Torre de l’Homenatge 2005 Magnum, eternament jove

Barreja de frescor i notes afruitades d’una banda i complexitat i maduresa d’altra banda el fan un escumós sensacional, d’ampli abast gastronòmic i capaç d’arribar a tots els públics
Torre de l'Homenatge 2005

Torre de l’Homenatge Brut Nature Gran Reserva 2005 Magnum

Macabeu, xarel·lo i parellada

156 mesos de criança en rima

Celler Castell de Sant Antoni (DO CAVA)

Preu aprox.: 90 euros

Tel.: 93 818 30 99

Mail: [email protected]

Web: www.castellsantantoni.com

 

El celler Castell de Sant Antoni de la família Canals és d’aquells cellers que sense fer gaire soroll mediàtic van fent el seu camí a poc a poc, elaborant caves de manera honesta i amb la qualitat com a filosofia de treball.

 

El seu cava de més llarga criança, el Torre de l’Homenatge, sempre amb molt més de 100 mesos de criança, sovint és un dels grans oblidats en els articles i piulades sobre aquesta mena d’escumosos.

 

És un escumós diferent. I és diferent perquè malgrat la seva llarguíssima criança és un cava que es manté fresc, molt fresc, amb un conjunt aromàtic que s’allunya del perfil aromàtic habitual dels escumosos de llarga criança. Aquesta barreja de frescor i notes afruitades d’una banda i complexitat i maduresa d’altra banda el fan un escumós sensacional, d’ampli abast gastronòmic i capaç d’arribar a tots els públics. L’ampolla, en aquest cas en format màgnum, és elegant i molt ben presentada, de les que contribueix a vestir una taula.

 

En servir-lo a la copa presenta un color groc palla amb reflexes verdosos. El seu carbònic és abundant i de bombolla molt petita.

 

En nas és franc i intens. D’entrada ens arriben unes aromes on hi destaquen les notes anisades, de fonoll, entre altres aromes de caràcter balsàmic. De seguida apareixen les aromes de fruites, sobretot de codony, que no de codonyat, i en darrer terme s’hi poden apreciar algunes de les típiques aromes de la llarga criança, llevats i brioxeria, però en un paper molt secundari, sense tapar gens les notes afruitades.

 

En boca té una entrada voluminosa, amb un carbònic molt ben integrat, xispejant, que acarona la llengua en l’aterratge i li aporta una untuositat que li dona cos i estructura. Una acidesa viva i ben present, potencia la sensació de frescor i dissimula l’edat d’aquest escumós. El pas de boca és elegant i espectacular per tots els matisos que és capaç d’aportar, sempre dins de la convivència entre les notes afruitades, de codony, d’aranja, les notes balsàmiques, sobretot anisades i les notes que certifiquen la seva llarga criança, llevats, poma al forn, brioxeria i fins i tot algun record de fruits secs. És llarg amb un final sec i delicadament amargós.

 

Marcadament gastronòmic, l’ampolla màgnum es fa petita. En el nostre àpat de Sant Esteve, va acompanyar de manera genial unes ostres i unes anxoves de mida “00”. Després va fer estratosfèric un foie gras fresc poêlé amb pomes caramel·litzades. Es va mostrar elegant i respectuós amb un delicat carré de cabrit de 10 setmanes fet al forn amb patates, cebes i herbes provençals. I es va relacionar amb solvència amb tota mena de postres nadalenques, des del torrons de Xixona a les especialitats amb xocolata, passant per postres de músic, nates, cremes, i fruits vermells.