més estricta dels lloguers vacacionals. Molts no es poden permetre viure a la seva pròpia illa, mentre veuen com els beneficis del turisme queden en mans de grans cadenes hoteleres.
A més, el model actual està provocant efectes col·laterals com la saturació dels recursos hídrics, problemes de mobilitat i un deteriorament de la qualitat de vida.
I si millor Bali?
El que era una opció llunyana, gairebé exòtica, ara s’està posicionant com una alternativa lògica i competitiva. Volar a Bali implica un viatge llarg, sí, però el cost total de l’experiència s’ha equilibrat, si no inclinat al seu favor.
Els viatgers valoren l’hospitalitat, el clima càlid durant tot l’any, i sobretot, la possibilitat de desconnectar sense que la butxaca en pateixi tant. Per a molts, aquest estiu, l’equació és clara: si gastaré el mateix, que almenys valgui la pena.
I no són només els joves viatgers els que ho pensen. Famílies, parelles grans i fins i tot jubilats estan mirant cap a Àsia com una opció real per a les seves vacances del 2025.
El luxe de fer vacances a casa
La paradoxa és evident: els destins de proximitat ja no són sinònim d’estalvi. Mallorca, Eivissa, Menorca o fins i tot la Costa del Sol s’han convertit en territoris exclusius, no pel luxe sinó pel preu.
La reflexió final és inevitable: s’ha trencat el mite del turisme nacional barat? Mentre les administracions busquen solucions per frenar l’especulació i protegir els residents, molts ciutadans opten per altres rutes. A l’aire queda la pregunta: fins quan seran sostenibles aquests preus?
Si alguna vegada fer vacances a casa va ser un luxe emocional, avui també ho és econòmicament. Comparteix aquest article si també creus que les vacances necessiten una revisió profunda, més enllà del destí.
