Jordi Play: "Per entendre un vi has d'entendre què vol qui el fa i on el fa, és un acte creatiu apassionat"

L'autor de les fotografies del llibre Cellers d'Or revela alguns dels secrets de les imatges que l'il·lustren

Jordi Play és el fotògraf del llibre Cellers d'Or dels Premis Vinari i l'editorial Larousse
Jordi Play és el fotògraf del llibre Cellers d'Or dels Premis Vinari i l'editorial Larousse | Jordi Play

Les fotografies de Jordi Play (Barcelona, 1970) són protagonistes de Cellers d’Or, el llibre dels Premis Vinari i Larousse que recorre alguns dels cellers que han aconseguit un Vinari d’Or dels Premis Vinari al llarg de la història del concurs. Play ha copsat els paisatges i les persones que hi ha al darrera d’un gran vi. Ha il·lustrat el relat emocional que acompanya la seva elaboració. La passió, l’empenta i la tenacitat són alguns dels valors que mostren les fotografies de gran format d’un fotògraf que no és aliè al món del vi. El relat de cada celler es completa amb un 'Apunt a peu de vinya' de l'escriptora Empar Moliner. 

Ets el fotògraf oficial dels Premis Vinari, però aquest és un encàrrec una mica diferent. Amb què t’has centrat per fer aquestes fotografies?

La veritat: va ser un encàrrec d'aquells que són un caramel, un gran regal. Si t'agrada el món del vi, tenir la possibilitat de conèixer de primera mà grans cellers de totes les DO és impagable. Jo entenc el vi com a resultat d'un territori en concret, i com la pagesia el treballa. Tenir la possibilitat de trepitjar aquests racons de món i conèixer la seva gent és una gran font d'inspiració i d'aprenentatge. I afegiria: una manera molt romàntica de fer país.

Com les definiries, com són aquestes fotos?

Jo tenia uns deures prèviament dictats des de l'editorial i la direcció dels Premis, d'acord amb el llançat previst del llibre: un retrat, un paisatge, celler, etcètera. A partir d'aquí, cada situació, lloc i personatge admetia variants i has de jugar amb el què trobes. T'has d'adaptar. La majoria de fotos són fetes durant la verema 2019 per tenir imatges del raïm esplèndid i de la mateixa activitat de veremar, que és un moment molt màgic. Estressant pel celler, però màgic. I mira: de sobte apareix un estrany al celler i et demana tot un matí per a ell. Que expliquis el projecte, postureig per la foto, que busquis tal ampolla,... Estic molt agraït per tota aquesta dedicació en moments delicats del celler.
 

Hi ha alguna foto del llibre de la que n’estiguis especialment satisfet?

Ara em faràs quedar malament amb tota la resta... Podria dir-te: per dificultat tècnica, el retrat d'en Raül Bobet a pàgina 67; pel moment màgic viscut -eren les primeres hores de verema d'aquell any- la verema al Celler Clua a pàgina 160; per la curiositat, l'hort d'ampolles a sol i serena a Casa Padró a pàgina 196; per divertit -ella estava a punt de parir encara que no es vegi a la foto- el retrat de la Marta Vidal de Vallformosa a pàgina 111; i per la serenor i significat, el celler a una casa enmig del poble i homenatge a Martí i Pol de Vall Llach a la pàgina 100.
 

Quina ha estat la principal dificultat per fer les sessions de fotos a cada un dels cellers?

El moment: durant la verema els cellers és on s'ho juguen tot. Hi ha moltes emocions i també molts calers en joc. Hi ha decisions complicades a prendre: començar per una feixa o una altra, per una varietat en concret, un dia abans o després, que la gent que contractes et funcioni, la maquinària,... i enmig de tot això: atendre a un fotògraf. I torno a dir: només puc que estar agraït pel tracte rebut.
 

El vi és un món molt complex. Com es pot reflectir aquesta complexitat a través de la imatge?

És tan complex com la pagesia. Són activitats amb molts factors externs que un no pot controlar. Sempre hi ha un punt d'incertesa. Això ho complica, i alhora ho fa encara més atractiu. Però la passió equilibra la balança. Aquest és el denominador comú de tots els cellers que apareixen a "Cellers d'Or": la passió, la vocació, l'amor, l'estima i el respecte. Pel territori, per la feina, pel paisatge, pel passat. Si algú hi veu una mica d'això a les fotos, estaré molt content.

Quina relació tens amb el vi?

L'any 2000 vàrem fer un curs de tast amb la meva parella al Celler del Cava de Terrassa. Recordo que en aquella època només comprava vins monovarietals per tal de copsar el gust de cada varietat. Vaig descobrir el vincle d'allò que tastàvem amb el territori, m'interessa la geologia; el clima, m'interessa la climatologia; els cellers, m'interessa l'arquitectura; i sobretot, de com la gent treballa aquests factors, m'interessa l'antropologia. I des d'aquell moment he tingut molta sort: sempre hi he estat vinculat professionalment. He fet alguns llibres sobre el tema, molts reportatges per a revistes a cellers d'aquí i l'estranger, després els Premis Vinari des dels seus inicis, quin gran encert!. Per entendre els vins has d'entendre què vol qui els fa, i on ho fa. És un acte creatiu apassionant.

TENS TELEGRAM? Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre els vins catalans? Clica aquí per subscriure't al nostre canal de Telegram

Comentaris

envia el comentari