Ho ha fet sense recórrer a descomptes agressius ni a campanyes massives, sinó amb una aposta clara per la proximitat i el territori.
El seu nom ja forma part del paisatge quotidià a moltes comarques. Bon Preu, juntament amb bonÀrea, encarna un model d’expansió que desafia les regles del gran consum: no competeixen pel preu, sinó per la identitat, la confiança i l’arrelament local.
Un sector que reflecteix els hàbits del país
Poques activitats econòmiques tenen tanta incidència en la vida quotidiana de les famílies catalanes com els supermercats. Segons l’Idescat, representen prop del 16 % de la despesa total de les llars, un indicador que mostra el seu pes estructural dins l’economia domèstica.
El sector viu una transformació constant. Els canvis en els hàbits de consum, la digitalització i la recerca de productes més frescos i de proximitat estan redefinint els models de negoci. Les cadenes que han sabut adaptar-se a aquestes noves tendències són les que avui lideren el creixement, especialment a les comarques rurals.
Entre les fórmules d’èxit destaquen la marca pròpia forta, la logística àgil i l’aposta per la proximitat. En un mercat cada vegada més competitiu, les cadenes que no ofereixen avantatges clars —ja sigui en qualitat, servei o connexió amb el territori— perden rellevància davant d’un consumidor més conscient i exigent.
Una cadena catalana està revolucionant el mapa comercial rural. La seva estratègia no es basa en grans descomptes ni en campanyes massives. La seva clau és el vincle amb el territori.
Mentre altres cadenes prioritzen les zones densament poblades, aquesta aposta pels municipis petits. La seva xarxa creix de manera sostinguda a les comarques rurals, gràcies a una fórmula basada en producte local, logística eficient i adaptació cultural.
Una expansió silenciosa però ferma
En un mercat on les grans superfícies concentren el seu creixement a les àrees urbanes, una cadena catalana ha optat pel camí invers. El grup Bon Preu —que integra les ensenyes Bonpreu, Esclat i EsclatOil— ha convertit les comarques rurals en el seu motor d’expansió.
L’any 2024 va tancar amb una facturació de 2.680 milions d’euros i més de 600 establiments repartits per tot el territori. Moltes d’aquestes obertures s’han fet en municipis amb menys de 5.000 habitants, on altres marques consideraven que el negoci no era viable. Bon Preu ha demostrat que entendre el territori pot ser més rendible que dominar-lo.
El grup combina creixement econòmic amb arrelament social: promou la contractació local, impulsa els proveïdors de la zona i manté un enfocament de gestió familiar que reforça la confiança del consumidor.
Les xifres confirmen la tendència
Les dades més recents de Wordpanel (Kantar, 2024) confirmen el lideratge de les cadenes catalanes al seu propi territori. Mercadona manté la primera posició amb un 24 % de quota de mercat a Catalunya, seguida molt de prop per Bon Preu–Esclat (8,8 %). En tercera i quarta posició hi trobem Carrefour (7,3 %) i Lidl (7 %).
| Posició | Cadena | Quota de mercat (%) | Observacions principals |
|---|---|---|---|
| 1 | Mercadona | 24,0 | Lideratge estatal i a Catalunya |
| 2 | Bon Preu – Esclat | 8,8 | Arrelament local destacat |
| 3 | Carrefour | 7,3 | Presència urbana i periurbana |
| 4 | Lidl | 7,0 | Model basat en preus competitius |
| 5 | Consum | 4,7 | Expansió gradual en zones metropolitanes |
| 6 | bonÀrea | 4,2 | Força en comarques rurals |
| 7 | Caprabo | 3,0 | Reorientació cap al producte local |
| 8 | Condis | 2,9 | Alta densitat a l’àrea de Barcelona |
| 9 | Ametller Origen | 1,3 | Model agroalimentari de proximitat |
Més enllà de la quota, Bon Preu ha estat reconeguda per l’OCU com el supermercat més ben valorat d’Espanya, superant competidors nacionals i internacionals. El seu èxit no es mesura només en vendes, sinó també en reputació i satisfacció dels clients.
