Efervescent desorientació

"Les turbulències econòmiques i polítiques, les dissensions internes, les batalles intestines amb personalismes i les escissions dibuixen un panorama a curt termini força pessimista mentre en destacats supermercats se segueixen venent ampolles de Cava a un preu final situat per sota dels 2 euros"

Força s’ha polemitzat sobre la dispersa, dubitativa i confusa forma amb què el Consell Regulador va exposar les dades de vendes de la DO Cava del 2018, a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. La imatge donada no va ser, ni de bon tros, l’esperada. Ja sorprenia que la DO Cava, on hi ha hagut una excessiva diàspora de professionals, no hagués presentat les dades fins mig any més tard de tancar-se el darrer exercici.

 

El dia en què es presentaven les dades de 2018 es va viure una grotesca roda de premsa amb desmentiments sobre la marxa. Es van arribar a fer afirmacions que eren desmentides pocs minuts després. L’excés de maquillatge de les dades va acabar sent un llast, tot i que es va voler donar la culpa a part de la premsa per les seves suposades interpretacions ‘malicioses’. Les dades són, però, tossudes. Són el que són, es vulguin mirar per on es vulguin mirar. El cert és que el sector del cava va retrocedir el 2018, situant-se la producció (expedicions) en 244.400.000 d'ampolles de 75 cl. Això suposa un total de 8,1 milions d'ampolles menys que el 2017. Especialment destaca el decreixement del mercat interior l'any passat, que s'ha situat en un molt notable -12,1%. La producció, que encara va incloure les prop de 2,5 milions d'ampolles que produeixen els 9 cellers de Corpinnat que s'han escindit de la DO Cava, es va situar en la mateixa magnitud que el 2010, en plena crisi econòmica i també coincidint amb els boicots al cava. L'any passat la producció va caure tant en volum (3,2%) com en valor (0,2%) tot i aconseguir-se un nou rècord en les exportacions (que van créixer un 1,8%). Aquest any el Consell Regulador no ha facilitat (malgrat ser preguntat) el preu mitjà d'una ampolla de cava, que el 2017 es va situar en 4,55 euros.

 

Malgrat els esforços realitzats des del Consell Regulador per subratllar les dades més positives d'un sector molt important, que cull més de 335 milions de quilos de raïm i que compta amb 224 empreses elaboradores (266 existien el 2009), les turbulències econòmiques i polítiques, les dissensions internes, les batalles intestines amb personalismes i les escissions dibuixen un panorama a curt termini força pessimista mentre en destacats supermercats se segueixen venent ampolles a un preu final situat per sota dels 2 euros. De fet, el cava tradicional (per sota dels 15 mesos de criança) suposa el 75,2% del total. Malgrat això, el sector del cava, que no deixa de fer crides a la unitat, vol treure de sobre l'estigma de ser només un producte barat i que només serveix per brindar.

 

Per posar en context les dades, Pagès ha recorregut a un informe de la consultora AC Nielsen (un estudi de consum en base a uns 1.800 punts de venda significatius de tot Espanya). Segons aquest estudi de mercat, "el consum de cava a Espanya no es va veure afectat, i fins i tot va créixer lleugerament un 0,3% en volum i un 2,9% en valor". En una primera nota de premsa que va acabar sent esmenada s'afirmava que la baixada en la producció "s'explica pels efectes del boicot de l'últim trimestre de 2017". S’afegia que "la minva de vendes nadalenques -i el conseqüent excés de estocs- va obligar el 2018 a reduir les expedicions". Aquesta tendència, però, ja s'hauria invertit. Segons les dades Nielsen del primer trimestre d'aquest any, s'ha registrat un increment del 10,5% en el global de les exportacions, i d'un 33,4% en el mercat espanyol, respecte al mateix període de l'any anterior.

