Ja no són només pobles sense botigues; ara també hi ha ciutats amb gairebé la meitat dels locals tancats. Reus encapçala un rànquing preocupant que reflecteix el declivi del comerç de proximitat.
Les escenes que abans s’associaven només a petites localitats rurals avui es reprodueixen en ciutats mitjanes i fins i tot en capitals de província: locals amb les persianes abaixades, rètols antics, pols als aparadors i carrers cada cop més deserts. El comerç de proximitat, aquell que forma part de l’ànima de cada barri, està en retrocés.
La ciutat on va néixer Gaudí, ara plena de botigues tancades
A Reus, ciutat natal d’Antoni Gaudí, la bellesa del modernisme contrasta amb la decadència comercial. Segons el darrer Mapa comercial de Catalunya, el 46,8 % dels locals de la ciutat estan en desús. Aquesta xifra converteix Reus en la localitat catalana amb més botigues tancades en relació amb la seva població, entre totes les que superen els 100.000 habitants.
La dada és colpidora: gairebé un de cada dos locals comercials és buit. I no parlem de zones marginals o industrials: la manca d’activitat s’estén fins i tot pels eixos tradicionals del comerç urbà.
Tancament silenciós, conseqüències visibles
La desertització comercial no només afecta pobles com Querol o Canejan, on ja no queda ni una sola botiga oberta i els veïns s’han d’organitzar amb cotxes o repartiment a domicili per abastir-se. També colpeja nuclis urbans que, malgrat la seva mida, perden la seva xarxa de comerç de proximitat.
En aquests entorns urbans, els tancaments no sempre es perceben a primera vista, però sí caminant pel barri. Es nota en la manca de moviment, en els locals en lloguer des de fa anys, en l’absència de serveis quotidians.
Rànquing de ciutats catalanes amb més locals tancats
Les dades facilitades per la Generalitat revelen una tendència que s’estén més enllà de Reus:
- Reus – 46,8 % de locals buits
- Lleida – 37,9 % (més de 3.000 locals sense activitat)
- Santa Coloma de Gramenet – 36,7 %
- L’Hospitalet de Llobregat – 30 %
- Mataró – 27,6 %
Totes aquestes ciutats es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona o al seu entorn immediat, cosa que desmenteix el mite que només les zones rurals pateixen aquest tipus d’abandonament.
I les grans capitals?
Tot i que els percentatges són menors, també les capitals presenten xifres preocupants:
- Badalona: 24 %
- Girona: 23,3 %
- Barcelona: 18,2 %
- Terrassa i Tarragona: 16 %
Aquests números reflecteixen una tendència a l’alça en el tancament de comerços, motivada per múltiples factors: competència de grans superfícies, comerç en línia, envelliment de la clientela, lloguers elevats o manca de relleu generacional.
El que fan els veïns davant el buit
Als pobles petits, com Querol, la solució és autoorganitzar-se: agrupar encàrrecs, compartir cotxe, esperar el flequer que ve d’un altre municipi. A les ciutats, la resposta és menys clara: la població tendeix a resignar-se, canviar els hàbits o migrar cap a les grans superfícies.
A Castellolí, un municipi barceloní, l’ajuntament ha ofert habitatge gratuït i ajuts econòmics a qui vulgui reobrir la botiga del poble. La idea és convertir el local en un punt de trobada, no només en un comerç. Aquestes estratègies, però, encara són excepcionals.
Quin futur té el comerç de proximitat?
El tancament de botigues no és només una estadística. És un senyal de transformació profunda en la vida quotidiana de barris i pobles. Menys comerç significa menys vida al carrer, menys seguretat, menys contacte humà.
Els experts alerten que aquest fenomen pot tenir conseqüències socials duradores. No només desapareixen negocis, també ho fan formes de relació, ocupació local i memòria urbana.
Resignar-se o reinventar-se?
La pregunta continua oberta: es pot revertir aquesta tendència o estem davant la fi d’una era? Alguns municipis estan provant fórmules mixtes, com locals multifuncionals o incentius públics. Altres, en canvi, semblen haver llençat la tovallola.
El cert és que cada botiga que tanca deixa un buit difícil d’omplir. Un buit que no només afecta el consum, sinó la identitat mateixa del lloc.
I tu, quan vas ser l’última vegada que vas comprar a la botiga del teu barri?
