Salvar el vi català, la nostra responsabilitat

A vegades és més fàcil per preu o per un prestigi malentès, consumir i comprar vi de llocs una mica més llunyans, amb produccions infinitament més grans, però que ni representen el nostre territori ni retorna el gest que fem als que tenim a prop"

Despeses que no han parat i ingressos que no han arribat. Aquesta màxima ha condicionat totes i cadascuna de les decisions que han pres els cellers catalans durant la crisi del coronavirus. Han hagut de tenir cura de la vinya, perquè la natura no hi entén de confinaments però alhora les vendes s’han parat en sec. S’han inventat noves fórmules per vendre un parell d’ampolles a distància, o una mica més, però en cap cas han compensat el que s’ha deixat de distribuir a bars i restaurants.

 

 

 

L’estat d’alarma es va decretar el 15 de març i quasi tres mesos després, el govern espanyol i el català han presentat les mesures que volen compensar les pèrdues al sector del vi. Però no les que han tingut, que aquestes ja no es podran recuperar, sinó les que vindran. I segurament amb això no n’hi haurà prou.

 

 

 

Així les coses caldrà que entre tots prenguem consciència. Consciència que rescatar el vi català vol dir salvar un producte de proximitat i, a més, de qualitat. Salvar un paisatge, un entorn, una cultura, una tradició, un generador de llocs de feina i un plaer. Qui no vol salvar un plaer?

 

 

 

És per això que ho haurem de fer tots plegats. Els consumidors l’hem de demanar quan anem als restaurants, però els restauradors l’han de comprar per oferir-lo. Els prescriptors, tots, n’hem de fer una discriminació positiva, perquè és bo i perquè és nostre. A vegades és més fàcil per preu o per un prestigi malentès (perquè té molta anomenada, diuen) consumir i comprar vi de llocs una mica més llunyans, amb produccions infinitament més grans, però que ni representen el nostre territori ni retorna el gest que fem als que tenim a prop. Mantenir un paisatge, un entorn i una qualitat passa per demanar un vi català. Fem-ho. Serem tots una mica més feliços.




Comentaris

envia el comentari