Més de 200 establiments han estat inspeccionats i alguns amagaven infravivendes o venien productes en mal estat. Les sancions ja han començat a aplicar-se.
En només dos anys, l’Ajuntament ha detectat més de 2.700 incidències en supermercats de funcionament continu, molts dels quals dirigits al turisme. Les inspeccions han revelat pràctiques com la venda de productes caducats, manca d’higiene bàsica o ús il·legal d’espais com a habitatge per als treballadors. La resposta municipal ha estat contundent: sancions econòmiques, precintes i ordres de tancament.
Una expansió que no s’atura
Barcelona ha viscut un auge notable dels supermercats 24 h: en cinc anys i mig s’han obert 657 locals d’aquest tipus. Tot i que podrien semblar comerços de proximitat, sovint aquests establiments estan enfocats a un perfil turístic.
Les seves prestatgeries no prioritzen els productes frescos, sinó que ofereixen principalment begudes refrigerades, aperitius, productes en porcions individuals i articles bàsics de conveniència. L’objectiu no és tant proveir els veïns com respondre a la demanda constant dels visitants, fins i tot a altes hores de la matinada.
El fenomen ha transformat moltes cantonades i locals tradicionals de l’Eixample, Ciutat Vella o Gràcia, generant tensions amb el comerç local de tota la vida. “En molts casos no aporten valor al barri”, ha afirmat un representant municipal. “No són botigues de barri, són punts de venda ràpida per a turistes que no hi tornen”.
Els paranys que afecten el consumidor
La investigació municipal ha revelat pràctiques que posen en risc la salut pública i la seguretat dels consumidors. Entre les infraccions més greus detectades hi trobem:
- Productes caducats o sense traçabilitat: carns, làctics o begudes vençudes encara als prestatges.
- Absència de refrigeració adequada: sistemes de fred defectuosos o inoperatius que comprometen la conservació dels aliments.
- Locals sense aigua corrent o en condicions insalubres, incloent plagues o manca de neteja.
- Utilització de soterranis o altells com a infravivendes improvisades per als treballadors, sense ventilació ni condicions mínimes d’habitabilitat.
- Publicitat i senyalització il·legals, en infracció de la normativa del paisatge urbà.
- Manca de llicències o ús de llicències per a activitats diferents, com fruiteries o botigues de queviures, sense declarar l’activitat real.
Aquestes situacions no només afecten qui compra, sinó que també perpetuen situacions laborals precàries o fins i tot il·legals per als empleats nocturns.
Macroinspeccions i càstigs exemplars
Entre les actuacions més destacades, el consistori ha dut a terme una macroinspecció de 112 supermercats 24 h a diverses zones. En aquesta operació, es van registrar 1.980 infraccions. La xifra global des del 2023 supera les 2.700 deficiències documentades.
Les irregularitats no són menors. En molts casos, han derivat en mesures immediates. L’Ajuntament ha obert 539 expedients i iniciat 677 procediments sancionadors. D’aquests, 233 han acabat en sancions econòmiques i 358 en ordres de restitució, és a dir, requeriments per corregir les irregularitats. A més, 7 locals han estat precintats per condicions extremadament greus: manca d’aigua potable, presència de rosegadors o inseguretat estructural.
Un cas emblemàtic ha estat el supermercat situat a la Casa Heribert Pons, a plena Rambla Catalunya. Operava sense els permisos adequats i va ser objecte de tancament administratiu. El consistori ha deixat clar que no tolerarà abusos en edificis patrimonials ni en zones protegides per normatives urbanístiques.
Comerç de barri o amenaça per al comerç local?
El creixement descontrolat d’aquests supermercats ha obert el debat. Des de l’Ajuntament s’adverteix que aquest model de negoci posa en perill el comerç tradicional i altera l’equilibri dels barris. En lloc de fomentar la vida de proximitat, acaben homogeneïtzant l’oferta i desplaçant les botigues de tota la vida.
Ciutat Vella i l’Eixample, les zones més afectades, ja disposen de plans d’usos que restringeixen l’obertura de nous establiments d’aquest tipus. L’objectiu és evitar la “saturació” i protegir la diversitat comercial. Paral·lelament, es plantegen ordenances més estrictes per a tota la ciutat, que limitin horaris, exigeixin condicions mínimes d’habitabilitat per als treballadors i obliguin a declarar l’activitat real del local.
Una portaveu municipal ho va resumir així: “Això no va de tancar botigues. Va de protegir els veïns, els consumidors i els treballadors”.
Més enllà de l’horari: a quin preu obrim 24 hores?
Els supermercats 24 h van aparèixer per oferir comoditat. Però a Barcelona, la comoditat ha començat a mostrar la seva altra cara: un model que pot alimentar la precarietat, el descontrol i la degradació urbana.
El que es presenta com un avantatge per al consumidor pot amagar realitats molt més fosques: productes sense garanties, treballadors sense drets i barris sense identitat.
I tu? Compraries igual si sabessis què passa rere aquestes portes obertes tota la nit? Comparteix aquesta història. Debat. Informa’t.
