En confinament, l'alegria del vi més que mai

"Sé que jo sol no salvaré el comerç, però penso que les meves comandes de vi són una manera de mostrar agraïment als cellers que fan aquests vins que tant ens ajuden a viure dignament i als pagesos que tenen cura de les vinyes que són consubstancials al meu país

Ahir al vespre ens vam reunir els amics de sempre per fer el nostre tastavins mensual. No vam fer cap imprudència ni ens vam saltar cap normativa: cadascú era a casa seva i cap a les vuit ens vam posar en contacte telemàtic per dir-nos —amb l’ampolla encara sense destapar— quin vi havíem triat, per quin motiu ho havíem fet i quines expectatives teníem sobre aquella ampolla. Cap a les deu, amb l’ampolla ja mig buida, ens vam tornar a «reunir» per explicar-nos quina relació hi havia entre les il·lusions que ens havíem fet i les sensacions que el vi ens havia realment aportat. Res no pot substituir el contacte físic immediat ni la taula compartida, però el cert és que el tast d’ahir va ser força bonic.

 

Trobo que aquesta situació actual de privació, d’incertesa, en lloc de desanimar-me m’ha esmolat els sentits i fins arribo a dir, com en Salvat-Papasseit, que avui, encara que no pugui sortir, estic força content, gràcies també al vi —posat a taula— que jo, més afortunat que en Salvat, sí que puc seguir bevent.

 

Què no donaria ara per una passejada entre les vinyes de Poboleda o per pujar el Montardo! Quan tinc més neguit, penso en el conegudíssim poema Tot l’enyor de demà, que ens ensenya a valorar allò que ara no tenim i que esperem retrobar demà, potser. I el poema també ens ensenya que el més important de tot és que la vida —i el vi, i el pa, i l’escudella rossa, diu en Salvat— segueixi existint allà fora quan finalment puguem sortir.  

 

Si us toca estar tancats en un pis, no noteu, quan sortiu a comprar el pa, una alegria de ser a l’aire lliure que no havíeu experimentat mai? Aquests petits plaers elementals es fan ara més intensos i, com en el poema, el sol fet de recordar allò que un dia podrem fer ja ens dóna un dolç enyor. Tancat al pis, retrobo amb força el plaer del menjar cuinat a casa i de la meravella dels nostres vins. Com en el tast virtual d’ahir, bec amb més delit que mai —sempre a pleret— i en trec més coneixement.  Tinc més temps per pensar, i el vi és inseparable del pensament: Pla va dir que la vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona ampolla de vi i ara ens convé molt no deixar el vi de banda, ans tenir-lo ben a prop. Penso també en les vinyes, que han de seguir donant-nos el vi que ens cal, i en els viticultors que, quan això s’acabi, els volem retrobar al seu lloc, fent possibles les veremes que han de venir i els vins que hem de seguir bevent.

 

Estic comprant caixes de vi. Sé que jo sol no salvaré el comerç, però penso que les meves comandes són una manera de mostrar agraïment als cellers que fan aquests vins que tant ens ajuden a viure dignament i als pagesos que tenen cura de les vinyes que són consubstancials al meu país. Hem de superar aquesta crisi i que la vida no s’aturi. I que tots plegats ens puguem aixecar un dia per veure el bo que és tot.   

 




Comentaris

envia el comentari