Cap a on mira el vi català?

Modes i tendències en el món del vi des de la perspectiva catalana

Les modes i tendències (vins naturals, biodinàmics, de baixa graduació, pell de ceba en els rosats, de varietats autòctones, aptes per a vegans...) influeixen el sector del vi? Cada cop se segueixen més les modes? El vi català és molt receptiu a les modes? Cada cop hi ha més estils diferents de vins? Cada cop el consumidor busca més coses noves i està, per tant, més disposat a sortir de la seva zona de confort a l’hora de consumir? El consumidor està ben orientat? De tot plegat aquest reportatge per a Vadevi ha volgut buscar respostes entre destacats representants del món del vi català.

 

Salvador Puig, director general de l'INCAVI   | Jordi Play

El director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat (Incavi), Salvador Puig, recorda que hi ha molts tipus de consumidors, i que “a mesura que augmenta la cultura del vi, es va despertant l’interès per conèixer i apreciar diferències en els vins”. En aquest sentit apunta que “hi ha diferències per consciència mediambiental (naturals, biodinàmics) on, en aquest cas, no es busca tant la qualitat organolèptica sinó el respecte al medi ambient i la filosofia del productor: diferències per temes de salut: baixa graduació; diferències en característiques sensorials: color, originalitat, mètodes d’elaboració (àmfores, tipus de fusta...); diferències de tipicitat i lligam amb el territori, varietats autòctones, altures...” En definitiva, Salvador Puig considera que “aquest tipus de consumidor més interessat, aficionat al món del vi, busca i valora la diversitat, que en el cas de Catalunya dóna molt de joc”. Així mateix, és del parer que “el gruix dels consumidors no filen tan prim i es guien per les DO, preu, marques...”. Opina que el sector del vi català és sensible a aquestes noves demandes i està innovant molt. D’aquesta manera, no té dubtes que el sector “va per davant de moltes zones vitícoles en percentatge de superfície de vinya ecològica i biodinàmica, que  les varietats foranes estan perdent pes en favor de les autòctones, que s’estan recuperant varietats ancestrals que gairebé havien desaparegut i que, en tot aquest moviment, hi participen tant cellers grans com de petita dimensió i de caire més artesanal”.

 

El president de la patronal Associació Vinícola Catalana (AVC) i de Roqueta Origen, Valentí Roqueta, veu que les modes són “efímeres”, i no només en el món del vi. Opina que “la velocitat a la qual va tot fa que sembli que les coses, des dels objectes a les maneres de viure, passin ràpidament de moda”. En aquest sentit apunta que és una dinàmica general la irrupció de vins o noves presentacions. I això, creu, pot fer pensar que els vins que porten molt de temps al mercat ja no són tan considerats. Les modes canvien però una vinya nova tarda tres anys mínim en produir. Valentí Roqueta és del parer que la irrupció dels vins biodinàmics o dels dits naturals “ho hem d’entendre en sentit positiu”. Diu que “és una prova del dinamisme i inquietud que hi ha”. Ara bé, creu que l’aposta per les varietats autòctones no és una moda, sinó més aviat “una tendència que ha arribat per quedar-se”. També aplaudeix “la mirada actual cap a la manera de fer del passat”. En aquest sentit es mostra convençut que “no s’hauria de trencar el trinomi terra-paisatge-gastronomia, entenent la terra com un far”.

 

 

Valentí Roqueta creu que en el vi, com ha passat en la gastronomia, la irrupció de la modernitat ajuda a posar més en valor les maneres de fer tradicionals. En aquest marc posa com a exemple la irrupció del restaurant el Bulli, que “va ajudar la cuina tradicional a posar-se més en valor ja que tenia algú a qui mirar”. Així mateix, el president de la patronal catalana dels vins tranquils opina que “Catalunya és un país obert, amb moltes i molt diferents denominacions d’origen, amb una dinàmica i diversa oferta més important que en d’altres llocs.” Roqueta tampoc té cap dubte a l’hora d’assegurar que el consumidor català “té més ganes de descobrir”, encara que reconeix que això comporta “menys fidelitat”. Pel que fa a les tendències actuals que es quedaran “ben arrelades” també en destaca aquelles que aposten pels productes de proximitat i pels més saludables.

 

El president de la patronal Institut del Cava i gerent de les caves Vilarnau, Damià Deàs, veu també que hi ha tendències, com la dels rosats pàl·lids, tant en vins com en caves, que han arribat per quedar-se, “encara que només sigui per un tema estètic”. També considera que “en tot, Catalunya és un país molt obert a rebre i a provar coses”. Diu que aquesta actitud “enriqueix”, i que “el món del vi no és aliè a aquesta dinàmica”.

 

 

Deàs manifesta que li agradaria que una enquesta dibuixés que entén el consumidor per vi natural. En aquest sentit creu que “ens faltaria fer una mica més de pedagogia als elaboradors” davant el fet que “hi ha qui elabora vins naturals com a diferencial per a poder vendre més”. Ara bé, el president de l’Institut del Cava recorda que “el tema de la salut cada cop preocupa més als consumidors i hi ha molts elaboradors que treballem per reduir al màxim el sulfurós afegit”. Fins i tot afirma que “a molts ens agradaria que les etiquetes o contra-etiquetes de les ampolles es pogués fer esment als límits de sulfurós utilitzats”.

