Una anàlisi recent revela diferències mínimes amb ous més barats i assenyala marques que no compleixen les expectatives.
Estem pagant els consumidors per una etiqueta buida?
Tot i el seu embolcall més atractiu i les promeses de benestar animal, molts ous “camperols” no destaquen ni en gust ni en frescor.
Així ho demostra un informe recent de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que va comparar més de 30 marques del mercat espanyol.
Les conclusions van sorprendre fins i tot aquells que defensaven aquesta categoria com la millor opció ètica i culinària.
Ous cars, qualitat dubtosa
L’estudi de l’OCU va analitzar aspectes clau com la frescor, el gust, la textura, el color del rovell i la resistència de la closca en diferents categories d’ous: de gallines en gàbia, a terra, camperols i ecològics.
Per a molts, els “camperols” i els “ecològics” representen opcions més ètiques i saludables, i el seu preu més elevat sembla justificar-ho. Però les dades contradiuen aquesta percepció.
Segons l’organització, les diferències en qualitat entre les categories són mínimes. De fet, molts ous “camperols” no van superar els de gallines criades a terra, que costen considerablement menys.
Els ous ecològics van ser els que van presentar el preu més elevat, però tampoc no van oferir un avantatge clar. L’informe qüestiona si el consumidor està pagant més per una imatge que per un producte objectivament millor.
Quines marques queden més malparades?
Entre les marques pitjor valorades en la categoria camperola destaca Alcampo, que, segons l’OCU, presentava ous amb closques fràgils, rovells pàl·lids i gust poc intens. Tot i el seu preu superior, no van aconseguir posicionar-se com una opció de qualitat.
En contrast, altres marques sí que van complir amb els estàndards esperables de la seva categoria. Guillén, marca habitual a Mercadona, va rebre puntuacions positives. També Pazo de Vilane i Rujamar, aquesta última en la categoria ecològica, van mostrar una qualitat coherent amb el seu posicionament.
Aquestes diferències reforcen la idea que l’etiqueta “camperol” no garanteix automàticament un bon producte.
El pes dels ous XL, un altre punt sota lupa
Un altre aspecte analitzat per l’OCU va ser el pes real dels ous XL, que per normativa han de superar els 73 grams. Algunes queixes suggerien frau sistemàtic, però l’estudi ho descarta gairebé del tot.
Després d’analitzar 334 ous, l’OCU va descobrir que només entre el 2 % i el 3 % no complien amb el pes mínim. Segons l’organització, aquesta desviació és menor i acceptable.
També recorden que els ous perden pes de manera natural amb el temps, per l’evaporació a través de la closca, un fenomen conegut com a “merma”.
Què pot fer el consumidor?
Davant d’aquest escenari, l’OCU recomana no deixar-se endur per l’etiquetatge. El terme “camperol” pot sonar atractiu, però no sempre reflecteix una qualitat superior.
És important comparar preus, observar l’aspecte dels ous i provar diferents marques. El gust i la frescor poden variar més entre marques que entre categories.
També cal conservar correctament els ous, preferiblement en fred, per evitar la merma i allargar-ne la frescor.
L’OCU suggereix que els consumidors informin de qualsevol anomalia, com pes incorrecte o caducitats mal indicades. Una ciutadania activa és clau per millorar el control i la transparència.
Una etiqueta no n’hi ha prou: el preu no sempre ho justifica
Aquest informe de l’OCU serveix com a recordatori que l’embolcall no sempre reflecteix el contingut. El màrqueting pot elevar productes comuns a la categoria de gourmet, fins i tot quan no ho mereixen.
L’etiqueta “camperol” hauria de ser una garantia, no una excusa per cobrar més.
I tu? Has notat diferències reals entre tipus d’ou? Explica’ns la teva experiència i comparteix aquesta informació amb qui compra sense mirar més enllà de l’envàs.
