Sensibilitat màxima, Pitu

"Emociona pensar que el seu ja tristament famós “Trepat del Jordiet 2018 ”, ja per sempre més conegut com el “Vi de Fang”, ha estat present a un dinar excepcional de repercussió mundial"

Emociona saber que que dos vins catalans han estat protagonistes d'excepció del dinar que han servit els germans Roca a la Cimera pel Canvi Climàtic de Madrid. Dos vins de dos cellers petits, familiars, pencaires com pocs, i un d'ells protagonista d'una història colpidora com és la de Rendé Masdeu. Emociona pensar que el seu ja tristament famós “Trepat del Jordiet 2018 ”, ja per sempre més conegut com el “Vi de Fang”, ha estat present a un dinar excepcional de repercussió mundial i que la seva història serà divulgada arreu. No han netejat les ampolles, no. Fins i tot els han ensenyat el que va quedar del celler després de les riuades. I també han servit el “Vi de Fum”, en aquest cas una carinyena del celler Arché Pagès, on el fum dels incidendis que van arrassar una part de l'Empordà fa uns anys hi va deixar la seva empremta.

 

Sentint a en Josep Roca explicant-ho, amb el seu verb encisador, hipnotitzador, honest i poètic m'he transportat al fantàstic tast de monovarietals de carinyena blanca que va dirigir fa unes setmanes al Palau Robert. L'haurieu d'haver sentit lloant una i altra vegada les virtuts d'uns vins que sí, són excepcionals, però encara ho són més després de les seves paraules, plenes d'amor i de respecte cap a una terra meravellosa, paraules d'admiració constant cap a uns elaboradors a qui va deixar sempre pels núvols, paraules de reivindicació d'una manera de treballar que no té res a envejar respecte altres afamats llocs del món. Fins i tot va renyar als presents perquè no fèiem fotos quan els propis enòlegs i propietaris dels cellers ens servien els seus propis vins. Bé, ho va fer amb un somriure, com qui diu quelcom sense importància, amb un senzill “si això fos França ara tothom estaria fent fotos”.

 

Josep Roca, tot modèstia, demostrant un domini de la paraula excepcional, una saviesa infinita, és un luxe per aquest país en general i per al món del vi en particular. Es un tresor que hem de conservar entre tots, perquè ell tracta amb la mateixa delicadesa, respecte i consideració  a presidents del govern, periodistes i companys sommeliers o a particulars que tenim la sort d'anar a dinar al seu restaurant i que, de sobte, t'agafa les mans i et porta a conèixer el fabulós celler amb totes les referències que surten a la seva carta de vins. Això és amor per la feina, amor pel vi, amor per les persones. I que agafi les ampolles que tenen del “Vi de Fang” de Rendé Masdeu i les vulgui servir al dinar de la cimera pel canvi climàtic no té nom. Un gest emocionant que ho diu tot sobre ell i els seus germans, un gest que ningú oblidarà, especialment en Bonfill d´Arché Pagès i la Mariona de Rendé Masdeu. Bravo i mil vegades bravo.




Comentaris

envia el comentari