Crònica d’una fugida anunciada

Els nou membres de Corpinnat, que diuen que no volien marxar del Cava i que ara senten el “dol” però amb “il·lusió”, han acabat tocant el dos parlant malament de la DO que els ho ha donat tot

Interessos i estratègies divergents, rancúnies personals, voluntat de desmarcar-se, urgències i presses, egos molt marcats, desconfiances, traïcions, malestar, sigil, tacticisme i fins i tot nocturnitat i alevosia (si em permeten la llicència sorneguera) s’atrinxeren darrera la que sembla la crònica d’una fugida anunciada. Els nou membres de Corpinnat, que diuen que no volien marxar del Cava i que ara senten el “dol” però amb “il·lusió”, han acabat tocant el dos parlant malament de la DO que els ho ha donat tot.

 

Abans del Cava a Sant Sadurní d’Anoia hi havia l’abisme generalitzat dels gasats (té conya que ara ningú se’n recordi i que critiquin amb acritud un Prosecco de Freixenet venut més car que molts caves) i no pocs dels que ara treuen pit parlant de qualitat i paisatge feien servir brandys o fins i tot Cointreau en els seus licors d’expedició. Igualment cert és que algunes de les caves que han marxat han comès dins la DO Cava manifestes irregularitats, com la utilització de varietats de raïm no autoritzades (xarel·lo vermell o sumoll) i d’altres més difícils de justificar.

 

M’agradaria recordar que ningú obliga a ningú a l’hora de formar part d’una DO (i que les portes estan igualment obertes per sortir-ne a aquells que ja no s’hi senten còmodes o als que han decidir sortir-se’n després d’haver estat multats en ser descoberts cometent irregularitats de tota índole). Ara bé, si hom forma part d’una DO ha de complir amb les seves regles. Expliquen des de la seva presidència que Corpinnat no és una nova escissió de la DO Cava, sinó “una evolució”. Part del prestigi de la DO Cava ha tocat el dos però això no vol dir que el Cava estigui sentenciat, com alguns pensen i verbalitzen públicament, ni que no hi hagi remarcables productes de gran qualitat expressant el paisatge dins la DO Cava.

 

Òbviament, les decisions empresarials cal respectar-les, i els membres de Corpinnat estan ben legitimitats per fer allò que els convingui però és lleig i contraproduent fins i tot per ells que critiquin una DO Cava on hi van ser fins dimecres passat (i on els hi ha anat força bé). Per un cantó manifesten que no volen parlar malament del cava però per l’altre diuen que “la identitat respecte el paisatge i el territori és la principal mancança del Cava, que és més el nom d’un mètode que no pas d’un origen”. S’equivoquen anant per aquí. Viu i deixa viure.

 

Des de Corpinnat manifesten que la seva proposta ha estat ben rebuda per sommeliers com Pitu Roca o marxants de vins com ara Quim Vila. També s’han sentit veus recordant que la seva aventura no serà bona per a ningú, i d’altres que pensem que l’exigència en el control d’un auditor no especialitzat en qüestions vitivinícoles no és comparable amb la d’uns bregats serveis tècnics del Consell Regulador del Cava, que són independents tot i dependre del Ministerio de Agricultura. Aquesta associació s’ha creat amb la voluntat de “distingir els grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès, a partir de raïm 100% ecològic collit a mà i vinificat íntegrament a la propietat”. No són els únics que ho defensen. Així mateix, Corpinnat també ha d’assumir importants renúncies, com ara perdre vendes als monopolis estatals, perdre els seus caves de Paratge Qualificat o deixar d’especificar la categoria Gran Reserva.

 

Justifiquen des de Corpinnat que el ple sortint del Consell Regulador va modificar el 28 d’agost de l’any passat el plec de condicions per barrar la possibilitat de la convivència de les marques Corpinnat i Cava. Afegeixen que s’han vist “forçats” a abandonar la DO Cava tot i que van crear la marca amb “la clara voluntat de conviure dintre del Cava”. La darrera proposta d’integració que el Consell Regulador ha posat sobre la taula, diuen, és “inassumible” per part de Corpinnat, ja que “exigeix una sèrie de renúncies que qüestionen la pròpia naturalesa de la marca col·lectiva, com ara la delimitació territorial, el reglament d’ús o els controls de qualitat externs”. No tanquen la porta del tot a tornar, i es feliciten per sentir-se protagonistes dels canvis normatius que s’albiren en els propers mesos a la DO Cava. No podem saber si la seva aventura serà reeixida fins que no passin uns anys, potser una generació. Potser també pot passar que, com va dir Lin Yutang, ningú s'adona del bonic que és viatjar fins que torna a casa i descansa sobre el seu vell i conegut coixí.

 

L’anunci de la seva creació (l’abril de l’any passat) i la seva marxa ha caigut com una gerra d’aigua freda en bona part d’un sector que fa temps que s’esquerda. Però, més que la marxa de Corpinnat, preocupa el futur del sector ara que ja hem vist com les pensa gastar Henkell Freixenet, abaixant notablement, per exemple, el preu del vi.

