El repte de modernitzar el cava amb noms rancis

"Intento imaginar-me algú agafant una ampolla que digui Serra de mar a l'etiqueta i si no ha fet els deures molt ben fets, difícilment sabrà d'on és el cava"

 

El cava ha aprovat un pla estratègic que pretén ser un punt d’inflexió per canviar la seva història i sobretot la tendència dels últims temps en el que el producte s’ha desprestigiat.

 

Tot i que hi ha caves exquisits, excel·lents i que poden competir amb qualsevol vi escumós del món, encara la majoria de la població l’associa a un producte de gamma baixa, de poca qualitat i sobretot de poc prestigi. Una prova n’és que just aquest Nadal un presentador de TV3 assegurava que per celebrar guanyar la loteria no s’havia de fer “amb escumosos de quatre xavos” sinó amb xampany francès. A mi em va fer mal. I creieu-me si us dic que hi ha xampanys que no són gaire bons, però si una cosa tenen és un nom fet que els permet anar amb la cara ben alta a tot arreu.

 

Al cava, en canvi, li ha passat just a l’inrevés i en algunes ocasions fer servir el nom de la denominació d’origen ha estat més un llast que un avantatge. El Consell Regulador del Cava n’és perfectament conscients d’això. Quan el presidia Pere Bonet es va crear el Cava de Paratge Qualificat per mostrar i identificar els de més qualitat, els més top i quan Javier Pagès va accedir a la presidència de la DO ja va anunciar la creació d’un Pla Estratègic que segmentaria el cava per qualitat i ai! n’identificaria el seu origen. Perquè aproximadament el 95% del cava és català, prop del 90% del Penedès, però també n’hi ha d’arreu, d’Extremadura, d’Aragó, de València, de la Rioja, d’Àlaba i de Navarra.

 

I és que a més de moltes coses, segurament la manca de concreció territorial ha estat un dels factors que ha contribuït a aquest desprestigi. Perquè si donem per bo que els vins són fruit del lloc on surten i no només de com s’han elaborat, la identitat del cava és més que dubtosa tenint en compte que legalment es pot haver fet a llocs molt diversos.

 

Ara però això es vol rectificar i es fa amb noms que semblen més de l'Edat Mitjana que del segle XX. Comtats de Barcelona pels caves catalans i atenció a les subzones, Valls d’Anoia-Foix, Serra de mar, Conca del Gaia, Serra de Prades i Pla de Ponent. Després hi ha el Valle del Ebro, amb les subzones Alto Ebro i Valle del Cierzo i de Viñedos de Almendralejo i Altos de Levante.

 

És evident que d’aquesta manera el consumidor tindrà totes les garanties d’origen, això està clar. I a més els que vulguin triar en funció de la zona també podran saber d’on són, però no tinc clar si ara mateix la gent està en condicions d’assimilar tanta informació i a més fer-ho amb amb aquests noms que a priori no signifiquen massa cosa. Intento imaginar-me algú agafant una ampolla que digui Serra de mar a l'etiqueta i si no ha fet els deures molt ben fets, difícilment sabrà d'on és el cava. Als que ens dediquem a això ja ens costarà, però és que a la gent que li agrada el vi escumós no li estem posant gaire fàcil. I a més potser ja en té prou en intentar distingir entre Cava, Clàssic Penedès, els escumosos amb diferents denominacions d’origen catalanes i darrerament els ancestrals.

 

Però la intenció és bona i cal reconèixer el mèrit que té haver aconseguit que tot el sector es posés d’acord amb una cosa, tenint en compte la mala maror que sempre ha planat a l’entorn del cava. Ara bé, el punt de partida, sobretot pel que fa a la nova nomenclatura és més un embarbussament que un aclaridor.




Comentaris

envia el comentari