L'article 104 de la Constitució

"Una mirada a l'article 104 dels suïssos ens pot aportar algunes idees engrescadores"

La Constitució Espanyola només dedica una ratlla i mitja a parlar de l'agricultura, per dir que les Comunitats Autònomes poden assumir-ne competències. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya dedica l'article 116 a l'agricultura i, a banda de quatre nocions de tipus general força anodines, hi diu que tenim competències exclusives en agricultura, una afirmació que els 1.785 funcionaris del Ministerio de agricultura, pesca y alimentación (i els centenars de treballadors no funcionaris, i tots els càrrecs polítics) s'encarreguen de desmentir immediatament.

 

Com que una bona lectura pot ajudar a superar el desànim, jo us recomano de llegir l'article 104 de la Constitució. Però no pas de la constitució que ens ha tocat patir —si us plau per força— sinó l'article 104 de la Constitució de la Confederació Helvètica, que és l'article que parla de l'agricultura a Suïssa.

 

D'entrada, quan llegim la constitució suïssa ens sorprèn el llenguatge molt més planer i realista que hi trobem, potser perquè ens hem acostumat a pensar que el llenguatge pretensiós i buit de la «nostra» constitució és l'únic possible. A l'article 104, la constitució suïssa obliga a vetllar perquè l'agricultura serveixi per aquestes quatre finalitats: garantir l'abastament alimentari de la població; conservar els recursos naturals; mantenir el paisatge de conreus i descentralitzar l'ocupació del territori. I tot això ha de fer-se «amb formes d'explotació en concordança amb la natura i respectuoses amb l'entorn i amb els animals». Aquests són, per tant, preceptes constitucionals. Allà.

 

El que llegim a l'article 104 sona molt bé, però la seva autèntica força es veu quan, com ha de ser, el govern suís tradueix aquestes obligacions constitucionals en actuacions concretes. Parlo, és clar, dels pagaments directes que reben els pagesos en funció d'una llarga llista de barems que inclouen, per exemple, el pendent del terreny —4.500 euros per hectàrea de vinya en terrasses del 30%—, el caràcter ecològic del conreu, el nivell de benestar dels animals, la dificultat de l'accés a l'explotació, la promoció de la biodiversitat, la contribució a la qualitat del paisatge, la disminució de les emissions, la reducció dels herbicides, etc.

 

Sabem prou bé que el nostre país no té la potència econòmica de Suïssa, però això no ens ha d'impedir aprendre de qui tracta l'agricultura d'una manera que  apunta, segurament, en l'única direcció que té algun futur. Sé per experiència que qualsevol intent de comparar el que es fa (bé) a Suïssa amb el que es fa (malament) a casa nostra es troba amb la cantarella de que si els bancs suïssos tal i qual... Als poderosos no els interessa que ens comparem amb Suïssa, no fos que adquiríssim «males idees». No us deixeu intimidar amb l'argument dels bancs suïssos: els actius del Santander i la Caixa sumen tant com els dels tres primers bancs suïssos....

 

Ara que el Consell Assessor pel Debat Constituent —el nom complet és força més llarg, però ja ens entenem— ha acabat la feina i potser podrem començar finalment aquell Debat Constituent que ens havien promès, una mirada a l'article 104 dels suïssos ens pot aportar algunes idees engrescadores.

 

[Tot això que dic m'incita a beure algun vi suís dels que més m'agraden, com un petite Arvine dels que neixen a les vertiginoses —i generosament subvencionades— terrasses de Fully, però aquests vins són difícils de trobar fora de Suïssa. Aleshores, el binomi vi blanc i pendents vertiginosos em condueix cap al gran Clos Dominic blanc.]

 

 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari