La inflació no només encareix els preus, sinó que també redefineix el que les famílies consideren “essencial”.
Cada cop més productes desapareixen de la cistella de la compra.
L’augment persistent dels preus ha obligat milions de llars a repensar els seus hàbits de consum. El que abans era rutina, avui es converteix en un luxe ocasional. L’oli d’oliva, els ous o el peix, per exemple, han passat de formar part del rebost diari a convertir-se en productes prescindibles.
Inflació a taula: per què tot és més car?
La inflació és l’augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis. Però, més enllà de la teoria, es tradueix en una pressió directa sobre la butxaca dels consumidors.
Des del 2019, el preu dels aliments ha pujat entre un 33 i un 35 % a Espanya. Aquesta escalada respon a múltiples factors: la guerra a Ucraïna, l’augment dels costos energètics, problemes en la cadena logística global i fenòmens climàtics extrems com la sequera, que ha afectat especialment els cultius mediterranis.
L’impacte no ha estat uniforme: els aliments no elaborats, com fruites, verdures o carn fresca, són els que més s’han encarit. L’increment no només limita l’accés a certs productes, sinó que transforma completament la manera com les famílies compren i cuinen.
Canvis a la cistella: què hem deixat de comprar?
Cada compra al supermercat és ara un exercici de priorització. Segons un estudi recent, més del 41 % dels consumidors espanyols ha eliminat productes habituals de la seva dieta pel preu.
Entre els més sacrificats:
- Peix: el 51 % dels que han deixat de consumir algun aliment el senyalen com el primer a desaparèixer.
- Carn: especialment la vermella, amb una reducció del consum en el 32 % de les llars.
- Ous i oli d’oliva: productes bàsics amb increments interanuals superiors al 18–20 %.
- Fruites i verdures: tot i la seva importància nutricional, el 25 % de les famílies n’ha reduït la compra pel preu.
- Cereals, sucre i dolços: també a la llista negra per encariment.
Una dada il·lustrativa ho resumeix: la mida mitjana de la cistella de la compra ha passat de 23 productes el 2019 a només 12 el 2024.
Quan menjar sa esdevé difícil
La inflació alimentària no només buida carteres: també empobreix la dieta de milions de persones.
Reduir el consum de fruites, verdures, peix o proteïnes animals pot tenir conseqüències greus per a la salut, especialment per a menors, gent gran o persones amb malalties cròniques. Moltes llars han substituït aliments frescos per ultraprocessats més barats, la qual cosa incrementa el risc d’obesitat, diabetis i altres malalties metabòliques.
Aquesta realitat impacta amb més força les famílies amb menys recursos, generant una dieta desigual i, a llarg termini, problemes de salut pública.
Estratègies de resistència a les llars
Davant aquesta situació, moltes famílies estan reinventant la seva forma de consumir. L’enginy s’ha convertit en el millor aliat de l’estalvi.
Entre les estratègies més habituals:
- Substituir productes cars per marques blanques o formats més econòmics.
- Reduir varietat i quantitat: menys carn, menys fruita, més arròs o llegums.
- Cuinar més a casa, reutilitzar sobres i planificar el menú setmanal.
- Comprar a mercats majoristes, cooperatives o fer comandes en línia per comparar preus.
Aquest canvi de mentalitat està redefinint fins i tot la manera de pensar l’alimentació: menys per impuls, més per necessitat.
Quines solucions s’estan plantejant?
El Govern ha adoptat algunes mesures per contenir els efectes de la inflació, com la reducció de l’IVA en productes bàsics o ajudes específiques per a famílies vulnerables. Però el problema estructural continua sent present.
Des del sector agrari es denuncia que molts intermediaris inflen els preus sense que els productors en vegin millores. Mentrestant, les organitzacions de consumidors reclamen més transparència i vigilància sobre pràctiques com la “reduflació” (vendre menys quantitat pel mateix preu).
En l’àmbit ciutadà, cada cop més veus aposten pel consum local, de temporada i sostenible, com a forma de resistència i alternativa més justa.
Què quedarà a les nostres cistelles si la inflació no dona treva?
Si allò essencial comença a semblar inabastable, el problema ja no és només econòmic, sinó social. La inflació ha transformat allò quotidià en excepcional i ha posat sobre la taula una pregunta clau:
Què podem fer —com a consumidors, com a societat— perquè menjar bé no sigui un privilegi?
Explica’ns la teva experiència: has deixat de comprar algun producte que abans era habitual? Quins trucs fas servir per estalviar sense perdre qualitat?
Comparteix la teva història i ajuda altres persones a resistir aquesta inflació silenciosa.
