Ni vins de dones ni vins femenins

Dones que fan vi expliquen en aquest reportatge com és la seva feina i el seu grau d'influència 'femenina'
Marta Casas i Maria Elena Jiménez són cunyades polítiques i enòlogues de Parès Baltà
Marta Casas i Maria Elena Jiménez són cunyades polítiques i enòlogues de Parès Baltà

Marta Casas i Maria Elena Jiménez són les dues enòlogues del celler penedesenc Parés Baltà, l’únic celler del món on les autores enològiques dels vins són cunyades polítiques. O sigui, estan casades amb els dos fills d’aquest celler familiar de Pacs del Penedès. Josep i Joan respectivament. Marta no té dubtes que la dona està guanyant presència a tota la societat, i també al món del vi “on hi aportem el nostre punt de vista”. Reconeix que sovint els manca la força per moure, per exemple, les bótes, “però tenim una visió de tast o d’empresa igual que els homes”. Ara bé, no creu que hi hagi “vins de dones ni vins femenins”. En aquest sentit opina que l’elaboració d’un vi és un treball coral i que, com els vins, “hi ha homes elegants i fins i dones grolleres i abruptes”. Això no treu, però, que apunti que “hi ha una sèrie d’estils de vins de vins que agraden majoritàriament a homes o dones”. La vilanovina Marta Casas es va incorporar a Parés Baltà sense experiències prèvies fa 17 anys, coincidint amb la primera maternitat de la seva cunyada (naixia Blanca Cusiné). Reconeix que treballar en família “és delicat”. Afegeix que “no et pots enfadar”, i que “la gràcia està en l’equilibri”. No obstant això, diu que totes dues cunyades són la nit i el dia: “la Maria Elena és científica, clarivident i una dona que té molta seguretat; jo busco el balanç i l’entesa, i sóc la part comunicativa”. Afegeix que “el coco i la planificació de Parés Baltà és la Maria Elena”. Marta rebla el clau adjectivant com és l’equip familiar del seu celler: ella és el foc de brasa, el seu marit Josep és l’aire, el seu cunyat Joan és l’aigua i la seva cunyada Maria Elena és la terra.

 

Parés Baltà està a punt d’estrenar dos vins monovarietals ecològics, biodinàmics i aptes per a vegans centrats en raïms autòctons, creats per aquestes cunyades ben avingudes. Es tracta de l’Espígol 2018 i del Neolític 2017. Tots dos vins són microcuvées que comparteixen el pas per damajuanas (garrafes de vidre) durant la seva elaboració. Espígol és una malvasia de Sitges floral í cítrica que destaca per una gran acidesa. És elèctric i directe, amb poc volum i no gaire caràcter aromàtic. Neix d’unes vinyes plantades a 690 metres sobre el nivell del mar. Es tracta de la parcel·la Les Torres, dins la finca El Subal, la zona de més altura en sòls formats en el Mesozoic. Neolític és un sumoll marcat per la fusta però que no deixa de ser fruitós, rodó i amable, tot i que des de Parés Baltà afirmen que els fa “retrobar la rusticitat del Penedès més salvatge”. És un sumoll jove, també marcat per l’acidesa, de la parcel·la Coster de la Masia dins la finca Les Valls, on els sòls són francs, profunds i pedregosos; amb bon drenatge i orientació Nord. Des de Parés Baltà s’afirma que Neolític és “rusticitat vestida de delicadesa”, i Espígol “pur aroma que ens fa retrobar les essències primàries de la vinya”.

 

Marta Estany, directora tècnica de Torre del Veguer
Marta Estany, directora tècnica de Torre del Veguer

 

Marta Estany, nascuda a Barcelona el 1956, és llicenciada en Farmàcia, màster en Enologia i Viticultura per la Universitat de Barcelona i directora tècnica del celler familiar Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes des de 1995. Creu que en el món del vi els sentits cobren un protagonisme molt especial: l’olfacte, el tacte, la vista, la intuïció... i és aquí on el toc femení pot suposar un valor diferencial”. Aquesta enòloga amant de la muntanya i els esports tampoc creu que no existeixen els vins femenins. Més aviat creu que hi ha una qüestió de gustos. Reconeix, però, que “sí que és veritat que, en general, els vins no tant potents en cos i estructura poden agradar més a les dones”. Quan es pregunta a Marta Estany si un vi elaborat per una dona és diferent de l’elaborat per un home respon que “un vi bo és un vi ben elaborat, a partir d’un raïm de gran qualitat, independentment de la mà masculina o femenina”.

