Corpinnat vs. Cava o prestigi vs. mediocritat

"Quan era menut, a l’escola criticàvem i marginàvem els que treien millors notes que nosaltres, i de vegades els més corpulents els fotien alguna clatellada"

Després de tot el que s’han dit –i algun cop interpretat maliciosament- sobre la sortida dels cellers agrupats sota la marca europea de qualitat Corpinnat, em pregunto perquè se’ls està criticant de manera tant poc elegant per part d’alguns components institucionals del sector. Què és el que realment se’ls pot retreure?.

 

Jo, sense interessos en cap celler elaborador de vins escumosos i consumidor molt habitual d’una marca de cava que no pertany a Corpinnat, el que veig és d’una banda un grup de cellers que aposten per apujar el prestigi del cava –recordem que en cap moment volien ser competència d’aquesta DO i volien seguir formant-ne part-, que aposten per millorar la remuneració dels pagesos, que aposten per posar en valor el fet de que tot el procés productiu el faci el propi celler, que aposten per un origen definit i tradicional dels caves, i d’altra banda un grup dels seus excompanys de DO que els han forçat a abandonar-la pretenent que rebaixessin els seus plantejaments, que d’altra banda a ells no els obligava a res.

 

Crec que Corpinnat hagués estat un referent de qualitat dins del cava molt més enllà dels Caves de Paratge o la menció Gran Reserva, i potser és això el que no s’ha volgut permetre des de les autoritats de la DO Cava i els seus, diguem-ne, avaladors. Tota la història de la DO Cava així m’ho suggereix.

 

Penso sincerament i honestament –i com tothom puc estar equivocat- que la qüestió de fons no és d’una marca, que veig totalment compatible amb la marca cava, sinó que és una mentalitat totalment incompatible amb l’immobilisme interessat del gruix del sector. Sempre he cregut –i crec- en el gran potencial del CAVA, però no d’aquest cava ...en minúscula.

 

Qualsevol empresa ha de ser rendible o deixa de ser, però no veig en gran part dels cavistes un interès real per fer-ho compatible amb la qualitat, el territori ni el prestigi del cava. Estan bé fent productes mediocres i no aspiren a gaire més perquè ja els va bé així.

 

També és veritat que hi ha molt bons productors dins del sector –i que també es guanyen la vida- però dissortadament encara no són majoria i tenen poca visibilitat davant dels 3 grans productors que fan un 80% de les ampolles de cava. Curiosament d’aquests bons productors no he sentit cap crítica agra sobre Corpinnat encara que la idea potser no els hagi fet gaire gràcia.

 

Quan era menut, a l’escola criticàvem i marginàvem els que treien millors notes que nosaltres, i de vegades els més corpulents els fotien alguna clatellada. No sé perquè ara m’ha vingut al cap aquest record ...deu ser que em faig vell.




Comentaris
Alex
Molt Bona reflexió . Totalment d’acord .
petit
Una reflexió perquè tanta pressa si de fet han pogut obtenir un prestigi molt bo sota la marca Cava i a mes han fet molts duros , es clar que en els últims temps potser han tingut de donar mes explicacions del que calia per vendre a preu. De totes maneres el preu que segueixen pagant als agricultors es de miseria i mes si es compara amb el preu que venen , ara ells van comprant finques
boncava
ja que ens la varem deixar fotre quan les DO,es van crear, crec que hi ha gent que te algunes cosses a dir, i si´se n´han d`anar de la DO CAVA, dons endavant. Ah i a veure si pagueu be als pagessos, perque sense ells no hi ha ni vi ni cava. A la champaña francesa ea paga el quilo de raïm per sobre dels tres euros, aquó no arriva a un.

envia el comentari