L’encariment dels preus a Espanya, sumat a les polítiques antiinflació del govern francès, és al darrere d’aquest fenomen creixent.
Una tendència silenciosa que reconfigura hàbits, rutes i economies locals.
Cada setmana, supermercats francesos a pocs quilòmetres de la frontera reben una clientela molt especial: famílies catalanes que busquen abaratir la seva cistella de la compra.
El contrast de preus entre banda i banda dels Pirineus, juntament amb la proximitat geogràfica, converteix ciutats com Le Boulou o Céret en destinacions habituals per a qui viu a Figueres, Camprodon o Ripoll.
I encara que sembli un costum recent, molts ho veuen com una resposta moderna a un fenomen amb arrels antigues: el comerç fronterer.
Un fenomen que creix entre carrets i maleters
A Le Boulou, un petit municipi francès a menys de deu minuts amb cotxe des de la Jonquera, els aparcaments dels supermercats s’omplen de matrícules catalanes. Allà, alguns compradors reconeixen creuar la frontera fins a sis vegades al mes per omplir el maleter amb productes més barats.
“Ens surt a compte. Només amb carn i productes de neteja estalviem més de 40 euros per compra”, explica una veïna de Figueres que fa més d’un any que fa el trajecte regularment.
Els productes més buscats són els de consum diari: llet, arròs, carn, pasta, ous, paper higiènic i productes d’higiene personal. També hi ha qui aprofita per omplir el dipòsit de gasolina si els preus ho permeten.
Aquest canvi en els hàbits de consum ha portat una nova rutina: preparar les bosses reutilitzables, consultar preus a webs franceses i carregar el cotxe per fer la compra setmanal… a l’altra banda de la frontera.
Per què és més barat comprar a França?
La clau està en una política pública concreta: la “cistella antiinflació” impulsada pel govern francès, que va aconseguir acords amb supermercats per mantenir preus baixos en més de 500 productes essencials. L’objectiu era frenar l’impacte de la inflació en les famílies treballadores.
En contrast, a Espanya, tot i que es van aplicar mesures puntuals (com la rebaixa de l’IVA en alguns aliments), no es va aconseguir una contenció similar. El resultat: en certs productes, el preu pot variar fins a un 30 % entre tots dos països.
A més de les polítiques públiques, també hi influeixen les diferències en els marges comercials, les cadenes de distribució i la pressió fiscal sobre alguns productes.
Un altre factor és la percepció del consumidor: molts consideren que els productes francesos són de millor qualitat, fet que potencia encara més l’atractiu de creuar la frontera per comprar.
La frontera com a nou eix de consum
L’Alt Empordà i el Ripollès tenen una llarga història de relacions transfrontereres. Des del contraban fins al turisme, el pas entre Catalunya i França sempre ha estat un espai d’intercanvi.
La novetat ara és el protagonisme de les compres quotidianes. Ciutats petites com Céret, Prats de Molló o Bourg-Madame han vist augmentar la presència de compradors catalans, especialment els caps de setmana.
Les rutes són senzilles i ràpides: des de Camprodon fins a Prats de Molló són 25 minuts en cotxe; des de Figueres a Le Boulou, menys de 20. No cal allotjament ni una gran planificació. Només ganes d’estalviar.
Però aquest auge també genera efectes secundaris. Comerciants locals del costat català informen d’una lleu caiguda en les vendes de productes bàsics, i alguns es pregunten si aquesta dinàmica pot afectar el teixit econòmic de proximitat.
Alt Empordà i Ripollès: dues comarques en transformació
El que va començar com una estratègia per estalviar en la compra setmanal revela quelcom més profund: un reequilibri d’hàbits i expectatives a les zones frontereres.
A l’Alt Empordà, a més del fenomen del carret, s’hi afegeix un altre moviment: la compra d’habitatges per part de ciutadans francesos. En algunes localitats costaneres, fins al 80 % dels nous compradors provenen del país veí.
Això ha provocat un augment de preus que dificulta l’accés a l’habitatge per als joves locals, alhora que revitalitza sectors immobiliaris que estaven estancats.
Al Ripollès, més rural i muntanyós, les masies i finques tradicionals també desperten interès d’inversors francesos que busquen segona residència o turisme sostenible. Alguns pobles han vist com l’arribada de nous residents reanima serveis, però també tensiona el mercat.
El que uneix ambdós fenòmens —compra de productes i de propietats— és la desigualtat de poder adquisitiu entre països veïns. Una realitat que, a peu de carrer, es tradueix en maleters plens i botigues amb accents barrejats.
Comprar fora o repensar el model?
A primera vista, pot semblar una anècdota més: catalans creuant a França amb bosses i llistes de la compra. Però al darrere hi ha un fenomen que interpel·la el model econòmic, les polítiques públiques i el futur del consum local.
“Ara, comprar a França és com fer mercat al barri, però amb millors preus”, confessa una compradora habitual que viu a la Jonquera.
És aquesta una solució puntual o un símptoma d’alguna cosa més profunda?
Coneixes algú que faci el mateix? T’ho has plantejat tu? Comparteix la teva experiència, reflexiona i uneix-te a la conversa.