 

Per al president de la també patronal PimeCava i de les caves familiars Guilera, Pere Guilera, aquest de les modes i tendències és “un tema molt relatiu”. Creu que la diversitat d’elaboracions, com ara la irrupció dels rosats pàl·lids, “pot obrir la porta a nous consumidors”. Recorda, a més, que “hi ha molts gustos diferents i hem d’intentar satisfer el màxim de consumidors”. Ara bé, Pere Guilera recalca que “el que no hem de fer és confondre a la gent, als consumidors”. En aquest sentit afegeix que  “el que hem de procurar és fer bons vins i caves, més enllà de si són ecos, biodinàmics o naturals”. Reconeix, també, que “per molts consumidors pot semblar més fàcil beure cervesa”. Així mateix, el president de Pimecava troba bé que “tothom vulgui diferenciar-se a l’hora d’elaborar vins, però el que no hem de fer és complicar la vida a la gent”.

 

El president de l’Associació Catalana d’Enòlegs i degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Joan Miquel Canals Bosch, “parlaria de modes però també de tendències”. S’explica: “Per mi una moda seria el canvi de color en els rosats, seguint els del sud de França, això crec que passarà amb el temps; i també podem mirar enrere i parlar dels vins Parker, amb molta fusta i en canvi ara es busca més l’elegància en lloc de la contundència”. També apunta que “la disminució de grau és una necessitat, ja que el canvi climàtic ens ha portat a tenir graus impossibles i, per tant, els enòlegs hem de cercar maneres de baixar-lo”. Pel que fa a les varietats autòctones afirma que “forma part d’una estratègia de màrqueting per diferenciar-nos de la resta de vins del món; és una bona carta que pensem que s’ha de potenciar i serà una tendència clara pel futur”.

 

 

 

Joan Miquel Canals és del parer que “de la mateixa manera que el consumidor pensa en la seva salut, cada vegada es consumeixen més aliments ecològics i el vi no hi queda a banda. Aquesta, penso, és una tendència molt forta i que encara es reforçarà més amb l’aparició d’alternatives al coure i al sofre que ben segur veurem abans de 20 anys. També la biodinàmica ve d’aquesta tendència de sostenibilitat, però que aplicant estratègies homeopàtiques és difícil de justificar. Però segur que  la solució vindrà del coneixement científic, no de la mínima intervenció que preconitzen els vins mal anomenats naturals, que jo prefereixo anomenar primitius. Com deia en Ferran Centelles a La Vanguardia, l’absència de sulfits i de cura en l'elaboració poden generar problemes de manera que el vi no compleixi amb els mínims de qualitat: la qualitat sanitària,  perquè tot i que la qualitat organolèptica pot ser més o menys subjectiva, l’altre és objectivable mesurant les amines biògenes, l’etanal o l’ocratoxina. Això implica que el vi ens pot arribar a fer emmalaltir. La meva pregunta és: els elaboradors de vins naturals estan realitzant aquests controls? Són conscients d’aquest risc?” El president dels enòlegs catalans no té dubtes que el consumidor consumirà cada vegada menys: “potser ja hem arribat a tocar fons, però la despesa per ampolla serà més gran. Com diu el proverbi: Live is short to drink bad wines".

 

Javier Campo González, el delegat a Tarragona de l’Associació Catalana de Sommeliers i sommelier del restaurant Villa Retiro de Xerta, diu que “sempre he pensat que les modes o tendències són cícliques. Els vins que es mantenen estan sempre i sembla que no s'hagin de tenir en compte, i no és així. Probablement sigui més important romandre que aparèixer per després desaparèixer”. Afegeix, així mateix, que “els vins naturals són els que estan pegant més fort. Això, indiscutiblement, està associat a les tendències vegetarianes i veganes. No estic parlant de perquè qui fa el vi ho fa natural. Estic parlant que, molta gent que de cop s'ha tornat ‘vegui’ consumeix vins naturals. De fet, hi ha consumidors de vins naturals que només consumeixen vins naturals i han ‘demonitzat’ la resta, com si la seva elaboració fos una ‘heretgia’". En aquest sentit apunta que els vins biodinàmics passen una mica més desapercebuts, i afegeix que “hi ha molts elaboradors que treballen la biodinàmica des de fa molt però no tenen la necessitat de pregonar per poder vendre els seus vins. Continuen sent igual de bons o no que abans”. Així mateix, considera que “els vins rosats, dels quals ens recordem poc, podem dir que hi ha consumidors que es van a la pell de ceba per tendència, i molts altres que prefereixen els tons més pujats ja que és als que estan més acostumats també. No parlo només del color, sinó que les aportacions aromàtiques i gustatives són clarament diferents”.

