Un nord-americà prova per primera vegada el gaspatxo espanyol… i la seva reacció deixa més d’un amb la boca oberta.
“No em ve de gust”, sentencia entre ganyotes de desgrat.
El vídeo d’en Joshua, un creador de contingut que viu a Madrid, s’ha fet viral després de mostrar la seva primera vegada provant gaspatxo. La barreja freda de tomàquet i all, típica de l’estiu andalús, no va aconseguir conquerir el seu paladar. La seva crítica no va passar desapercebuda: milers de comentaris han inundat la publicació, entre l’humor i la indignació.
De la sorpresa al rebuig: “Això és sopa freda?”
Joshua es va gravar a si mateix mentre prenia la primera cullerada de gaspatxo. Sense dissimular la sorpresa, va arrufar el front i va deixar anar la frase que ha encès les xarxes: “És natural, és fresc, però no em ve de gust”. Amb només un parell de cullerades, el seu veredicte era clar: no era per a ell.
Tot i que no va arribar a escopir-lo ni a mostrar un rebuig exagerat, la seva incomoditat era evident. “És àcid. No sé com explicar-ho. Fred i àcid alhora. Això és el que es menja aquí a l’estiu?”, es preguntava rient, sense saber que acabava d’obrir una autèntica bretxa cultural.
Una cullerada de polèmica
Les reaccions no van trigar a arribar. Mentre alguns usuaris espanyols el defensaven, molts altres van sortir a corregir-lo. “Això no és gaspatxo, és un insult a la nostra cuina!”, deia un. Un altre afegia amb humor: “Jo tampoc vaig poder amb ell la primera vegada, però ara me’l bec com aigua”.
I no va ser l’únic. Dies abans, un altre creador de contingut a TikTok, conegut com a @Englishwithmatthew, compartia la seva pròpia experiència: “Això és un 0/10, és el pitjor que he tastat”, afirmava sense embuts. En el seu cas, la crítica va ser encara més dura i va generar milers de comentaris a favor i en contra. La gastronomia espanyola es va veure, un cop més, al centre del debat dels paladars forans.
Cultura al paladar: el gaspatxo no és per a tothom
El gaspatxo és molt més que un plat. És tradició, és estiu, és infància a Andalusia. Però per a algú acostumat a les sopes calentes o als sabors més suaus, pot resultar desconcertant. La textura líquida i el gust potent d’all i vinagre trenquen molts esquemes culinaris.
No és estrany que generi resistència. No tots els paladars estan preparats per a sabors intensos servits freds, i menys si no es coneix el context cultural que l’envolta. A Espanya, el gaspatxo és sinònim de frescor, de llar, d’una àvia servint el sopar amb pa al costat. Per a un estranger, pot ser simplement… una cosa rara.
Reaccions dividides: entre l’orgull i el riure
La comunitat espanyola a les xarxes va reaccionar en massa. Alguns defensaven a capa i espasa el gaspatxo: “No entendre’l és com no entendre el pernil ibèric”. Altres optaven per riure-se’n: “És normal, el meu nòvio anglès encara pensa que és un batut de tomàquet amb all”.
El més interessant va ser veure com la crítica d’un sol individu es va convertir en una conversa col·lectiva. Gent d’arreu compartia la seva primera experiència amb el gaspatxo: des de qui el va detestar fins a qui el va convertir en esmorzar habitual. El vídeo va deixar de ser només una opinió per esdevenir un mirall cultural on molts es van veure reflectits.
És una qüestió de costum o de gust?
Aquest tipus de reaccions no són noves. Cada cop que un estranger prova fabada, pop a la gallega, truita de patates (amb o sense ceba), s’activa el radar nacional. El gaspatxo, per la seva aparença simple però sabor intens, genera amors i odis.
En realitat, el que per a un és infància, per a un altre pot ser un repte. A vegades no es tracta tant del gust en si, sinó del context: el costum, els records, el clima. A Florida, una sopa freda pot semblar una bogeria. A Sevilla, és un salvavides a 42 graus.
Sabors que divideixen: estimar o odiar el gaspatxo?
El curiós d’aquesta història no és que a algú no li agradi el gaspatxo. És la intensitat amb què les xarxes han reaccionat. Perquè al fons, no és només una sopa freda el que s’està avaluant, sinó una part de la identitat espanyola.
I això, inevitablement, toca una fibra sensible.
Cada cultura té els seus plats “difícils” per als de fora. A Mèxic, els xapulins; al Japó, el natto; a Escòcia, el haggis. El gaspatxo, amb el seu caràcter únic, s’afegeix a aquesta llista. I tu, ja l’has tastat alguna vegada? Et va conquistar o encara no et ve de gust?
