Si no sabem on anem, arribarem a un altre lloc

"La notícia és molt fresca i caldrà esperar per veure com se situa tot, però el que no pot ser és que des de tots cantons s’addueixi a la creació de la DO Cava, el ‘pecat original’ en diuen"

Que Corpinnat abandoni la DO Cava és un daltabaix en tota regla. Tothom ho minimitza públicament però ho sap el Consell Regulador i ho sap l’Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat. Uns diuen que els sap greu però que ho han fet tot i no passa res, i els altres que com que només suposen un 1% de la producció tampoc passa res. 

 

El cava fa temps que vol millorar la seva imatge i alguns dels cellers més prestigiosos deixaran de fer 'cava' perquè no els deixen identificar-se. Alguna cosa sí que passa i cal que tothom assumeixi la seva responsabilitat i pensi molt bé què ha de passar a partir d'ara. I és que conviuran el cava, els Clàssics Penedès, els Corpinnat…i tot això barrejat amb que les dues grans empreses familiars dedicades a aquest negoci ara estan en mans estrangeres, que els elaboradors de fora de Catalunya estan més actius que mai i que el Consell Regulador ha canviat de president tot just fa mig any. Quasi res. Ningú diu que sigui fàcil.

 

La notícia és molt fresca i caldrà esperar per veure com se situa tot, però el que no pot ser és que des de tots cantons s’addueixi a la creació de la DO, el ‘pecat original’ en diuen. Que la denominació no s'identifiqui amb un territori és un problema i això ja no ho pot amagar ningú. És que ja en fa més de 30 anys d’això! O com que el món del vi és molt lent, potser hauria de dir que només fa 30 anys i per això no passa res si ho estripem tot i tornem a començar. Sigui com sigui cal saber saber cap on anem perquè sinó acabarem arribant a un altre lloc. 

 

Realment hi ha un escumós que representa el territori, que té identitat, que ens és propi i que és singular. Treballem-hi tots. Fem que la gent prengui més escumosos, que tingui més criteri i que sigui més exigent. En canvi, si el que volem és crear una bretxa entre un gran grup de consumidors sense criteri que no entén què és cava i què no, que cada vegada està mes confós i que es mou només pel preu de l’ampolla i un altre grup inquiet, curiós i amb ganes de tastar coses noves, però molt, molt petit, no cal fer res. 

 

El cava és cultura i és identitat, però també és economia i territori i del que passi ara en depenen moltes coses. Renovem de dalt a baix el que ja tenim i mirem amb empenta cap al futur o inventem-nos una nova DO amb el mateix objectiu. Aprofitem aquesta crisi pel canvi. 




Comentaris

envia el comentari