La sentència judicial qualifica l’acomiadament d’improcedent i obliga a indemnitzar-lo amb més de 171.000 euros. El cas posa el focus en les pràctiques internes i la manca de control documental.
El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha dictaminat que l’empresa no va provar la culpabilitat directa del treballador, malgrat les acusacions. Amb 35 anys d’antiguitat i una trajectòria sense sancions, l’empleat va ser acomiadat el 2023 després d’una auditoria que va qüestionar operacions habituals a l’outlet d’electrònica. El jutge argumenta que no hi va haver mala fe demostrada, sinó tolerància sistèmica d’aquestes pràctiques.
35 anys a l’empresa i una sortida abrupta
El treballador va començar la seva carrera a El Corte Inglés a finals dels anys vuitanta. Durant més de tres dècades, va exercir funcions de responsabilitat en diversos departaments, sense que constessin sancions disciplinàries ni conflictes laborals.
La situació va canviar el 2023, quan una auditoria interna en un outlet d’electrònica on exercia tasques de supervisió va detectar irregularitats en l’aplicació de descomptes. Arran de l’informe, l’empresa el va acusar de “transgredir la bona fe contractual” i “abusar de la confiança dipositada”.
A la carta d’acomiadament s’hi detallaven suposades pràctiques indegudes, com aplicar descomptes superiors als autoritzats, realitzar vendes fictícies amb targetes d’altres empleats i aprofitar la seva posició jeràrquica per beneficiar-se indegudament. Segons l’empresa, aquestes accions violaven el codi intern i justificaven un acomiadament disciplinari.
La versió del treballador i els errors de l’empresa
L’afectat va negar rotundament haver dut a terme cap de les accions assenyalades. La seva defensa va al·legar que no hi havia proves directes que ell realitzés personalment les operacions qüestionades. A més, va sostenir que els procediments que l’empresa considerava irregulars eren coneguts, i fins i tot tolerats, pels responsables jeràrquics durant anys.
El Jutjat Social número 3 de Saragossa va ser el primer a pronunciar-se. A la seva sentència, va deixar clar que “no s’acredita la participació directa del treballador en les pràctiques imputades”. La resolució també va subratllar que “les activitats qüestionades es realitzaven amb el coneixement dels superiors i no s’havien considerat fins llavors motiu de sanció”.
La defensa va apuntar que l’auditoria interna va servir com a excusa per depurar responsabilitats després de detectar errors sistèmics, sense demostrar cap conducta individual dolosa per part del treballador.
La sentència judicial i la indemnització milionària
Davant la decisió judicial inicial, El Corte Inglés va recórrer al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. Tot i això, la resolució va ser encara més contundent. El TSJ va ratificar la improcedència de l’acomiadament i va assenyalar que l’empresa “no va aconseguir acreditar que les operacions s’haguessin realitzat sota instruccions o benefici del treballador acomiadat”.
El tribunal va remarcar a més que l’acusat “gaudia d’una llarga trajectòria sense antecedents disciplinaris”, i que el context operatiu on van tenir lloc els fets mancava de controls suficients per individualitzar responsabilitats.
La conseqüència directa va ser clara: El Corte Inglés havia de reintegrar el treballador o indemnitzar-lo. Finalment, es va fixar una indemnització de 171.587 euros, a la qual s’afegirien els salaris no percebuts des de la data de l’acomiadament fins a la readmissió o el pagament efectiu. Una xifra que supera àmpliament els 190.000 euros si es comptabilitzen tots els conceptes.
Conseqüències i lliçons per a l’entorn laboral
El cas ha generat atenció no només per la quantia de la indemnització, sinó per allò que implica a nivell organitzatiu. Les empreses han de ser rigoroses no només a l’hora d’exigir el compliment de les seves normes, sinó també a l’hora de garantir que estiguin clarament definides, comunicades i fiscalitzades.
En aquest procés va quedar clar que les suposades irregularitats no eren fets aïllats, sinó pràctiques difuses que s’arrossegaven durant anys i que no havien estat formalment sancionades ni corregides per la direcció.
El tribunal no va justificar aquestes pràctiques, però sí va qüestionar que s’atribuís la seva existència i autoria a un sol empleat sense proves individualitzades. Aquesta situació obre un debat sobre la responsabilitat compartida en entorns corporatius on les línies de control no són clares.
Acomiadat per aplicar descomptes, reivindicat per la justícia
Aquest cas obre un debat sobre les zones grises en entorns corporatius i la responsabilitat de documentar i fiscalitzar processos interns. Fins a quin punt pot ser responsable un treballador de pràctiques permeses pels seus superiors? Comparteix aquesta història si creus que les grans empreses també han de retre comptes.
