El Cava, crisi i oportunitat

"Les crisis s’han de convertir en oportunitats i la sotragada del cava d’aquest estiu està generant debats i reflexions que s’han de materialitzar en noves estratègies per aquest sector, que és vital en moltes comarques"

Aquest estiu, s’ha produït una tempesta perfecte: augment de superfície de vinya pel cava, una collita normal tirant a bona, uns estocs de vi base de l’any anterior, en mans principalment de les cooperatives que en fan el 50%, unes vendes de cava que no augmenten suficientment per absorbir aquests creixements de matèria primera, el canvi de propietaris de les dues empreses més grans, que volen obtenir més beneficis a costa de reduir el cost de la matèria primera i per tant, que no sembla que vagin en la línia d’aconseguir-ho, al menys de moment, augmentant el valor del producte. Resultat de tot això, les grans empreses elaboradores estant comprant el raïm a un preu molt inferior al dels últims anys.

 

Estem, per tant, davant un problema estructural que ara s’ha manifestat brutalment, però que ve de lluny, i que caldrà actuar en diferents fronts per resoldre’l, redimensionar i equilibrar adequadament el sector i aconseguir que totes les baules de la cadena siguin viables i es guanyin la vida. Hi ha per tant molta feina per fer per part de totes les parts i la DO Cava ha de liderar aquesta reorientació, cosa que passa pel pla estratègic que està preparant i que cal implementar el més aviat possible. Tanmateix. Tothom és conscient que passarà un temps abans no es notin els resultats. Per tant, a curt termini s’hauran de prendre decisions per reequilibrar el sector, regulant l’oferta i augmentant la venda de cava.

 

El sector vitivinícola català no s’acaba en el cava, però el seu pes fa que la seva evolució tingui una forta repercussió en les altres 11 denominacions d’origen (DO) dedicades principalment al vi tranquil. En termes de volum, podríem dir que el sector del vi català te dos grans motors, la DO Cava, amb un 70% del total d’ampolles produïdes anualment, i la DO Catalunya amb un 17%. Les altres 10 DO es reparteixen el 13% restant i no ho tenen fàcil per desenvolupar la seva tasca, tot i que cada vegada estan guanyant quota, incrementant exportacions i valoritzant més els seus vins.

 

Més del 90% del raïm que es cull a Catalunya es destina a fer vins amb DO i això, que ha estat mèrit de tot el sector en col·laboració amb els diferents governs de la Generalitat de Catalunya, és clau. Vol dir aposta per la qualitat, per la garantia d’origen i el vincle amb el territori, per la feina ben feta i controlada per parts dels operadors, per un sector endreçat, amb participació democràtica dels viticultors i elaboradors, de manera paritària, en les decisions dels consells reguladors de les DO.

 

Per tant. Aquest conjunt en el que coexisteixen les 12 DO, amb les seves especificitats i diversitat, ha permès que tinguem una viticultura forta i innovadora, amb més de 55.000 ha, amb més de 8.500 viticultors, amb més del 30 % en producció ecològica, i que és clau en l’activitat econòmica, per la biodiversitat i pel paisatge de moltes comarques.

 

I a la vegada estem parlant d’un dels motors econòmics del país i dels que més exporta. El 45 % en vi i el 65 % en cava. Una exportació, a més, amb un saldo molt net, ja que pràcticament tots els inputs són interns i per tant gairebé tot el valor afegit es queda al país.

 

Però aquest model, que ha estat força exitós, presenta símptomes d’esgotament, sobretot en el cas del cava, però no només. L’aposta d’algunes grans empreses pel volum a preus baixos, a comportat mals resultats per a elles i de retruc per una part important del sector. L’economia catalana no pot orientar-se al low cost, i el sector del vi menys. Tenim uns vins i escumosos de qualitat reconeguda i això s’ha de fer valdre, aquí i a fora. Davant d’això, hi ha empreses que legítimament busquen la manera de desmarcar-se, abandonant la DO i visualitzant altres enfocaments i característiques diferencials del producte. I també hi ha qui proposa crear una nova DO d’escumosos del Penedès, cosa que te la seva complexitat i que ha d’estar molt justificada per a que prosperi davant la UE. Abans de crear coses noves cal estar segurs que les que tenim no es poden aprofitar, o que no es poden arreglar. Avui per avui, el sector d’escumosos del Penedès i de Catalunya ja disposa d’instruments, la DO Penedès i la DO Cava, per poder-se desenvolupar en la seva diversitat de zones i qualitats. La primera amb un pla estratègic en marxa. La segona amb un pla estratègic en construcció, que s’ha de concretar els propers mesos.

 

No hi ha una sola fórmula. A Catalunya hi ha moltes viticultures, que poden i han de conviure. No tots els viticultors han de fer vi, ni tots els cellers han de disposar de vinyes pròpies. Però si que cal avançar cap a un model més equilibrat, amb més vitivinicultors (vignerons que en diuen a França), amb cooperatives que aconsegueixin arribar al màxim al final de la cadena, amb prestigi i valor, i amb més empreses elaboradores petites i mitjanes que vagin guanyant quota de mercat. En definitiva, un model divers que faciliti que cada persona, cada empresa, pugui desenvolupar el seu projecte, en funció de la zona, estructura, estratègia, etc., en un marc harmònic i sobre la base de la qualitat i l’excel·lència.

 

Per part del DARP i l’INCAVI impulsarem i acompanyarem aquest procés, amb tot allò que estigui a les nostres mans. Perfeccionant els controls en la traçabilitat del producte, aportant informació que donin transparència a l’economia de les diferents parts de la cadena, continuant per les línies d’ajut als viticultors en reestructuració de les vinyes, plans de millora, viticultura ecològica, etc., i als cellers en inversions, promoció, etc., i col·laborant en la innovació en col·laboració amb l’IRTA.

 

El Govern ha entrat una nova llei vitivinícola al Parlament, que desitgem i esperem que s’aprovi en breu, que adaptarà la llei del 2002 a les noves normatives europees i proporcionarà millors eines a l’administració i al sector per garantir i fomentar la qualitat dels nostres vins.

 

Les crisis s’han de convertir en oportunitats i la sotragada del cava d’aquest estiu està generant debats i reflexions que s’han de materialitzar en noves estratègies per aquest sector, que és vital en moltes comarques.

 

El Consell Assessor de l’INCAVI, presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i format per tot el sector (DO, sindicats agraris, patronals vinícoles, i varis departaments de la Generalitat) el passat més d’abril, va acordar organitzar un Simposi sobre el sector vitivinícola català, que es desenvoluparà durant els propers mesos, i que ha de servir per un debat en profunditat, i per consensuar unes línies estratègiques pels propers anys per aquest sector tan important.




Comentaris

envia el comentari