 

La DO Cava ha volgut donar una imatge d’unitat davant la marxa dels nou membres de Corpinnat. Però potser la unitat, com va dir Isaac Newton, és la varietat, “i la varietat en la unitat és la llei suprema de l'univers”. En el cas que ens ocupa sembla que hi hagi bàndols i idees divergents més que no pas unitats. Ara per ara semblen irreconciliables, tot i el tarannà de gentleman exhibit pel presidint del Consell Regulador, Javier Pagés, en aquest afer. El Consell Regulador ha lamentat la decisió de Corpinnat, tot i recordar que compren un 0,4% del raïm de la DO i que representen el 0,94% de la producció. Pagés, que ha fet crides a la “cohesió”, reconeixia ahir que “coincidim en els objectius de territori i qualitat, però no ha estat suficient per convèncer-los”·

 

El president de la patronal Pime Cava, Pere Guilera, és qui s’ha mostrat més contundent en les seves declaracions. Ha dit que “la qualitat no és patrimoni de ningú en exclusiva”, i que “estem cansats que es qüestioni la qualitat dels qui ens quedem al Cava”. Té molta part de raó aquest cavista que, curiosament, no vinifica els seus raïms (els porta al Celler Josep Piñol de Font-rubí i tria vins base amb els quals fer la segona fermentació en ampolla al seu celler de Lavern). Aquesta realitat de Caves Guilera, però, és la de la immensa majoria del sector del Cava. Per tot se'n fan de bolets quan plou!

 

Corpinnat ha marxat exhibint coherència però no sembla que sigui tan fàcilment justificable sortir a mitges. Cap dels nou membres de Corpinnat ha donat de baixa les seves vinyes tement que no poguessin tornar a ser inscrites en el cas que retornessin a la DO Cava. A més a més, tres dels membres de Corpinnat (Gramona, Llopart i Nadal) no s’han donat de baixa com a elaboradors de vi base Cava per evitar no poder vendre els seus estocs. Javier Pagés manifesta que no troba “coherent” aquesta decisió de marxar a mitges, i ha dit que els serveis tècnics estudiaran si tot plegat és viable. Corpinnat, però, sí creu que hi ha coherència: “estem en una fase d'anar encaixant totes les peces.

 

Aquest és un primer pas d'un camí engegat per millorar. Tots els passos els fem en favor del prestigi i del territori, amb coherència i rigor.” El cert, però, és que no a tots els seus membres els ha agradat que no s’hagin donat de baixa tres socis com a elaboradors de vi base Cava, i que en la seva propera assemblea tractaran aquesta qüestió. A més a més, veus de Corpinnat no troben bé que la premsa hagi posat llum a aquesta sortida a mitges. La premsa ha rebut per totes dues bandes en aquesta crisi (massa nervis i pors!). El Consell Regulador ja ha iniciat les inspeccions als cellers dels escindits, comprovant com en algun cas (Gramona) hi ha estocs “per sobre del que seria habitual”.

 

No m’agradaria acabar aquesta reflexió sense tenir unes paraules en favor dels soferts, menystinguts i massa sovint oblidats viticultors. Pagar-los el 2020 un mínim de 70 cèntims el quilo per uns raïms ecològics collits a mà no em sembla cap bicoca (més aviat una presa de pèl vist el poc que compren els integrants de Corpinnat). Sent optimistes, a Corpinnat només hi podria haver uns 25 cellers. Hi ha qui pensa que si venen els seus productes a preu de xampany de marca bé podrien pagar el raïm al mateix preu que a la Champagne. Sense pagesos no hi haurà futur pel Penedès, ni per la DO Cava, ni pels Clàssic Penedès ni pels Corpinnat. Si no es valoritza el fruit del treball dels pagesos el Penedès perdrà els seus ancestrals paisatges i el ciment metropolità anirà creixent com les taques d’Armillaria mellea en algunes vinyes. I així, els membres de Corpinnat no seran més que reserves com les dels Sioux al mig de polígons logístics i industrials.

 

També voldria dir que al Penedès ja es fan des de fa anys alguns dels millors escumosos del planeta (molts fora de Corpinnat), i que no tot és tan negre com alguns ho volen pintar. Tot i la crisi i el soroll mediàtic, el valor econòmic total del Cava va ser el 2017 de 1.149,3 milions d'euros, la qual cosa va suposar un 6,5% més respecte l'any anterior. Es creix no només en volum, també en valor. El cava tradicional va suposar 219.800.000 d'ampolles (+ 1,95% sobre el 2016) i la seva criança mitjana va ser de 13,8 mesos. El conjunt del mercat exterior va créixer en 3,2 milions d'ampolles, aconseguint la xifra rècord de 162.200.000 d'ampolles.

 

La cosa, però, pot acabar com ja va descriure Mark Twain: "D'aquí a vint anys estaràs més decebut de les coses que no vas fer que de les que vas fer. Així que deslliga amarres i navega allunyant-te dels ports coneguts. Aprofita els vents alisis en les teves veles. Explora. Somia. Descobreix." Bon vent i barca nova? Veurem.




Comentaris
Pere
Estimat Ramon, tinc la sensació que en general només et dediques a abocar verí allà per on passes. Ets inflexible, intransigent i poc objectiu, més enllà de quina sigui la meva opinió respecte el tema que tractes. Tot plegat aporta ben poc a la feina periodística que molts intenten fer de forma honesta. Pel que fa a Corpinnat, doncs bé, ja veurem què passa, però crec que vaticinar de forma tan taxativa no és gens constructiu. Gràcies igualment: d'això es tracta la llibertat d'expressió!
ton c.
Perquè no exigiu d' una vegada que la denominació cava es limiti al territori original, O no cal?
Anna
Personalment m'agradaria saber les marques comercials dels que ja no formen part de la DO Cava, que cadascú que faci el que vulgui, on ho podria consultar?

envia el comentari