La desaparició dels experts

"Aquesta substitució dels experts per la suma d’un grup de no-experts més un cert mètode d’anàlisi de dades, pot semblar preocupant, però tant se val si ens amoïna o no perquè l’AI no s’aturarà pas"

Hi havia un temps que, quan viatjava, sempre ho feia acompanyat de la meva lonely planet i d’aquesta manera em deixava guiar per un grup d’experts en la regió específica que visitava. Em recomanaven on menjar, on dormir, què veure i com captenir-me, i ho feien —això és important— seguint uns criteris homogenis i previsibles, dignes de confiança. Ara, com és ben sabut, aquella expertesa està sent substituïda per l’acumulació d’opinions aleatòries de persones anònimes que, una per una, no ens ofereixen cap credibilitat, però totes juntes pensem que ens donen una certa seguretat, potser il·lusòria. Aquest fenomen, d’una potència irresistible, també s’escampa per l’enoplaneta.

 

En un viatge recent a Màlaga, un amic malagueny que coneix les meves dèries em va proposar un tast d’alguns dels nous vins de Ronda. Per fer el tast viable, vam convidar un petit grups de col·legues (matemàtics com jo, però sense cap experiència especial en el tast de vi) i vam acudir a una vinoteca on el meu amic va triar mitja dotzena de vins que jo desconeixia completament. El tast hauria estat magnífic si no fos perquè, a la vista de cada nova ampolla, alguns col·legues n’escanejaven immediatament l’etiqueta i, tot seguit, explicaven en veu alta les característiques i les virtuts que, presumiblement, hauríem de trobar-hi. Abans que jo pogués acostar el nas a la copa —sense apriorismes i, per tant, amb una curiositat viva i excitant—, en Bob o en Jesper ja m’havien avisat que aquell vi era «un 4.6» mentre que l’anterior era «només un 3.8», perquè així ho deia l’app del seu smartphone. A ells l’app els donava la tranquil·litat de saber d’antuvi quin vi havien de trobar millor que quin altre; a mi, per molt que ho intentés evitar, l’app m’enterbolia el plaer del tast.

 

Ens equivocarem si pensem que la intel·ligència artificial (AI) s’atura en aquestes apps relativament  inofensives (o no?). Precisament, la força més torbadora de l’AI es posa de manifest en la utilització professional del que podríem anomenar «expertesa sense experts», com passa en el cas d’un projecte que he conegut fa poc.

 

Uns investigadors espanyols han desenvolupat una eina —SensoGraph®— que té l’objectiu de substituir un panel d’experts en anàlisi sensorial —vins, formatges, o el que sigui— per un grup relativament gran de persones sense cap entrenament previ, i aconseguir, de manera molt més econòmica, uns resultats amb (presumptament) la mateixa fiabilitat. Als no-experts només se’ls demana que representin cada vi que tasten com un punt en un full de paper —no cal saber res, no cal cap entrenament, no cal dominar cap terminologia— de manera que vins «similars» vinguin representats per punts propers. Això és tot. A partir d’aquí, uns algorismes geomètrics donen un resultat on les diverses mostres queden posicionades de manera equiparable —segons afirmen els autors— a com ho faria un autèntic panel d’experts.

 

Aquesta substitució dels experts per la suma d’un grup de no-experts més un cert mètode d’anàlisi de dades, pot semblar preocupant, però tant se val si ens amoïna o no perquè l’AI no s’aturarà pas. L’única resposta possible és de tipus individual: escoltem només la veu dels autèntics mestres i, per damunt de tot, reivindiquem el dret de guiar-nos per les nostres pròpies i insubstituïbles sensibilitats.

 

Parlar d’experts i de mestres em fa pensar en l’Àngel Garcia Petit. Recordo que l’última ampolla que vam compartir va ser un meravellós Maimó d’en Josep Grau. Avui n’he destapat una segona ampolla, com a record i homenatge.

 

 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari