Les dones de pagès s'organitzen per tenir veu i vot

Neix l'Associació de Dones Rurals amb una forta presència de professionals del sector vitivinícola per donar visibilitat a la seva feina i incrementar la seva capacitat de decisió
El grup de dones, en una visita al celler Xavier Clua. Foto: Associació Dones Rurals
El grup de dones, en una visita al celler Xavier Clua. | Associació Dones Rurals

Ja és oficial. Després de mesos de reunions, decisions i tràmits, l’Associació de “Dones del Món Rural. Pageses i ramaderes de Catalunya ha quedat oficialment constituïda. És cert que el Departament d’Agricultura les ha animat i encoratjat a fer-ho, però la història de la unió de dones del sector agrícola, ramader, forestal i pesquer de Catalunya ja fa temps que s’havia començat a escriure.

 

“Tot va començar gràcies a les Escoles de Capacitació Agràries -explica Mònica Pont, responsable de l’explotació Cal Font de Sagàs (Berguedà) i secretària de l’Associació-, i penso especialment en les de Monells o l’Empordà, en la del Solsonès o el Pallars, des d’on s’organitzaven jornades per a dones de l’àmbit rural que ens permetien compartir experiències i donar a conèixer la nostra feina del dia a dia”.

 

Es refereix a trobades de caire anual en les quals s’hi succeeixen conferències, taules rodones i debats sobre l’actualitat del sector; on es comparteixen experiències i casos d’èxit de projectes liderats o gestionats majoritàriament per dones. Amb el temps, algunes participants van creure interessant mantenir un contacte més constant, pensaven en crear xarxa i intercanviar dubtes o activitats durant els 365 dies de l’any. I així fou que van crear un grup de Whatsapp, una eina que, sense elles saber-ho, es convertiria en el primer pas per la gestació de l’actual Associació de Dones del Món Rural.

 

 

Una Associació 2.0

 

Era l’any 2015 i la convocatòria, al Solsonès, va reunir a una cinquantena de dones d’arreu de Catalunya. Aquell any entre debats al voltant del turisme sostenible i xerrades sobre agricultura ecològica, es va crear aquest grup de WhatsApp. “Vam començar sent nou dones, i ara ja estem a punt d’arribar a les 250!”, explica amb entusiasme Mònica Pont.

 

El grup ara està més actiu que mai. Missatges sobre inquietuds, novetats en algun dels sectors, recomanació de jornades formatives; es resolen dubtes que preocupen alguna de les dones membres. “El grup ens ha permès conèixer dones que viuen realitats molt similars a les nostres, tot i ser d’un altre punt del país o que treballin en altres sectors”, explica Rosa Domènech, del celler terraltí Xavier Clua. Domènech és una de les veus que representen el sector del vi i participa en un altre grup que s’ha activat en aquest cas a l’Slack -una altra xarxa social- que permet compartir i debatre inquietuds relacionats exclusivament amb la vitivinicultura.

 

La presència digital de les Dones Rurals es complementa amb perfils a Instagram, Facebook i a Twitter; i amb una pàgina web des d’on ofereixen informació de qui són i els objectius que persegueixen com a Associació. “La visibilitat és clau, volem que se’ns conegui, que se sàpiga què fem, i les xarxes són una eina excel·lent per aconseguir-ho”.  

 

Qui parla és la Montse Cardona, actual vicepresidenta de l’Associació. Ha estat vinculada amb aquest moviment des de els inicis, i ara, veient-ho en perspectiva, es mostra alhora orgullosa i sorpresa d’haver arribar fins aquí: “Una Associació? Sincerament no m’ho hauria imaginat mai, però d’idees i projectes en tenim i som conscients que tot plegat ens ha d’obrir noves portes”. I continua: “D’entrada, ens donarà més credibilitat com a grup, però també ens ha de permetre participar en grups de decisió i ens farà més visibles a nosaltres i a la tasca que fem”, explica.

 

Visita al Celler Xavier Clua, a Vilalba dels Arcs. Foto: Associació Dones Rurals
Visita al Celler Xavier Clua, a Vilalba dels Arcs. | Associació Dones Rurals

 

La Vitivinicultura: les dones rurals del vi

 

Anna Espelt, del Celler Espelt (Vilajuïga) és una de les vocals de l’Associació per les comarques de Girona. S’hi va sumar veient el potencial del projecte i pensant que “aquesta unió permetrà ajudar-se les unes a les altres i sobretot fer lobby”.

 

Espelt creu que “les dones -no només del món del vi, sinó de l’àmbit rural en general- tenen poca veu i poc vot, tot i tenir moltes coses a dir”, per això considera imprescindible empoderar a totes les dones, també les que treballen a la vinya, al laboratori o al celler. “És important que totes tinguin l’oportunitat de destacar, de créixer i de donar-se a conèixer” -diu- “A casa nostra així ho fem”.

