En total, 136 establiments deixaran de funcionar, 52 dels quals corresponen a Zara, la marca més emblemàtica del grup. L’empresa remarca que no es tracta d’una retirada, sinó d’una transformació cap a un model més digital i focalitzat.
L’anunci va despertar sorpresa i nostàlgia en moltes ciutats. Durant anys, aquestes botigues van formar part de la vida diària, espais de trobada on es comprava roba per a moments especials, les primeres entrevistes de feina o les jornades de rebaixes.
Tanmateix, la companyia ha decidit tancar locals a diverses províncies, apostant per espais més grans i innovadors en punts estratègics i reforçant la seva presència digital. La mesura deixa preguntes obertes sobre el futur del comerç físic i l’impacte en treballadors i barris.
L’adéu a una marca icònica
Poques cadenes han marcat tant la vida diària de milions de persones. Des dels anys noranta, Zara i la resta de marques del grup Inditex han estat presents a gairebé cada ciutat. Per a molts, era la primera opció quan es tractava de renovar l’armari amb peces modernes i a preus competitius. Les botigues es van convertir en símbols de proximitat, accessibilitat i pertinença.
El tancament de més de 130 establiments significa molt més que un ajust empresarial. Implica que zones comercials senceres, especialment en barris i ciutats mitjanes, perdran un referent habitual. Per als clients, no és només la desaparició d’un aparador: és la fi d’un hàbit, d’una rutina, fins i tot d’un record compartit en família. És comú sentir frases com “sempre hi anava amb la meva mare” o “allà vaig comprar el vestit de graduació”.
Aquest component emocional converteix la notícia en quelcom més profund que una simple decisió corporativa. Parla de com canvien els nostres costums de consum i de com la digitalització està modificant espais de convivència social.
Una estratègia de transformació global
L’empresa ha explicat que aquest moviment respon a una estratègia de concentració en flagships, és a dir, grans botigues insígnia que ofereixen experiències més completes i modernes. Aquests locals, generalment situats a avingudes principals o centres comercials estratègics, concentren més varietat de producte i compten amb tecnologia integrada per facilitar la compra híbrida entre el físic i el digital.
En paral·lel, el grup impulsa amb força el seu canal en línia, on cada vegada més clients fan les seves compres. Aquest canvi reflecteix una tendència internacional: els consumidors busquen comoditat, rapidesa en els enviaments i la possibilitat d’accedir a tota la col·lecció des del seu telèfon mòbil. L’empresa assegura que la inversió en digitalització permetrà oferir un millor servei i adaptar-se a les noves generacions de clients.
Els costos de lloguer, el manteniment de locals mitjans en carrers menys transitats i la creixent competència en el comerç minorista també han pesat en la decisió. En altres paraules, no es tracta d’un retrocés, sinó d’una reorganització que busca eficiència i projecció a llarg termini.
Impacte econòmic i laboral
El tancament de 136 botigues obre interrogants importants en el pla econòmic i laboral. Tot i que la companyia no ha detallat el destí de tots els empleats, la preocupació és evident. En alguns casos es parla de possibles reubicacions en botigues més grans o en àrees logístiques, però no hi ha garanties per a cada treballador afectat.
A nivell local, moltes ciutats veuran afeblida la seva oferta comercial. Una botiga d’aquesta cadena no només generava ocupació directa, sinó que atreia flux de clients cap a altres establiments i cafeteries pròximes. El tancament pot significar carrers més buits i menys ingressos per als petits negocis que depenien d’aquest moviment constant.
Les associacions de comerciants adverteixen que perdre un referent tan potent redueix la competitivitat dels centres urbans davant de grans complexos comercials o el comerç electrònic. Per als ajuntaments, s’obre el repte de reactivar locals buits en carrers que podrien perdre atractiu.
El futur del comerç minorista
Allò que ha passat amb aquesta cadena no és un fet aïllat, sinó part d’un procés global. La pandèmia va accelerar el creixement de les compres digitals i va obligar les empreses a replantejar els seus models. Mentre alguns grups aposten pel “tot en línia”, d’altres busquen un equilibri entre l’experiència física i la comoditat digital.
El model de flagships sembla ser el camí escollit: menys botigues, però més grans, modernes i amb serveis integrats com provadors intel·ligents, pantalles interactives i recollida de comandes en línia al mateix establiment. L’experiència de compra es converteix en un esdeveniment, no només en un tràmit.
Tanmateix, aquest canvi deixa un buit evident en barris i ciutats petites. El repte serà equilibrar la innovació amb la proximitat, de manera que els clients no sentin que perden un espai important de la seva vida quotidiana. La història del comerç demostra que l’adaptació és constant, però també que cada transformació deixa empremta en la memòria col·lectiva.
Un tancament que marca una època
El tancament de més de 130 botigues no és només una dada econòmica: és un reflex de com canvia la nostra manera de comprar, de viure i de relacionar-nos amb les marques. El que per a l’empresa és una reestructuració estratègica, per als clients és un cop emocional, i per als treballadors un futur incert.
La pregunta queda oberta: què significa per a tu que tanqui la botiga del teu barri?
Comparteix la teva opinió, perquè més enllà de la moda, el que està en joc és la manera com entenem la vida urbana i els nostres costums quotidians.
