El barri del Guinardó trenca l’estadística i desconcerta tant els veïns com els experts.
Un informe revela el sorprenent rànquing de preus que sacseja el mapa de consum de la ciutat.
Un estudi de l’OCU ha identificat el supermercat Suma de la Ronda del Guinardó com el més car de Catalunya. Això sorprèn perquè el barri no figura entre els més benestants de la ciutat. Altres cadenes com Sorli i Plusfresc també apareixen a la llista, situades en zones amb perfils diversos. El contrast amb supermercats barats com l’Alcampo a la Diagonal fa evident una desigualtat de preus difícil d’explicar només amb la renda o la ubicació.
El supermercat més car de Catalunya és al Guinardó
L’Observatori de Preus de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha revelat que el supermercat més car de tota Catalunya es troba en un lloc inesperat: la Ronda del Guinardó, al districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un establiment de la cadena Suma, on la cistella bàsica de productes supera significativament la mitjana de preus a la ciutat.
La sorpresa no ve només per les xifres, sinó pel perfil del barri. El Guinardó no sol aparèixer entre els més exclusius de Barcelona. Els seus carrers combinen habitatges de classe mitjana, edificis antics i una certa tranquil·litat residencial. És, en aparença, un barri com tants altres.
Els veïns, en conèixer la dada, expressen confusió. “Sempre vaig pensar que aquí la compra era normal, ni barata ni cara. Em sorprèn que estiguem per sobre de barris més rics”, comenta la Marta, veïna de la zona des de fa 12 anys.
Segons l’OCU, l’estudi es basa en una cistella de productes habituals —pa, llet, oli, arròs, fruita, productes de neteja i més— comparats a centenars d’establiments de tot el país.
Contrastos extrems: de la Diagonal al Collblanc
Mentre al Guinardó el tiquet mitjà pot ser fins a un 25 % més alt, en altres zones cèntriques la despesa es redueix dràsticament. L’exemple més clar és l’Alcampo ubicat a l’Avinguda Diagonal, identificat com el supermercat més barat de la ciutat.
Aquest Alcampo ofereix una cistella tipus amb diferències de fins a 2.738 euros anuals respecte als més cars, si es manté un consum constant. La xifra impacta, especialment en un context d’inflació sostinguda i pèrdua de poder adquisitiu.
Altres establiments com Plusfresc a la Via Augusta o Sorli al carrer Marina també apareixen entre els més cars segons la categoria (productes frescos, envasats o cistella completa). En canvi, cadenes com Consum, Mercadona o Bonpreu se situen en una franja mitjana de preus, amb variabilitat segons el barri.
A barris com Collblanc, al límit amb l’Hospitalet, el supermercat SPAR de la Carretera de Collblanc també figura entre els més cars. Allà, la diferència es nota encara més pel contrast directe amb supermercats propers més econòmics, separats per només uns carrers.
Per què un barri intermig lidera en preus?
El que desconcerta del cas Guinardó no és només el preu, sinó la ruptura de patrons habituals. El més previsible seria que les zones de renda més alta, com Sarrià-Sant Gervasi, Pedralbes o part de l’Eixample, concentressin els preus més elevats. Però no és així.
Diversos factors podrien explicar aquest fenomen. Un d’ells és la baixa competència local. Si en una zona hi ha poca varietat de supermercats —o predominen establiments petits sense grans cadenes—, els preus tendeixen a ser més alts per una qüestió d’oferta limitada.
També influeix el perfil del consumidor. Alguns barris de classe mitjana estable, com el Guinardó, tenen una clientela disposada a pagar una mica més per proximitat o per confiança. En molts casos, la comoditat prima per sobre del preu.
Altres elements rellevants inclouen el cost del lloguer dels locals comercials, les despeses logístiques, la mida de l’establiment i fins i tot el model de negoci de cada cadena. Suma, per exemple, opera amb botigues més petites, cosa que pot limitar la seva capacitat per oferir preus baixos per volum.
Segons experts en consum urbà, els preus responen tant al teixit econòmic del barri com a la seva configuració urbana. “En zones on no hi ha grans supermercats, les botigues més petites poden tenir marges més alts. I això es reflecteix en la cistella diària”, assenyala Juan Antonio González, analista de mercats.
El que els consumidors han de saber
Per a molts barcelonins, aquestes diferències poden semblar detalls menors. Però quan s’acumulen durant tot un any, les variacions de preu entre barris esdevenen rellevants. Informar-se i comparar pot suposar un estalvi substancial.
Una eina útil són les aplicacions de comparació de preus com SoySuper, OCU Market o fins i tot Google Maps, on és possible consultar valoracions i promocions en temps real. També és recomanable alternar la compra entre diversos punts segons el tipus de producte: frescos als mercats, envasats a grans cadenes, bàsics a botigues de descompte.
L’ús de la targeta de fidelització, compres planificades, evitar les compres per impuls i analitzar els fulletons setmanals són pràctiques que permeten controlar millor el pressupost sense renunciar a qualitat.
Finalment, el context econòmic obliga a estar alerta. La tendència a l’alça en productes bàsics no s’atura, i conèixer el mapa de preus de la ciutat és més important que mai. En aquest sentit, estudis com el de l’OCU esdevenen eines clau per defensar la butxaca dia a dia.
Pagaries més per viure a prop o per no comparar?
El que aquesta investigació deixa clar és que els preus a Barcelona no segueixen una lògica estricta de renda o ubicació. Hi ha barris humils amb supermercats cars i zones premium amb opcions econòmiques.
Potser la pregunta que ens hem de fer no és només on comprem, sinó com i per què. Val més la comoditat que l’estalvi? Coneixem realment el cost de la nostra rutina?
Comparteix la teva experiència: el teu barri també trenca la mitjana?