 

“Crec que cada cop hi ha més presència femenina en el món del vi, però encara hi ha molta feina a fer”, diu Núria Altés, propietària del celler Herència Altés, a la Terra Alta. Altés posa l’exemple de les Denominacions d’Origen, on hi ha poques presidentes; dels sindicats agraris, i de les cooperatives agrícoles: “És rar veure dones a les Juntes directives de les cooperatives, tot i que de sòcies sí que n’hi ha!”, es queixa Altés.  

 

Rosa Doménech recorda que “les nostres mares i àvies (i dones de generacions anteriors) han treballat tradicionalment en les explotacions familiars però mai han constat enlloc”. I ara, en l’actualitat, la situació encara dista de ser òptima: “A les classes d’enologia, la majoria d’estudiants érem dones, però si mires a diversos cellers, encara hi ha poques dones enòlogues en llocs de decisió”.

 

 

La dona, invisibilitzada durant molt de temps dins el sector primari

 

Segons la Generalitat, “només un 20% de les dones es dediquen professionalment al sector primari a Catalunya, tot i que gairebé un milió viuen en zones rurals”. El paper de la dona en el món rural ha estat tradicionalment poc visible, i elles se’n queixen. “Sempre hi hem estat però se’ns ha vist poc, sovint ens deixen a l’ombra”, diu Mònica Pont.

 

Hi ha diversos factors que poden provocar aquesta manca de representació, i Altés introdueix aquí el tema de la conciliació laboral, on sovint és la dona qui “deixa de fer” o de “participar” per haver-se d’ocupar dels fills. “Hem de pensar que la conciliació afecta per igual els homes i les dones, tots dos podem quedar-nos amb els fills a l’hora d’una Junta o quan calgui participar en una reunió”, manifesta. “Aquí, a més, hi ha un altre factor i és que hem de perdre la por a posar-nos per davant, i crec que l’Associació ens donarà una empenta per trencar barreres i sentir-nos còmodes acceptant llocs de poder i responsabilitat”, conclou.

 

“Cada cop som més dones que reclamem el nostre paper i això serà un punt de partida clau per canviar tendències”, afegeix Pont.

 

Dones de la Junta de l’Associació, en una de les seves reunions.
Dones de la Junta de l’Associació, en una de les seves reunions. | Associació Dones Rurals

 

La Junta i els àmbits sectorials: grups de treball

 

El sector rural no estaria entre els llocs més demandats pels joves que inicien la seva vida laboral. Productes mal pagats, condicions laborals precàries, massa dependència de condicions com el clima (o plou massa o massa poc)... El cert, i així ho reivindiquen les dones d’aquesta Associació, és que part de la lluita està en garantir unes bones condicions de vida a qui vulgui dedicar-se al món rural. “Si volem atraure més dones al sector, cal que vegin garantits els seus drets fonamentals, que tinguin clar que poden viure bé i guanyar-se la vida”, diu Mònica Pont. I continua: “Per això és bàsic que puguem incidir en les polítiques rurals i tenir representació i veu en els grups de decisió”, afegeix.

 

De moment, en aquesta fase inicial, l’Associació ha obert inscripcions per permetre l’entrada a totes les persones interessades i ha constituït la seva Junta Directiva. En total, són dotze dones que representen les diverses sectorials i la totalitat del territori català:

 

Per Barcelona

  • Maria Àngels Cárceles – vocal

Per Catalunya Central

  • Montse Cardona – vicepresidenta
  • Mònica Pont – Secretària

Per Girona

  • Isabel Castanyer - vocal
  • M. Àngels Prat - tresorera
  • Anna Espelt - vocal

Per Lleida

  • Dolors Català - Presidenta
  • Maria Casoliva - vocal

Pels Pirineus

  • Urgell Isus - vocal

Per Tarragona

  • Carme Dalmau - vocal
  • Ester Gomis - vocal

Per les Terres de l’Ebre

  • Marcel·la Otamendi - vocal

 

Pel que fa a les sectorials, hi ha representació dels següents àmbits: Activitats complementàries; Agroturisme; Arròs; Aviram; Boví de carn; Cereal; Conills; Equí; Forestal; Fruita; Horta; Oví -cabrum; Porcí; Vaques de llet i Viticultura.

 

El futur

 

El futur només pot ser prometedor veient l’entusiasme i la il·lusió que han posat en tot aquest projecte col·lectiu. “Crec que els principis seran complicats, com tot el que comença, però si la gent es fa seua l’Associació i aconseguim tirar-la endavant, estic segura que podem fer grans coses, seguir creixent i esdevenir el mirall per a altres associacions de dones, tinguin o no tinguin a veure amb el sector en el qual nosaltres treballem”, diu Montse Cardona. “Fins i tot, podem crear sinèrgies amb altres associacions de l’estranger”, conclou la vicepresidenta, pensant fins i tot en la seua internacionalització.