Carinyena blanca, l'estat de la qüestió: el nom (2/8)

En aquest segon lliurament, aprofundim en l'origen de les diferents nomenclatures i la situació d'aquesta varietat a França

 

Carinyena blanca

 

Xavier Favà en el Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana proposa quatre noms per la carinyena segons la situació geogràfica: carlnyana o caranyana a l’Empordà i Catalunya Nord i carinye­na o caranyena a les comarques de Tarragona. 

 

Encara que per a ell, la primera entrada és per carinyana per la seva antigor (tal com es recull a Essai sur la manière de recueillir les denrées de la Province de Roussillon à moindres frais; de les amélioer, ainsi que les terres; et sur les autres avantages qu’elle pourrait retirer,d'Abbé Marcé, 1785 Perpinyà) i l’ús en una important àrea dialectal catalana. Adjunta un mapa de distribució territorial dels noms recollits. Els viticultors veterans d’Espolla, escriuen caranyanai aquesta és la forma que està adoptant la DO Empordà en les notes de premsa. A Porrera, el celler Cims de Porrera opta per posar caranyena en alguns dels seus vins.

 

Josep Maria Puiggrós i Jové (La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l’edat mitjana als temps actuals, Universitat de Barcelona 2018;  pàg 186) recull que la primera cita de samsó, com a sinònim de carinyena, la fa Luis Hidalgoel 1971 en el llibre "Contribución al conocimiento del Inventario Vitícola Nacional", i remarca que no s’ha localitzat cap document anterior a l’últim terç del segle XX que empri aquesta forma; però el BOE l’utilitza ininterrompudament des del 1972. A partir del 2000 i fins el 2018, el nom de carinyena desapareix en el BOE com a varietat autoritzada a Catalunya, en aquest temps el terme carinyena no es pot utilitzar i s’empra principalment el mot samsó. El TERMCAT, centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, accepta els mots carinyena i samsó en la Terminologia de les Varietats Vitivinícoles, diccionari en línia. Per acabar d’embolicar la troca, el Ministerio de Agricultura, va aprovar incloure la carinyena blanca, amb el nom francès Carignan blanc, en el Registre de Varietats Comercials (RVC).

 

Per poder vinificar  una varietat ha d’estar recollida i autoritzada en aquest registre. La carinyena blanca només està autoritzada a Catalunya, i en aquests moments no es pot vinificar en cap altra comunitat autònoma de l’estat espanyol. Per la meva part em quedo amb el nom de Carinyena blanca.

 

Des del 2008 la DO Empordà havia anat fent passos perquè s’inclogués la carinyena blanca en el Registre de Varietats Comercials, però els seus esforços no van reeixir. El principal escull per les vinyes velles és que han d’estar lliures de plagues, malalties o virus, condicions que no devia superar mai el material vegetal presentat. La competència per incloure una nova varietat en el Registre de Varietats Comercials (RVC), correspon al Ministerio de Agricultura, després de superar una cursa d’obstacles regulada per l’anterior i l’actual normativa. Tanmateix, des de 2003 també s’admet la comercialització de les varietats inscrites en els catàlegs o registres dels Estats membres de la UE; i per extensió també es poden inscriure en el RVC.

 

La varietat Carignan blanc, està inscrita en els Catàlegs de varietats de vinya de França i Xipre, dins de la UE, i també al Canadà i el Marroc. En fer ús d’aquesta opció, s’aprova la varietat Carignan blanc, amb nom francès; però no deixa que les DO no puguin fer servir el nom tradicional català, carinyena blanca. S’ha de recordar que el nom aprovat per a la varietat trobat blanc, coneguda també com a malvasia del Rosselló, és alcañón.

 

La carignan blanc a França

 

Des del 2017, França té un clon de carinyena blanca, amb el número 1256, i un clon de carinyena grisa amb el número 1261, provinents tots dos del departament de l’Aude. La informació més extensa i oficial sobre els ceps francesos, està en el lloc web que forma part del Projecte [email protected], amb participació de diverses entitats oficials, tecnològiques i acadèmiques. El contingut, pren com a punt de partida la segona edició del "Catàleg de varietats i clons de vinyes cultivades a França", publicat el 2007 (publicació IFV), actualitzada contínuament, amb nous registres varietals i clonals, aprovades  pel Ministeri d’Agricultura. L’objectiu principal de [email protected] és posar a disposició de qualsevol persona, informació resumida, validada i actualitzada sobre les varietats i clons de les vinyes cultivades a França. Disposa de fitxes corresponents a cada varietat existent en el Catàleg: carignan blanc ; carignan gris ; carignan noir.