 

Arran la polèmica aixecada per la roda de premsa i alguns titulars de la premsa, es va acabar indicant que "el Consell Regulador no disposa de dades de vendes del mercat interior per part dels cellers associats. Per això, les dades que apareixen al dossier que fan referència al mercat interior no es corresponen amb les vendes". Es remarca, així mateix, que "amb l'objectiu de donar continuïtat a la informació facilitada pel Consell Regulador en anys anteriors, les dades de mercat interior s'han calculat de la següent manera: Càlcul del mercat interior = total expedicions - vendes mercat exterior". També se subratlla que "en no disposar de dades de vendes en el mercat interior (Catalunya i Espanya), el Consell Regulador aporta informació molt aproximada a vendes, que és la de consum de cava a nivell nacional. Les dades de consum de cava a nivell estatal provenen de l'empresa consultora AC Nielsen, i es corresponen amb el mercat total (Alimentació i Hostaleria)". En definitiva, les úniques dades fiables són els que reflecteixen els marxamos lliurats pel Consell Regulador i les exportacions (via Duanes). La resta (mercat espanyol) no deixen de ser aproximacions.

 

Sembla que hi hagi qui només busqui la polèmica en un sector del cava que ja prou pena té. Alguns membres de Corpinnat es mostren especialment bel·ligerants amb la DO Cava, tot i que s’han fet grans i rics gràcies a l’escumós de qualitat elaborat seguint el mètode tradicional més exportat del món (una altra cosa és el seu preu). Ja causa prou desassossec en el sector que capital internacional s'hagi fet amb el control de tres grans firmes (Freixenet, Codorniu i Juvé & Camps), i que aquesta verema (que podria procurar una collita generosa en quilos -si plou- i en sanitat) tornin a pagar-se preus misèrrims pel raïm després de rebaixar notablement Henkell-Freixenet el preu d'un vi base del qual s'han arrossegat excedents. Alguns elaboradors que també venen part dels seus raïms han decidit ja incrementar aquest any la seva producció abans que malvendre els seus raïms.

 

No obstant això, la jove DO Cava (poc més de tres dècades de trajectòria) està movent fitxa. No tot sembla indicar que el sector anirà pel pitjor pedregar com alguns vaticinen (o sembla que desitgin). Per començar, les patronals Institut del Cava i Pimecava ja han començat a negociar una més que probable i desitjada reunificació. El president del Consell Regulador, Javier Pagés, va exposar, bé, més aviat esbossar, el pla estratègic de rellançament de la marca cava, apostant per la traçabilitat i el control, incrementant molt notablement els verificadors durant aquesta propera verema, i per unes noves zonificació i segmentació dels productes.

 

I mentre per aquesta revetlla de Sant Joan hi ha establiments que han obsequiat una ampolla de cava si es comprava mig quilo de carn de porc Duroc, la publicitat televisiva que han fet tres cavistes ha aixecat molta polseguera. Alguns opinen, entre els quals m’hi incloc, que la nyonya imatge traslladada amb els brindis del director tècnic de Codorníu, Bruno Colomer, i Sílvia Cóppulo no és la més indicada. Encara ho és menys la que projecten Jaume Serra (J. García Carrión) i Henkell-Freixenet, que han promocionat els seus Ice (en el cas de Freixenet proposant, fins i tot, fer sangries amb aquests caves dolcencs que se solen servir amb glaçons). Cal comunicar més i, sobretot, millor. Tampoc ha generat gaire simpatia donar-se a conèixer que les vendes de prosecco estan donant impuls a Henkell-Freixenet.

 

Entre tanta polèmica, roda de premsa surrealista, reunions sectorials, desencontres, publicitats polèmiques i mala llet no hauria de passar per alt que el cava és essencial per a la vitivinicultura catalana. Potser ha arribat l’hora que algú pensi en uns viticultors del Penedès que aquesta propera verema podrien tornar a patir per uns preus insuportables pels seus raïms. S’espera una verema més que calenta. Que quatre paguin 1 euro per quilo no arreglarà res. Potser ha arribat l’hora de pensar en com preservar un patrimoni ancestral de vinyes de les quals tenen cura uns esforçats pagesos que no compten les hores. Del contrari, moltes vinyes seran substituïdes per un ciment que no tindrà volta enrere, i sense paisatge poc es podrà fer.

 

...




Comentaris

envia el comentari