El futur del cava passa per l'autocrítica del sector

"El mateix sector no sap quina hauria de ser la seva estratègia, les mateixes empreses no saben exactament quina línia productiva i comercial han de seguir a curt termini i hi ha empreses que senten pànic davant de tot el que està passant. La solució, per tant, és complexa."

El futur de la DOP Cava és la gran qüestió de fons, un conflicte que s’ha anat generant al llarg de la seva història, des del moment que es va crear el sector industrial a Sant Sadurní d’Anoia durant el primer terç del segle XX fins a l’eclosió de les grans companyies que van acaparar el domini dels mercats a través d’una estratègia molt competitiva, de grans produccions a preus baixos (més informació en el llibre “La història del cava”). Durant bona part del segle XX, fins a l’assentament definitiu del mètode tradicional, els elaboradors de vins escumosos de Sant Sadurní d’Anoia i del Penedès, van lluitar de forma salvatge pels preus, elaborant diversos mètodes d’elaboració, com el vi gasificat, el mètode charmat o el mètode tradicional. Una situació que va perjudicar negativament el sector i que va crear la base històrica del cava.

 

El futur de la DOP Cava genera incertesa en tots els àmbits, des del viticultor, fins a l’empresa que es dedica a confeccionar les etiquetes. Ocupa tota la seva cadena productiva, interna i auxiliar, amb un gran impacte econòmic en tot el territori. Hi ha persones solvents de dins del sector que creuen que el nou pla estratègic del consell regulador podrà solucionar la crisi. Altres persones solvents consideren que potser serà l’última oportunitat que tindrà la DOP Cava per poder reparar tots els errors històrics que s’han comès. Analitzar el futur del sector hauria de significar diagnosticar el present i el passat de la història del cava. En aquests moments, el sector està totalment confús. Hi ha una gran incertesa. El mateix sector no sap quina hauria de ser la seva estratègia. Les mateixes empreses no saben exactament quina línia productiva i comercial han de seguir a curt termini. Hi ha empreses que senten pànic davant de tot el que està passant. La solució, per tant, és complexa.

 

Poden passar moltes coses. El que acabi decidint el sector per fer front a la crisi podria ser una mala solució o potser no, ja que moltes de les persones consultades consideren que la crisi pot generar males solucions. La qüestió és obvia: té una bona solució la crisi del cava? Tot dependrà de com s’analitzi la crisi, però coneixent el sector, honestament, les conseqüències de totes les mesures que el consell regulador de la DOP Cava pugui aplicar (suposant que apliquin mesures dràstiques en els pròxims anys) podrien ser mesures que empitjorin més la situació.

 

El nou pla estratègic, segons les informacions rebudes, es basarà en la zonificació de la regió del cava i en la segmentació dels productes per qualitats. Suposant que aquestes mesures acabin tenint el màxim suport de les grans empreses i multinacionals del sector, em pregunto com aquestes mesures, aquestes visualitzacions que es podran comprovar de forma molt petita en les etiquetes de les marques, podran canviar tota l’estratègia productiva i comercial de tot un sector? Amb la proposta del Cava Paratge és va argumentar el mateix, un petit canvi en les etiquetes, una segmentació dels productes d’alta qualitat, quan, realment, la qüestió principal no està ni en la distinció dels seus grans productes d’alta qualitat, ni en la zonificació, ni en tota la seva segmentació de qualitats. La qüestió principal de la crisi està en dos punts: en la regió del cava i en l’estratègia de les grans empreses que dominen les practiques comercials, de grans volums de games baixes. La qüestió no està en les grans marques d’alta qualitat del cava, el conflicte està en la pròpia base del sector. Considerant que la regió del cava és un territori intocable, em pregunto com es podrà solucionar aquest error històric. Considerant que la política productiva i comercial de les grans empreses és una altra qüestió intocable, em pregunto com es podrà millorar aquesta estratègia.

 

El sector hauria de començar a ser autocrític, de veritat, i a plantejar una proposta molt concreta i molt pragmàtica. En aquests casos, sempre és millor tenir molt clar un objectiu que no tenir tres objectius. El sector hauria de començar a posar tots els conflictes damunt la taula i analitzar si existeix una solució. Després d’estar tants anys dedicats a escriure dos llibres d’història sobre el sector, les meves consideracions personals no compten. El que importa és el plantejament que acabarà expressant el sector davant el seu futur tant incert. M’agradaria equivocar-me i poder escriure noticies positives del sector.




Comentaris

envia el comentari