El seu cas no és únic. A Carmona, una localitat de tradició agrícola a Andalusia, cada cop més terres deixen enrere els solcs per convertir-se en espais generadors d’energia fotovoltaica. El que va començar com una curiositat aïllada avui dibuixa un nou mapa rural.
Del blat al contracte solar: el cas de José Portillo
José Portillo va conrear blat durant més de tres dècades. Les hectàrees que va heretar del seu pare, com molts a la zona, eren una font modesta però constant de subsistència. No obstant això, entre els vaivens climàtics i els preus inestables del cereal, el benefici net amb prou feines arribava als 100 euros per hectàrea l’any. “Molta suor i poc guany”, recorda.
Tot va canviar fa tres anys, quan una empresa energètica li va oferir llogar les seves terres durant 30 anys per instal·lar-hi plaques solars. Li van prometre 1.900 euros per hectàrea anuals, sense moure un dit. Al principi va dubtar. “I si era una estafa? I si em quedava sense terra?”. Però la proposta venia amb garanties i contractes ben lligats. Avui, els seus camps daurats pel sol no produeixen blat, sinó energia.
“Em va doldre veure com desmuntaven els ametllers”, confessa. “Però no me’n penedeixo. Ara visc sense angoixes i els meus fills no han d’heretar un problema”.
Un boom solar a Carmona: xifres i dinàmiques locals
Carmona, com altres zones del sud d’Espanya, s’ha convertit en un imant per als grans parcs solars. En menys de cinc anys, més de 1.200 hectàrees s’han reconvertit per a ús fotovoltaic. Municipis sencers veuen com el camp canvia de cara.
L’atractiu és clar: sol gairebé tot l’any, terrenys plans i preus baixos per hectàrea. Les empreses energètiques hi troben el terreny ideal per desenvolupar macroparcs solars, i els propietaris rurals, una forma de renda sense inversió ni risc.
Actualment, més del 10% del sòl agrícola de Carmona ja està compromès amb contractes solars, i s’estima que aquesta xifra podria duplicar-se en la pròxima dècada. L’ajuntament ha començat a estudiar plans de regulació per frenar un possible “èxode agrari total”.
Economia fotovoltaica vs. cultiu tradicional
La comparació és, sovint, brutal. Un agricultor pot obtenir de mitjana entre 80 i 200 euros per hectàrea conreant cereals o llegums, segons l’any. Les rendes solars prometen entre 1.500 i 2.500 euros per hectàrea anuals, sense despeses de maquinària, llavors o aigua.
A més del benefici econòmic directe, molts agricultors valoren l’estabilitat dels ingressos. “Saps el que cobraràs cada any, sense dependre del cel”, diu en José. En un món on les sequeres extremes són cada cop més freqüents, aquest argument pesa molt.
Però hi ha qui alerta dels riscos del “monocultiu solar”. L’abandonament agrícola pot afectar la seguretat alimentària, la biodiversitat local i fins i tot l’ocupació en zones rurals.
Reptes, crítiques i resistència rural
No tothom està content amb l’expansió solar. Alguns veïns s’hi oposen frontalment. Argumenten que el camp no és només una indústria, sinó també una cultura i un paisatge que es perd.
“Els meus fills no veuran un gira-sol a l’estiu”, lamenta la Carmen, veïna de la zona. Altres denuncien l’impacte visual de les plaques o l’ocupació de camins rurals. En alguns pobles, ja s’han organitzat protestes contra nous parcs fotovoltaics.
A més, la manca d’una normativa nacional clara ha generat incertesa. Alguns contractes tenen clàusules ambigües, i hi ha por que, després de dècades d’ús intensiu, les terres quedin improductives.
Un model replicable? Mirades cap al futur rural
El cas de Carmona està sent observat per altres regions agrícoles. La clau, segons els experts, és l’equilibri. Ni tot solar, ni tot blat. Alguns models aposten per l’“agrivoltaica”, combinant cultius baixos amb plaques elevades. Altres proposen rotacions o limitar percentatges per municipi.
Espanya té una oportunitat històrica de liderar la transició energètica sense sacrificar la seva ànima rural. Per això, caldrà repensar què s’entén per “productivitat” al camp i com es valoren les seves múltiples funcions.
La història de José Portillo no és només un canvi de cultiu. És un reflex d’una transformació estructural que ja està en marxa.
El sol com a salvació o com a miratge?
“Abans em llevava d’hora per regar. Ara esmorzo tranquil mentre el sol treballa per mi”, bromeja en José. El seu cas genera enveja, dubtes i també por entre els seus veïns. Estem venent la terra o simplement reinventant-la?
El futur del camp espanyol està en joc. I cada hectàrea que canvia de mans —o d’ús— és una decisió col·lectiva.
Tu què faries amb la teva terra?