 

Mireia Tetas, tercera generació del celler familiar Pinord de Vilafranca del Penedès, també és del parer que “no hi ha vins femenins o vins per dones, però el que sí que hi ha són vins que estan elaborats per dones. I per sort, cada vegada hi ha més projectes i vins emblemàtics liderats o elaborats per dones”. Ara bé, apunta que “vist des del punt de vista del màrqueting, pot ser que a algú li hagi interessat sectorialitzar els vins per homes o per dones; els que tenen més cos i els més astringents per homes i els més suaus o inclús dolços per dones! Gran error per mi, ja que pot ajudar a simbolitzar l’home com el més fort i la dona com la més dèbil”.

 

Mireia Tetas, responsable de Pinord
Mireia Tetas, responsable de Pinord

 

Mireia Tetas, que és Export Manager, responsable de Màrqueting i creadora de vins, afirma que “cada celler té la seva filosofia a l’hora de treballar, i aquesta queda marcada per les persones que el lideren. No crec que variï la mirada si és des del punt de vista de l’home o de la dona, sinó per la persona que hi ha al darrera. Que un vi sigui diferent l’un de l’altre, i que cada vi tingui una personalitat i identitat pròpia és molt important; per aquest motiu els petits detalls marquen la diferència”. Així mateix, opina que “és molt important treballar amb il·lusió, posar-hi ganes, treballar dur i tenir moltes ganes de millorar i superar-nos. Per això penso que treballar en equip és molt important”. Afegeix que “de vegades el que no veu l’un ho veu l’altre... però coses tan importants en un vi com ara la qualitat, la delicadesa i la presentació, des de l’ampolla fins a l’etiqueta, per mi es deuen a les persones que el fan, independentment del seu gènere”.

 

Imma Soler és la propietària de Mas de la Pansa a la Conca de Barberà
Imma Soler és la propietària de Mas de la Pansa a la Conca de Barberà

 

Quan es pregunta a Imma Soler, propietària fundadora del Celler Mas de la Pansa de la Conca de Barberà, sobre si la mirada femenina es nota en un celler, diu que es nota de la mateixa manera que la d’un home. Argumenta que “al cap i a la fi, els objectius són els mateixos”. Tampoc creu que existeixen els vins femenins. Apunta, en aquest sentit, que “tot depèn del gust de cadascun. Hi ha dones que els hi agraden els vins negres tànnics i corpulents, i també hi ha homes a qui els agraden els vins blancs afruitats i molt aromàtics”. Imma Soler, quan se li interpel·la sobre la possibilitat que un vi elaborat per una dona pugui ser diferent de l'elaborat per un home, comenta que “dependrà dels objectius que tingui cadascun, i del tipus de producte que vulguin aconseguir, però el procés d’elaboració en sí no hauria de ser diferent”.

 

Anna Martí del celler Ca n'Estruch
Anna Martí del celler Ca n'Estruch

 

Anna Martí, vitivinicultura que impulsa el seu apassionat projecte personal des del celler familiar Ca n’Estruc d’Esparreguera, diu que “si partim de l’estereotip que el vi femení és fi, delicat, expansiu, lleuger, fred, prim, suau... I, per contra, si el vi masculí és punxant, vibrant, musculós, exuberant... Aleshores, crec que el vi no és femení o masculí, va amb la persona”. Explica que “com a la vida, el caràcter (dels vins) no ve determinat pel sexe”. Afegeix que “m’encanta tastar amb dones (i homes) però no voldria que els meus vins fossin millors o pitjors perquè estan fets per una dona. De fet, calen moltes mans per fer un vi i a casa, tan a la vinya com al celler”.