Senyors del vi

"Milà va ser un dels primeríssims  en rebutjar les restriccions de la DO Cava. Deia, sorneguer, que ell no feia cava que feia 'vaca'"

Fins fa poc Catalunya era l’ única zona vitivinícola del món on es prenien més vins forans que dels de casa. Avui ja se’n consumeix major nombre dels de les nostres  dotze denominacions que de “Riojas”, “Riberas”,  etc.  Això es considera secundari a la valoració dels productes de proximitat, la qualitat dels vins i al carisma d’enòlegs i propietaris de cellers. La meva elecció de dos d’ells ha estat per la seva major coneixença.

 

Joan Milà (1943-2010), va ser professor d’enologia i consultor en una desena de denominacions d’origen.  Era una persona culta, bon melòman, “gourmand i gourmet” i el seu saber tastant era exigent.  Tímid, seriós i reservat, podia ser com una piconadora (carregada d’arguments) en les seves valoracions. Però també estimava la seva família i els seus amics amb una generositat  incommensurable. Com a professor el seu sentit de la docència era particular. Començava a les aules i quan creia en l’alumne l’ajudava a cercar feina. I el seu compromís no acabava aquí. Aconseguida la feina continuava fent-los de mentor. Sovint, vaig veure’l rebre trucades d’ells a les que responia amb frases tècniques.  Si el que li explicaven no es podia solucionar telefònicament es desplaçava fos on fos.

 

Entre les seves creacions hi ha fites enològiques com el primer rosat català d’alta gamma i  personalíssims vins com  el Caligo, el Lyric, el Pizzicato, etc. Des del seu Mas Comtal, destacaria amb  els seus Petrea blanc i negre, caracteritzats pel seu bon envelliment. Els anys 2012 i 2014 vaig gaudir a Càceres i a Salamanca sengles ampolles d’esplèndids Petrea negres de finals dels 90, en una conversa intemporal amb un amic al que molts enyorem.  Milà va ser un dels primeríssims  en rebutjar les restriccions de la DO Cava. Deia, sorneguer, que ell no feia cava que feia “vaca”.

 

El meu segon senyor del vi és Valentí Roqueta (1950), baula d’una dinastia vitivinícola des del 1199. L’avui Bages, a l’edat Mitjana, era la zona de major producció de vi a Catalunya. L’origen, cap el segle X, s’atribueix als monjos benedictins de Sant Benet. Aquest comerç del vi forní la riquesa de la comarca fins que la fil·loxera fa que s’arrenquessin molts dels seus ceps. En les darreres dècades del segle XX es va començar a recuperar l’activitat. Aquí destacaríem, entre altres, la Cooperativa d'Artés, que va preservar la varietat Picapoll i va introduir noves varietats i tècniques de producció .

 

L’any 1983 Valentí Roqueta es fa càrrec del celler familiar, imagino que amb dos objectius: crear al Bages un celler de vins d’alta expressió i col·laborar a tornar el Bages a les denominacions reconegudes. L’encertada aposta d’establir una excel·lent relació qualitat-preu fa que el seu ràpid prestigi (afavorit pel treball conjunt dels cellers d’aquell territori) aconsegueixi l’any 1995 la nova  DO Pla del Bages. Un tercer objectiu li va venir al ser sensible a que una joia mundial del romànic, el monestir de Sant Benet del Bages, amenaçava ruïna. Des de Fundació Caixa Manresa,  va corresponsabilitzar a la Generalitat de Catalunya en la seva recuperació creant  allí un centre internacional d’estudi sobre l’alimentació: Alícia (Alimentació i Ciència). L’any  2007 es va inaugurar el complex Mon Sant Benet per a també difondre la història monàstica, construint un hotel-centre de convencions per estímul econòmic de la comarca .

 

Els patrons d’Alícia serien Ferran Adrià i Valentí Fuster. Es confiaria la direcció a Toni Massanés (1965), home savi i de paciència infinita, el perfecte Abat per el Sant Benet del segle XXI. Massanés va estructurar Alicia en educació alimentària, promoció i recuperació de productes i en l’estudi científic de l’impacte de l’alimentació en la salut. Ja en el 2007 es va impulsar amb un oncòleg, el mestre gelater Angelo Corvitto (1943) i la psicooncòloga Concha León (1956), un estudi sobre l’efecte positiu dels gelats artesans en pacients oncològics amb malnutrició. Seria el primer d’una munió d’estudis  científics de cuiners, dietistes i altres especialistes en alimentació (coordinats per l’“Abat” Massanés) desenvolupant amb personal sanitari la relació salut i alimentació .

 

Mont Sant Benet, en aquest segle XXI, esdevé un focus cultural i econòmic, comparable al que significà en el segle X el monestir benedictí per la Catalunya central. I com a comú denominador la tasca dels homes que estimen la terra i amb la producció del vi com a accelerant de cultura i de riquesa social.




Comentaris

envia el comentari