Però, és cert? En aquest reportatge, desgranem la combinació de ciència, normativa i màrqueting darrere dels colors més populars de la cervesa a Espanya.
L’explicació es basa en un concepte tècnic: l’extracte sec primitiu (ESP), que defineix quina concentració té el most abans de fermentar. A Espanya, aquest valor separa legalment les cerveses normals de les “especials” i les “extra”. Però el color de la llauna no està regulat. Aquí és on neix la confusió entre el visual, el legal i el comercial.
Què va dir en Miguel i per què es va fer viral?
Tot va començar amb un vídeo a les xarxes socials on un expert cerveser, identificat com a Miguel, explicava la suposada norma del color: “Si la llauna és verda, la cervesa és lleugera. Si és vermella, és especial.” L’afirmació, tan simple com contundent, va córrer com l’escuma a TikTok i X, despertant la curiositat de milers d’usuaris.
Segons en Miguel, la diferència es troba en la concentració del líquid abans de fermentar. Aquesta densitat inicial, coneguda com a extracte sec primitiu, seria el secret darrere del cos, el sabor i fins i tot el color de l’envàs. “No és només màrqueting”, deia. “Està regulat per llei.” La seva frase va ser compartida, discutida i convertida en meme, però també va despertar dubtes: realment és obligatori que les cerveses especials vagin en llaunes vermelles?
El cor de la qüestió: què és l’extracte sec primitiu?
L’extracte sec primitiu (ESP) és un terme tècnic que defineix la quantitat de matèria dissolta (principalment sucres) que conté el most abans de començar la fermentació. És a dir, quant “aliment” tindran els llevats per generar alcohol i gas.
Com més alt sigui l’ESP, més dens serà el most, i per tant, més potencial alcohòlic i més cos tindrà la cervesa final. Les cerveses lleugeres solen tenir un ESP baix (entre el 7 % i l’11 %), mentre que les “especials” han de tenir com a mínim un 13 % i les “extra”, un 15 % o més.
Aquest paràmetre és clau per definir legalment quin tipus de cervesa pot portar la qualificació “especial” en la seva etiqueta. Però, un cop més, la llei no diu res sobre el color de les llaunes.
Verda vs. vermella: el duel de Mahou i més enllà
El cas més emblemàtic que dóna força a l’explicació d’en Miguel és el de Mahou. Aquesta marca espanyola té dues versions molt populars:
- Mahou Clásica, en llauna verda, amb un 4,8 % d’alcohol
- Mahou Cinco Estrellas, en llauna vermella, amb un 5,5 % d’alcohol
La diferència no és només estètica: la vermella té un extracte sec primitiu més alt, que li dona més cos, més sabor i més intensitat. Per això, pot portar la menció de “cervesa especial”. La verda, en canvi, és més lleugera i refrescant.
Aquest patró es repeteix en altres marques: Cruzcampo Especial, Ambar Especial o Estrella Galicia Especial també tenen versions amb més graduació alcohòlica i intensitat. Tanmateix, no sempre fan servir colors específics per distingir-les. En molts casos, la diferència està en el nom o en altres elements visuals.
Què diu realment la llei?
El marc legal que regula la cervesa a Espanya és el Reial decret 678/2016. En aquest s’estableix que:
- Una cervesa especial ha de tenir un ESP d’almenys 13 % i menys del 15 %
- Una cervesa extra ha de superar el 15 % d’ESP
- Les cerveses que no arriben a aquests valors es consideren simplement “cervesa” o “cervesa tipus pilsen”
A més, la llei obliga que, si un producte compleix aquests requisits, s’etiqueti com a “especial” o “extra”. Però en cap moment es menciona el color de l’envàs com a element normatiu.
Per tant, l’ús de colors com el verd o el vermell és completament lliure. Les marques poden utilitzar-los per tradició, màrqueting o disseny, però no estan obligades a seguir cap codi cromàtic oficial.
Color de llauna o estratègia de màrqueting?
Llavors, per què tantes cerveses especials venen en llaunes vermelles? Perquè és visualment útil. El vermell comunica intensitat, energia i diferenciació. El verd, en canvi, suggereix frescor i lleugeresa. És una estratègia que funciona.
La percepció del consumidor també hi juga un paper important. Molts associen inconscientment certs colors amb determinats sabors o sensacions. Les marques ho saben i ho aprofiten.
Així, encara que el color de la llauna no determina el tipus de cervesa, en molts casos sí que coincideix amb l’estil o la categoria. Però no és una norma universal ni una obligació legal.
Què aprenem d’aquesta història cervesera
La viralització de l’explicació d’en Miguel ens recorda com una frase senzilla pot obrir un debat més profund. En aquest cas, sobre una beguda tan habitual com la cervesa.
Hem vist que existeix una base tècnica i legal per diferenciar cerveses normals, especials i extra, basada en l’extracte sec primitiu. I que algunes marques, com Mahou, reflecteixen aquestes diferències en el color de les seves llaunes.
Però també hem après que el color no és una norma, sinó una eina visual més. No totes les cerveses verdes són lleugeres, ni totes les vermelles són intenses. La propera vegada que triïs una llauna, no et deixis portar només per l’aparença.
El que revela (i el que no) el color d’una llauna de cervesa
La propera vegada que triïs entre una Mahou verda o vermella, sabràs que el color no ho diu tot, però sí que pot donar-te pistes. I tu, ets més de cerveses lleugeres o de les “especials”? Comparteix la teva elecció i obre debat.