 

En aquest projecte les característiques que destaca de la carinyena blanca són:

 

  • És la mutació blanca de la varietat negra,
  • Té un hàbit erecte. 
  • És una varietat fèrtil que permet obtenir una producció regular, sovint important. 
  • És fàcil de conduir i cal tallar-lo (tassa, cordó). 
  • Està ben adaptada a regions calentes i seques i sòls de baixa fertilitat (pissarres, per exemple). 
  • També està ben adaptat a zones molt ventoses. 
  • Al final de la branca jove, té una alta densitat de pèls revestits, les fulles són de color groc brillant, la presa herbàcia amb entrenusos amb ratlles vermelles, les fulles adultes són de gran grandària amb cinc lòbuls amb pecíol sinus obert o tancat, sinus laterals de poca profunditat a profunditat, extremitat turmentada, molt repujada i, a la part inferior, de poca densitat de pèls recoberts,
  • Les baies són rodones o el·líptiques curtes, el color de l’epidermis de les baies madures, és groc-verd.
  • L’important i regular fertilitat d’aquesta varietat permet la poda en curt.
  • Com el Carignan N, aquest cep és particularment sensible a l’oïdi.
  • Els raïms són grans i les baies són de grandària mitjana. 
  • És una varietat tardana.

 

Es va plantar molt després dels freds de 1956, arribant la màxima superfície a 2.316 hectàrees l’any 1979, i des de llavors ha anat patint una forta i contínua davallada, arribant a 621 hectàrees l’any 2010 i a 205 hectàrees l’any 2016. Pel que fa a la varietat gris, el 2016, hi havia 1,4 hectàrees.

 

Jancis Robinson (Wine Grapes. A complete guide to 1.368 vine varieties, including their origins and flavours) la col·loca al Sud de França, com a varietat de maduració tardana i molt susceptible a l’oïdi en pols, amb bona acidesa i nivell d’alcohol controlat; sabors lleugers, cítrics i millor per anar en un cupatge, pel que fa a la superfície transcriu les xifres oficials. Per a Le Figaro és una varietat en perill d’extinció. Dóna un vi mineral i fresc no gaire alcohòlic, amb aromes de vainilla, fruites grogues, flors blanques i sucre morè. Necessita calor i llum per florir millor. Wine-searcherdiu que fa un vi fresc , cítric i amb bona acidesa. Vin-vignefa un llistat de vins fets amb carignan blanc en les diferents AOC i IGP de França, cal remarcar que la llista té unes quantes inexactituds i no està actualitzada.

 

Les AOC (Appellations d'Origine Contrôlée), busquen la tipicitat del vi emparat, són restrictives pel que fa al nombre de varietats i les seves proporcions, i no permeten vins mono varietals, llevat que ja estiguin en el nom de la AOC. Les IGP (Indication Géographique Protégée) es centren principalment en l’àrea geogràfica, són molt menys restrictives, accepten moltes varietats i vins mono varietals. Han substituït els antics Vin de Pays (VDP). Les AOC i les IGP estan regulades per l’INAO (Institut National de l’Origine et de la Qualité) En un nivell més baix, hi ha el Vin de France, que són els vins de taula, sense especificar l’origen geogràfic, i que poden indicar la varietat de raïm i l’any.

 

Els següents quadres i mapes estan fets després d’analitzar i comprovar tots els plecs de condicions de les diferents AOC i IGP de l’Estat francès.

 

Carignan blanc. Territoris emparats AOC

 

Taula AOC

 

La presència de la Carinyena blanca en les AOC és molt minoritària, només es pot vinificar en sis d’elles, sempre en poca proporció, amb una importància secundària o accessòria , i en poc percentatge; les sis AOC estan en els departaments dels Pirineus Orientals, Aude, Erau i Gard, de l’antiga regió de Llenguadoc-Rosselló, en l’arc que va des de l’Albera, Cervera de la Marenda a Aigües Mortes tocant a la Camarga, ara integrada, des de la reforma del 2015 en la regió d’Occitània. La més extensa és la de Turons de Llenguadoc que agafa quatre departaments de l’antiga regió de Llenguadoc-Rosselló.

 

Mapa IGP

 

Taula IGP

 Taula resum IGP

Taula resum IGP

 

La Carinyena blanca  pot tenir presència en 40 IGP, majoritàriament en territori de l’antiga regió de Llenguadoc-Rosselló, la regió Provença, Alps, Costa Blava  (PACA) i Còrsega. En l’altres regions pot estar en IGP de grans superfícies i més que res, per emparar les petites quantitats de la varietat existents en departaments que no en tenen tradició. Es pot vinificar com a vi tranquil, escumós, sobre madurat o rancio,  segons les condicions de cada IGP.

 

Hi han 5 IGP que s’estenen per més d’una regió:

 

  • Ardecha (Alvèrnia, Roine, Alps i Occitània);
  • Comtes del Roine (Alvèrnia, Roine, Alps i Borgonya, Franc Comtat)
  • Mediterrània (Còrsega; Provença, Alps, Costa Blava i Alvèrnia, Roine, Alps)
  • Perigord (Nova Aquitània i Occitània)
  • Sorra de Camarga (Occitània i Alvèrnia, Roine, Alps)

 

Nota:

Per a la toponímia, s’ha utilitzat:

Catalunya Nord : Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord - Universitat de Perpinyà i Institut d’Estudis Catalans

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044/00000018.pdf

Per els topònims que tenen nom històric català, aquest nom.

Per als topònims inclosos en els territoris de la llengua d’oc els esmentats en els webs http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/    https://toponimiaoc.webs.com/