Sense logos no hi pot haver sureres

"Com podem pretendre que el consumidor valori que el tap procedeix dels boscos de Catalunya si no té cap manera de saber-ho!"

Si destapeu un Vi de Postal de la Cooperativa d’Espolla —teniu bons motius per fer-ho, més enllà del que us explicaré ara— veureu que el tap és d’un suro excel·lent i du un segell que l’identifica com a «tap de finca». Això vol dir que el tap que teniu a les mans ha sortit d’un arbre —un suro— de l’Empordà i que comprant aquest vi esteu contribuint al manteniment dels nostres boscos de sureres. És a dir: el tap és de suro, d’una surera de Catalunya i d’un bosc de l’Empordà. Analitzem aquests tres factors per separat.

 

Fa uns anys, la Jamila Madeira, diputada portuguesa al Parlament Europeu, formulava una pregunta a la Comissió Europea amb una afirmació d’una claredat impressionant: quan comprem una ampolla de vi ho fem (generalment) a cegues sobre el material de què està fet el seu tap. No podem saber si, quan llevem la càpsula, ens trobarem amb un tap de suro o amb un tap fet, per exemple, a partir de polímers sintètics. Podem preferir-ne un o l’altre —no vull ara discutir sobre les virtuts del tap de suro versus els altres taps— però el fet és que, en la majoria dels casos, no sabem què ens trobarem al moment de destapar l’ampolla. Es demanava a la Comissió una normativa d’etiquetatge que obligués a dir de què està fet el tap. Es podria fer servir el logotip homologat per la Confédération Européenne du Liège —la silueta d’una surera i la paraula COⓇK— però, malgrat que ara fa exactament vint anys que disposem d’aquest logotip, el seu ús és molt minoritari i, pel que fa al tap, seguim comprant els vins a cegues.

 

La rellevància mundial de la indústria surera catalana és inqüestionable, però la matèria primera procedeix gairebé tota dels boscos de Portugal i d’Extremadura. Les nostres sureres donen un suro de creixement molt més lent i això vol dir, en general, millor qualitat i preu més alt. Si a aquest diferencial de preu hi afegim la invisibilitat a l’etiqueta, entenem immediatament com és que pràcticament la meitat de la superfície de surera de Catalunya està fora d’explotació. Tenim un  «cercle diabòlic» perfecte! Un producte de qualitat superior i de producció més costosa només pot sobreviure si el consumidor final coneix la seva vàlua i la té en compte a l’hora de triar una ampolla o una altra. Però: com podem pretendre que el consumidor valori que el tap procedeix dels boscos de Catalunya si no té cap manera de saber-ho!

 

En aquesta situació, és clar que la iniciativa Taps de Fincauna actuació conjunta de la DO Empordà, l’Institut Català del Suro, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya i el Consorci Forestal de Catalunya— és un pas magnífic en la bona direcció. Els cellers que s’hi han adherit fan servir, en alguns dels seus vins, taps de suro procedents dels boscos dels municipis de la DO i, naturalment, fan constar-ho a l’etiqueta i al mateix tap: un tap d’alta qualitat i de proximitat i, per damunt de tot, una eina per regenerar els boscos empordanesos de sureres. Una eina que voldríem que no es quedés en una simple curiositat o anècdota sinó que fos el primer graó d’una acció més global: un tap de suro dels boscos de Catalunya, ben homologat, ben etiquetat i ben promocionat.

 

[El nou Volaina 2018 del Celler Credo du a l’etiqueta el logotip COⓇK i està fet amb parellada del Pla de Manlleu. Mentre el bevia i reflexionava sobre aquest producte meravellós que anomenem suro també pensava que la parellada, que havia sigut una menystinguda actriu de repartiment, comença ara a ser protagonista de vins subtils i elegantíssims.]