El vimblanc reneix

Aquest vi dolç tradicional a Catalunya compta amb diverses elaboracions, i ara sembla que visqui un especial renaixement, des de la Ribera d’Ebre al Priorat, i fins i tot passant pel Penedès.
Raïm sobremadurat a sol i serena per fer el Vimblanc
Raïm sobremadurat a sol i serena per fer el Vimblanc | Molí de Rué

 

El vimblanc de Vinebre, segons la Gastroteca de la Generalitat, és un vi dolç tradicional de la localitat de Vinebre que, tot i que se'n va deixar de comercialitzar a partir dels anys 1980, “en els darrers anys viu un moment de renaixement”. S'elabora amb vi blanc -antigament, amb la varietat garnatxa, i avui dia, amb macabeu-, i té un agradable regust de mel, més dolcenc a mida que el vi envelleix. Per a la seva elaboració, s'aixafen els grans de raïm deixats assecar i es trasllada a bótes, on s'hi manté durant almenys un any. A la Gastroteca s’apunta que “se li atribueixen qualitats tòniques i digestives que el fan indicat per prendre amb les postres, després de l'àpat, o per berenar”. El cert, però, és que de vimblanc no només n’hi ha un. A Catalunya compta amb diverses elaboracions, i ara sembla que visqui un especial renaixement, des de la Ribera d’Ebre al Priorat, i fins i tot al Penedès.

 

Un dels més coneguts, i el que ha donat més fama al seu celler, és el de Molí de Rué de Vinebre (DO Tarragona): el Sol i Serena. Molí de Rué és un celler i molí d’oli amb més de cent anys d’història. Actualment, la quarta generació de la família Poquet, fundadors i propietaris de Molí de Rué, dirigeix el negoci. Noemí Poquet afirma que “nosaltres, com a productors, sempre hem tingut clar que el vimblanc era un patrimoni a potenciar”. Afegeix que, “de fet, sempre dic, i crec que no m'equivoco, que és el producte diferenciador del nostre celler. La gent ens recorda i coneix pel Sol i Serena. És un tipus d'elaboració que s'ha conservat al nostre municipi durant els anys i n'hem de treure valor. Estem encantats que alguns particulars encara n'elaborin any rere any i que altres continuïn conservant la bóta que han heretat. I també ens agrada el fet que Cellers Unió, amb el celler que tenen a Vinebre, vulgui recuperar-lo i comercialitzar-lo. Com més siguem més visibles ens farem”.

 

Sol i Serena de Molí de Rué
Sol i Serena de Molí de Rué

 

A part de l'aposta que ha fet Molí de Rué, també  l'Ajuntament de Vinebre creu i aposta pel producte local i aquest passat 2018 va organitzar la segona Fira del Vimblanc, amb actes diversos. També des de l'Ajuntament, i amb la col·laboració de Molí de Rué, els nens de l'escola Les Eres de Vinebre és el segon any que han elaborat el seu propi vimblanc. Noemí Poquet no té dubtes que “si fem que els nens ho visquin i el coneguin de petits li donaran valor i ho sentiran seu quan seran grans”. Al 2014, Sílvia Veà, filòloga nascuda a Vinebre, va escriure el conte ‘La Pansa Esperança’, on s'explica als nens a través de les vivències d'una pansa l'elaboració de vimblanc.

  

Noemí Poquet també diu que “sempre quan presento el Sol i Serena aprofito per fer una mica de pedagogia dels vins dolços, moltes vegades oblidats i desconeguts. La gent no coneix les diferències entre una mistela, vi de missa, vimblanc... Som una terra de vins dolços i hem de donar-los valor”. En breu i per celebrar els 10 anys de la primera elaboració de vimblanc, a Molí de Rué presentaran un nou producte elaborat la darrera verema.

           

Interès per redescobrir les “arrels vinícoles”

 

Recentment Cellers Unió ha elaborat un vimblanc procedent de Vinebre, elaborat amb la varietat Pedro Ximénez i a partir d’una solera original de l’any 2004. És un vi dolç, llaminer, dens i concentrat. Des del celler el descriuen com “un vi de color castany intens amb reflexes daurats. En nas ens evoca la mel i les figues seques, amb notes de vainilla i pebre. En boca és agradablement untuós, dens, amb sabors de caramel i panses, que es combinen amb una suau i elegant acidesa. Final fresc i persistent”. Eva Ferré, responsable de màrqueting de Cellers Unió, diu que el seu vimblanc és “dolç i fàcil per qualsevol consumidor”. Per a Cellers Unió recuperar el vimblanc “és posar en valor les nostres tradicions locals, en aquest cas, del poble de Vinebre. Allà és tradició familiar deixar raïm de macabeu assolellant-se sobre les pedres perquè es deshidrati i es panseixi, per després fer-lo fermentar i deixar-lo un temps en criança en barriques”. També apunten que “nosaltres tenim un treballador que està a punt de jubilar-se, en Josep Caballé, que ha seguit amb la tradició, i any rere any, ha anat elaborant una petita quantitat de vimblanc, cuidant-se des de la vinya, fins a la criança en bóta, amb la diferència que aquesta vinya era de Pedro Ximénez, no de macabeu. Això és un petit luxe ja que hi ha molt poc Pedro Ximénez plantat a la Ribera d’Ebre. Aquesta varietat aconsegueix un grau més alt que el macabeu i accepta molt bé la criança oxidativa. Per tant, aconseguim un producte amb aromes molt intensos i amb més cos. Li hem d’agrair a en Josep, i a persones com ell, que aquest patrimoni vinícola no tan sols no hagi quedat en l’oblit sinó que vagi evolucionant”. També s’apunta que “en un moment en què estem tornant la mirada cap als productes tradicionals, vam creure oportú treure al mercat aquest vimblanc, juntament amb un ranci, i així poder compartir-lo amb tothom”. Cellers Unió veu en el mercat un interès per redescobrir les nostres “arrels vinícoles”, cosa que comprèn el vimblanc i altres productes tradicionals. En aquest sentit s’afirma que “a mesura que la gent vagi tastant el vimblanc, i li agradi, s’interessarà més pel seu origen i més cellers s’animaran a elaborar-ne”.

