Les anomalies del preu del raïm

El preu del raïm és un conflicte endèmic sense solució que parteix d’un desequilibri de poder de dimensions estructurals que ni els mateixos viticultors, ni els mateixos sindicats, s’atreveixen a contrarestar

Preocupat i trist per la situació dels viticultors del cava, per la situació vitivinícola del Penedès, sense cap lideratge ni cap alternativa real a la desfeta, a la crisi lenta i profunda del cava. El dilluns 17 d’agost Freixenet va anunciar el preu del raïm de la collita 2020 als viticultors que acudien als despatxos de Sant Sadurní d’Anoia per firmar el contracte. El preu de la collita, el preu que hauria de ser la base de tota una indústria, de tot un model productiu i beneficiós pel conjunt de la comunitat, acaba generant por, angoixa i indignació, facilitant noticies adverses, campanyes amb una repercussió molt negativa d’imatge i prestigi.

 

El preu de Freixenet, fixat a 0,30 euros/kg, és el mateix preu de la collita 1998. Vint-i-dos anys són molts anys per entendre l’evolució del cava com un retrocés, com una historia anunciada. Sota quina base es pot mantenir una indústria que pertorba els preus del raïm? Quin futur pot tenir un vi escumós on el cost de l’ampolla de vidre és el mateix que el cost del vi base? Altres cellers encara no han anunciat el preu, sense firmar ni contractes, una nova tendència, una nova forma de domini. Una altra pràctica singular, a partir d’una interpretació sui generis de la llei de la cadena alimentària pel vi de taula, és pagar a 12 cèntims/kg al cap de 30 dies de l’última remolcada, pagant la resta del preu (estipulat o no) a finals de març de l’any següent.

 

Caldria remarcar una altra situació de reconeixement i vexació que no genera cap dubte. Segons la llei 12/2013 de la cadena alimentària, les parts que firmen el contracte de raïm reconeixen que el preu acordat és major o igual que el cost de producció. És a dir, els mateixos viticultors que firmen el contracte reconeixen davant l’empresa que el preu acordat és com a mínim el cost que han tingut per produir el raïm. Estem parlant, per tant, d’una anomalia estructural que ningú denuncia, com tampoc es denuncia la compra de paper (comprar un document, un paper, que acredita uns quilos que una vinya no produeix perquè està per sota de la producció màxima permesa, en benefici d'una altra vinya que ha excedit els límit legals) una pràctica que ha acabat repercutint en el preu del raïm de les últimes collites a través d’incrementar-se els excedents. Una situació flagrant i coneguda que compta amb l'omissió i el silenci de tota la cadena productiva.  

 

Davant la plaga del míldiu i una reducció dràstica de la collita, s’han volgut mantenir els preus. Són variats els arguments per no pujar els preus del raïm i això és degut a la dificultat de conèixer les dades reals. No deixa de ser simptomàtic com el principal argument del sector industrial per no establir una taula de diàleg és que els preus del raïm no poden tenir un preu mínim (oficial), ni tampoc es poden negociar de forma sectorial quan, de fet, són les grans empreses les que han marcat durant èpoques els preus de forma col·legiada. 

 

El preu del raïm és un conflicte endèmic sense solució que parteix d’un desequilibri de poder de dimensions estructurals que ni els mateixos viticultors, ni els mateixos sindicats, s’atreveixen a contrarestar.

 

PRODUCCIÓ COLLITA DO CAVA I SUPERFÍCIE ( en kg i ha)

ANY    COLLITA     SUPERFÍCIE

2015    322.000.000       33.600           Collita normalitzada

2016    312.000.000       33.900           Sequera

2017    283.000.000       37.700           Sequera extrema

2018    332.000.000       37.800           Plaga míldiu  

 

De què ha servit la cimera del cava promoguda per la consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya? S’han qüestionat els controls de les targetes vitivinícoles, parcel·la per parcel·la? S’ha analitzat si les dades oficials de les collites parteixen de les vinyes inscrites, amb els seus corresponents rendiments? S’ha posat sobre la taula l’existència de la compra de paper, si existeix frau en el comerç del raïm? Existeixen controls reals sobre la producció de raïm? Es coneixen les dades reals de les collites 2016 i 2017, perjudicades per una sequera extrema?

 

És fiable la dada oficial de la collita 2016 amb una producció de 312.000.000 kg de raïm, amb una baixada productiva del 4% de la collita anterior? Es podria demanar una auditoria de la collita 2017, de sequera extrema, que va comportar una baixada dràstica de la producció de raïm? Es coneixen les dades reals de la collita 2018 perjudicada de forma severa pel míldiu? Es coneixerà la producció real de la collita 2020, també perjudicada severament pel míldiu? Quina funció fa la Conselleria d’Agricultura davant de tot aquest moviment de papers i de dades? De què serveix l’Incavi? De què ha servit el nou pla estratègic del cava davant la nova crisi de preus del raïm?




Comentaris

envia el comentari