Els periodistes del vi no som cheerleaders

"Fer periodisme és explicar la realitat sigui com sigui. I això no sempre agrada a tothom"

Tot just es tanca la segona conferència catalana de la comunicació del vi, el Comuvicat, s’acaba un mes de poca activitat en el sector del vi i estem a punt de començar un febrer frenètic pel que fa al vi i a la seva difusió. I tot i que sembla que des del sector s’està prenent consciència de la necessitat d’explicar-se bé, encara hi ha termes, importants, que es confonen. Els periodistes no preguntem per ferir, ni per fer mal, ni per burxar gratuïtament. 

 

Comunicar bé el vi és importantíssim si volem promocionar-lo, donar-lo a conèixer i fer-lo més present a les nostres vides. Pel que suposa socialment, econòmicament, territorialment, culturalment i també pel plaer de beure’l. I això es pot fer de moltes maneres. 

 

Però atenció, els que fem periodisme del vi no som animadores, fem notícies, com qualsevol altre periodista. I això vol dir que explliquem fets, les coses que passen, les que ens expliquen, les que veiem i les que vivim per fer-les arribar a tothom. 

 

Fer periodisme és explicar la realitat sigui com sigui. I això no sempre agrada a tothom. Sembla que la nostra feina només interessi quan complau, quan el missatge que es transmet és exactament igual al que s’ha pensat des d’un celler, d’una denominació, una associació o des de l’administració. 

 

El vi també necessita periodistes que cobreixein els actes, les presentacions i les fires i els expliquin, que parlin amb la gent que els fa i que n’extregui les seves conclusions per explicar-ho bé. Sense pressions, sense condicionants i amb llibertat. Perquè només així farem un sector fort, que fa autocrítica i que és capaç d’entomar la realitat, la seva realitat. 




Comentaris

envia el comentari