Per la seva banda, bonÀrea, amb un 4,2 % de quota, continua consolidant-se a les comarques rurals gràcies al seu model cooperatiu i integrat verticalment, que li permet controlar tota la cadena de valor, des de la producció fins a la venda. Tots dos casos reflecteixen una tendència comuna: el consumidor català premia la proximitat i l’autenticitat.
El veritable motor: el producte de proximitat
Si hi ha un element que defineix el model català de distribució, és el producte de quilòmetre zero. Bon Preu ha convertit la compra de proximitat en un segell d’identitat. Només el 2024, les vendes de productes locals van superar els 314 milions d’euros, l’equivalent al 14 % de la seva facturació total.
Aquesta connexió directa amb els productors de cada comarca permet oferir aliments més frescos i sostenibles, a més de reforçar l’economia local. Cada botiga esdevé una extensió del territori, on el client troba no només marques conegudes, sinó també els productes del seu entorn més proper: fruita del camp, pa artesanal o embotits de productors comarcals.
El resultat és una fidelitat més emocional que comercial. El consumidor no només compra, sinó que sent que està donant suport a la seva comunitat.
No només logística: integració i confiança
L’èxit de Bon Preu i bonÀrea també s’explica pel seu control de la cadena productiva. En lloc de dependre d’intermediaris, tots dos grups han desenvolupat un model d’integració vertical, que abasta des de la recepció dels productes fins a la gestió de les plataformes logístiques.
Aquest sistema garanteix preus competitius i una qualitat constant, sense sacrificar marges. En el cas de bonÀrea, l’eficiència és encara més notable: el grup gestiona el seu propi sistema de producció agroalimentària, distribució i venda, una fórmula poc habitual en el sector.
La logística es converteix així en un aliat del desenvolupament rural: gràcies a una xarxa ben planificada, les botigues petites reben el mateix nivell de servei que els grans supermercats urbans. El control de la cadena és també un control de la confiança.
Adaptar-se al poble, no al revés
L’altre gran secret és la flexibilitat local. Cada establiment s’adapta a la comarca on s’instal·la. L’assortiment canvia segons les costums de la zona, la retolació prioritza el català i el personal és, en la seva majoria, del municipi.
Aquesta proximitat genera un sentiment de pertinença que va més enllà de l’acte de compra. En molts pobles, els veïns ja no veuen Bon Preu o bonÀrea com una cadena externa, sinó com “el seu supermercat”.
L’estratègia contrasta amb el model homogeni de les grans multinacionals, que repliquen formats idèntics sense tenir en compte la cultura local. Aquí, el respecte pel territori es converteix en avantatge competitiva.
Per què altres cadenes no ho aconsegueixen?
Moltes cadenes de distribució estatals han intentat implantar-se en zones rurals, però amb resultats discrets. Els motius són coneguts: logística costosa, menor densitat de població i manca de comprensió dels hàbits de consum locals.
A més, les estratègies centrades únicament en el preu deixen de funcionar quan el client valora altres factors: la procedència del producte, la sostenibilitat, el tracte o la confiança. El consumidor rural no busca el més barat, sinó el que sent més seu.
Mentre algunes marques es concentren en les grans ciutats, les cadenes catalanes de proximitat han après a créixer des de l’arrel, amb paciència, coherència i una comunicació molt vinculada al territori.
Una lliçó des del camp
“L’èxit no sempre està a abaixar preus, sinó a saber llegir l’ànima del territori”, resumeix un directiu del sector.
El cas de Bon Preu i bonÀrea demostra que el creixement sostenible pot florir lluny dels grans nuclis urbans. En un mercat saturat de descomptes i promocions, el seu secret és un altre: construir confiança i retornar valor a la comunitat.
Creus que les grans superfícies haurien d’aprendre d’aquest model? Comparteix aquest article i explica’ns la teva opinió.
