Un gran mestre

"L’Àngel era una persona discreta, però molt directa, i les seves reflexions assentaven càtedra"

Àngel García Petit com enòleg, sommelier i periodista vinícola, tenia un criteri independent i analític, amb una intel·ligència descomunal. Tenia una exigència que aplicava a ell mateix, una passió i una mirada que sempre havia trobat a faltar en el sector vinícola. Ell mateix era molt crític amb la situació del vi català. L’Àngel era una persona discreta, però molt directa, i les seves reflexions assentaven càtedra. Tenia molt clar el concepte vitivinícola, el concepte de patrimoni i protecció d’una denominació d’origen. Era un defensor de les varietats autòctones i no entenia la introducció sistemàtica de varietats europees en zones climàtiques càlides del Mediterrani. Va col·laborar en diversos mitjans i revistes, esdevenint una persona molt respectada. Des del 2006 col·laborava de forma mensual a la revista Cuina, on escrivia un article d’opinió i tastava diversos vins. Les seves descripcions sobre els vins es dirigien directament cap al coneixement, sense haver de demostrar res més. Cada mes esperava l’arribada de la revista Cuina per llegir-lo. Precisament, el vaig conèixer a través d’aquesta revista. La forma dels seus articles em van cridar l’atenció. Un matí el vaig trucar per si em podia presentar el llibre “La història del Cava” (2016) a Sant Sadurní d’Anoia. No ens coneixíem i només em va demanar una cosa: anar a menjar junts a un restaurant de Barcelona. Durant el dinar, em va enamorar la seva humilitat i el seu sentit de l’humor tan subtil. Precisament, la carta de vins d’aquell restaurant no era gaire esplèndida, i va preferir beure una cervesa.

 

(No m’està resultant fàcil escriure aquest article. Em venen emocions molt fortes. Però  crec que estaria content, si ho pogués saber, que li fem aquest homenatge a través de les paraules, a través del llenguatge que tan estimava. Un dia abans de la seva mort li vaig enviar un missatge per informar-lo d’un premi. Em va felicitar i em va donar la seva reflexió. No tinc paraules. Quan una persona estimada deixa d’existir, una part de la realitat se separa del teu cos.)

 

A part de les seves col·laboracions, va publicar dos llibres destacats. 100 coses que cal saber dels vins (Cossetània Editors, 2014) va ser un èxit editorial, amb tres edicions. El seu segon llibre, La volta a Catalunya en 50 vins (Larousse, 2018), va demostrar la seva visió per entendre els vins. A l’Àngel García Petit li agradava molt viatjar a les regions vinícoles. Ho considerava com una forma per entendre les persones i entendre els vins que elaboraven. En els últims anys estava preparant un nou llibre, que li estava portant molta feina. Recordo que sempre em deia que havia d’anar al darrera de les empreses per demanar una fotografia o una dada. L’entenia perfectament i, per aquest motiu, ens compreníem mútuament. L’Àngel va patir, com bona part dels escriptors i periodistes vinícoles, la indiferència del sector empresarial i institucional. Un professional com ell, amb el seu criteri  i la seva visió vitivinícola, hauria pogut aportar moltes coses positives al vi català, però un sector sense una estructura clara, amb empreses que col·laborin i aportin riquesa al territori, no queda gaire marge pel periodisme.

 

Va treballar per a diverses empreses. Recordo que em parlava sovint de la seva etapa com a químic als Laboratoris Viader de Sant Sadurní d’Anoia, on lloc on va conèixer moltes empreses del cava. També va estar una temporada treballant en una empresa de licors (Pracsa) als voltants d’Olesa de Montserrat, factoria que va acabar tancant. L’Àngel va poder sobreviure a la seva situació i es va començar a fer un lloc com a periodista i professor. Caldria destacar la seva tasca docent a l’Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, en el curs d’especialització de Sumilleria. La seva vàlua com a professor, com a mestre, s’hauria d’ampliar a centenars i centenars d’alumnes que ha tingut. L’Àngel es deixava estimar, però, sobretot, el que generava entre els seus alumnes, era que estimessin els vins.

 

Al llarg d’aquests quatre anys he anat mantenint un contacte permanent, en el moment que em va presentar el llibre “La història del Cava” a Sant Sadurní d’Anoia i també a l’Escola Jesuïtes Sarrià. D’aquella presentació, i d’aquell contacte amb l’Àngel, em vaig decidir a estudiar el curs 2016-2017 de Sommelieria a la mateixa escola. Les seves classes magistrals sobre viticultura i enologia eren divertides i amenes, a part de tots els comentaris que realitzava sobre els vins que tastàvem. Veure’l a l’escola, tots els dimecres, al costat de la taula, dret, amb la seva barba i les seves ulleres, amb la seva mirada tranquil·la, i després veure a tots els companys de curs (des del Charly fins al Bocatto di Cardinale), era sinònim de coneixement i amor cap als vins. Potser aquest seria el seu gran llegat que ens ha donat i que haurem de ser capaços, entre tots, de transmetre a les noves generacions.




Comentaris

envia el comentari