 

Vimblanc de Cellers Unió
Vimblanc de Cellers Unió 

 

Una “gran desconeixença”

 

La sommelier Anna Casabona, del Celller Capçanes (DO Montsant), apunta que “quan parlem de Vimblanc existeix una gran desconeixença per part dels consumidors de vi. Fins i tot, per part de molts professionals i winelovers. Suposo que és degut a que és un producte de producció molt limitada que només trobem en les comarques del sud de Tarragona. Al mateix temps, es genera bastanta confusió amb aquest tipus de vi perquè, per exemple, la DO Tarragona té tipificat el vimblanc com el vi dolç que s'elabora per passificació dels raïms a Vinebre. De manera que els altres estils de vimblanc no poden posar aquest nom a l'etiqueta. Per això el vimblanc que elaboren al Celler de Capçanes l'han hagut d’anomenar "vb". Es tracta d’un vi de gamma alta que s’ofereix a un PVP de 37 euros.

 

3/vb vimblan del Celler de Capçanes
3/vb, el vimblanc del Celler de Capçanes

 

El vimblanc, recorda Anna Casabona, era un vi que antigament s’elaborava en totes les cases de pagès: “En cada poble s'utilitzaven les varietats de raïm que més abundaven, així que, per exemple, es podien elaborar amb macabeu, garnatxa blanca, garnatxa negra... Podia ser dolç com el de Vinebre, podia ser sec, podia tenir criança biològica com els vins de Jerez... però sempre criats en bótes i amb un marcat component oxidatiu”. Del vimblanc del Celler de Capçanes n'han fet tres anyades. La primera va ser la del 2006, i va ser el més extrem. Era la primera vegada que l'enòleg Àngel Teixidor va intentar recuperar el vi que es feia a casa seva quan era petit, amb els coneixements i tecnologia dels que comptem actualment. Va tenir una criança de 6,5 anys amb formació de vel (criança biològica) força present. El segon es va elaborar l'any 2009: es va provar combinant dos anys en dipòsit d'acer inoxidable i dos en bóta. Anna Casabona apunta que “potser va ser el que ens va semblar menys interessant”. I el que tenen ara al mercat, el 3/vd del 2013, “és un entremig”. Casabona afirma que “s'ha buscat l'aportació positiva de la criança biològica (notes d’ametlla i fruita assecada en nas, final sec i salí en boca) però sense portar-lo a l'extrem com la primera anyada”. La peculiaritat del vimblanc del Celler Capçanes és que és un blanc de negres. Està elaborat al 100% amb raïms de garnatxa negra que han madurat perfectament, amb  equilibri entre quantitat de sucres i acidesa, però que, en canvi, té menys coloració a la pell (per això no s'elabora cada any). El color del vi és un groc daurat enlloc de negre, perquè els raïms es trepitgen amb els peus per utilitzar el mètode més gentil amb els raïms, i només s'aprofita el primer raig que és el s'ha impregnat de menys color. La resta va a un altre dipòsit, amb garnatxa negra fermentant.

 

Bóta de vi bullit d'Albet i Noya
Bóta de vi bullit d'Albet i Noya

 

Al celler Albet i Noya de Sant Pau d’Ordal (DO Penedès) tenen una bóta de vi bullit descansant al celler i en van fent “experiments”, però de moment no està previst que surti al mercat.  L’“experiment” es va fer el  2014 per tal d'intentar crear un vi bullit emprant un material que no fos coure ni que generés sucre socarrimat al fons de l'olla. Per tant, que no tingués res nociu contra la salut. Se'n va fer una bóta i es va deixar envellir (sense sulfurós) amb la idea de fer una solera amb unes bótes velles que tenien de l'any 1936. Però el resultat, de moment, no els ha acabat de convèncer.  A la bóta es va disparar la volàtil, i analitzant a fons el vi del 1936 van veure que tenia uns nivells de coure i de metalls pesats que en desaconsellaven el seu consum. A la verema del 2018 ho han tornat a provar.