 

Les varietats autòctones i la recuperació d'algunes perdudes li semblen fonamentals a l'hora de crear una identitat i tipicitat. Javier Campo manifesta que “el tema de les varietats és una de les assignatures pendents en el consumidor ja que moltes vegades segueix demanant vi per procedència i no pas per varietat. Els que ens dediquem al món del vi tenim un criteri diferent i podem observar les diferències per procedències concretes i que tenen a veure amb la situació geogràfica, el clima o el sòl. Però la veritat és que encara escolto això de: porta’m un vi de tal denominació d'origen per que això no falla mai. Curiosament, en aquesta DO, com en totes, hi ha vins fantàstics i altres menys fantàstics i les varietats tenen o no a veure. Sóc un defensor i partidari de les varietats autòctones i recuperades, però no entenc perquè pengem una etiqueta al qui treballa amb foranes perquè no pot o no vol treballar amb les locals. És el consumidor final el qui ha de triar i tenir les mires obertes, sinó sempre estem consumint el mateix i no coneixent. I per poder comparar, cal conèixer. Després cadascú té els seus gustos i demana el vi que finalment li agrada més. No prendre un vi que t'agrada molt d'una zona perquè no està fet amb la varietat típica d'allà, em sembla absurd. El vi és un element per gaudir”.

 

Javier Campo també és de l’opinió que “les modes són això: modes. Hi ha qui prova un determinat vi perquè els influencers de torn diuen que bevem aquest o aquell. Tots som influenciables per les xarxes socials, per la premsa especialitzada o per les guies i les seves puntuacions més que subjectives. Però això ha passat, passa i passarà sempre”. Preguntat sobre si el consumidor català és molt receptiu a les modes, apunta que depèn. Explica que “hi ha un sector dins el consumidor final una mica més tradicional i purista i un altre molt més obert a provar coses noves. Moltes vegades no és per moda o tendència. És simplement perquè no l'havien provat abans o els semblava impensable pels estàndards instaurats”. Més que no pas molts estils de vins, Campo considera que, simplement, hi ha més tipus d'elaboració, més tipus de processos, més tipus de varietats ja conegudes o recuperades, més necessitat de buscar elements diferenciadors ja que el mercat també és molt més ampli. I afegeix: “Incloure a vegades un vi dins d'un estil concret és bastant atrevit”. No té dubtes que cada cop el consumidor està més disposat a provar coses noves, ja que creu que “hi ha obertura de mires, provar per conèixer, conèixer per comparar, comparar per aprendre i aprendre per gaudir”.

 

Jordi Martínez Llordella, el delegat a Lleida de l’Associació Catalana de Sommeliers i propietari de Selecte Wine Store de Guissona, està  d'acord en el fet que “actualment hi ha una sèrie de modes que estan en boca de tots els sectors del vi català: Tant per part del consumidor, dels comerços minoristes i restaurants, distribuïdors i dels propis elaboradors”. És del parer que el consumidor final, des de fa un temps, ha augmentat les seves inquietuds. En aquest marc afegeix que “a part de deixar-se recomanar, pregunta. Demana pels elaboradors, zones geogràfiques, varietats, tipus de vins diferents... Hi ha qui et pregunta: ‘He provat un vi tal, de la varietat tal i fet de tal manera, tens algun altre similar?’".

 

Jordi Martínez també opina que “els sommeliers i encarregats de compres de vi de botigues i restaurants cada cop som més exigits pel consumidor, i hem de buscar alternatives noves per tal de sorprendre als clients. I els elaboradors també estan al corrent del que demana el mercat. Vins amb més o menys intervenció enològica, vins aptes per a vegans, el color cada cop més pàl·lid en els rosats... A tall d'exemple, el Celler Cercavins ha certificat els seus vins joves del 2018 aptes per a vegans i farà un canvi d'estil de vi en el seu rosat, amb menys color, una altra varietat i possibilitat en un segment de producte més alt”. De la mateixa manera, creu que “és una roda en moviment que es difícil de parar. I això és positiu de cara el consum de vi, que al final és del que es tracta”.

 

El president del Consell Regulador de la DO Catalunya i vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Xavier Pié, diu que “és evident que cada cop més el consumidor està més obert a descobrir coses noves, i això fa que s’eixamplin les gammes de vins”. Recorda que el vi no deixa de ser un producte de consum subjecte, com la resta, a modes i tendències, i que aquestes canvien “lligades també al canvi de gustos de la gent”. En aquest sentit assenyala que “seria d’il·lusos dir que el vi no està subjecte a modes i tendències”. Com a exemple posa el d’un dels vins catalans “més mítics”, recordant que “abans era més de gust Parker i ara més aborgonyat”. En aquest mateix sentit explica que el redescobriment de les varietats autòctones o pròpies s’emmarca “en un país vitivinícola relativament jove que encara s’està descobrint i està en procés de reflexió”. Seguint amb aquest discurs afirma que “ja veurem l’evolució del trepat o els exercicis amb xarel·lo vermell”. Xavier Pié creu, no obstant això, que hi ha d’haver respecte “per les formes de fer i per la tradició”, tot i ser conscient que “els nostres gustos van canviant”.



Comentaris

envia el comentari