Els blancs han vingut per quedar-se

"El Gran Vinari d'Or 2018 per lluir al costat del pollastre va ser un triomf monumental, quin vinàs! "

A casa dels meus pares sempre s'ha menjat el mateix en aquestes dates. Per Nadal hi havia sopa de galets amb mandonguilles petites i pollastre farcit de prunes, orellanes, salsitxes, pinyons i llom. Un veritable festí. I l'endemà hi havia canelons. Tot això acompanyat, sense variacions al llarg dels anys, amb vi negre. Sempre. Jo mai ho havia qüestionat fins que el meu paladar es va anar obrint a noves sensacions que em portaven a pensar que alguna cosa havia de canviar. Vaig començar portant un tipus de vi negre més fresc, amb una millor acidesa i més suau com per exemple un Pinot Noir de Loxarel, que trobava encaixava millor amb el pollastre, o un Nita amb els canelons, tot i que des del moment que vaig entrar en el món dels trepats aquests vins de la Conca de Barberà semblaven els més indicats.

 

Fins que l´any passat vaig fer el pas i vaig dir que per Nadal portaria vi blanc. Alguns van arrufar el nas, però quan vaig aparèixer amb una ampolla de Terra de Cuques per acompanyar la sopa i un Pedra de Guix per maridar el pollastre el triomf va ser tan espaterrant que el tema dels negres per decret a Nadal va passar a milor vida. Amb els canelons encara no em vaig atrevir, però. Aquest any tenia clar que volia repetir amb els blancs per Nadal i de cara a Sant Esteve dubtava entre blanc amb bóta o cava gran reserva. Finalment, pel dia 25 vaig optar pel tàndem Vinyes d´Olivardots 6.11 i Cérvoles Blanc 2015, el flamant guanyador dels darrers Premis Vinari. La carinyena blanca de l'Empordà, un blanc estratosfèric, com a atrevida aposta per acompanyar la sopa amb pilotilles i el Gran Vinari d'Or 2018 per lluir al costat del pollastre. I, amics, el triomf va ser monumental, especialment amb el Cérvoles. Quin vinàs! Quina meravella, quina cremositat, quina profunditat, quina categoria, maridant a la perfecció  com poques vegades he aconseguit fer-ho. Tothom fent fotos a l'ampolla i cantant les excel.lències d'un vi, ara ho entenc, escollit com a campió dels vins catalans al 2018.

 

I l'endemà, per maridar els canelons de Sant Esteve, vaig fer el pas definitiu i l'elecció va recaure en el fabulós Taïka 2013, un ancestral perfecte per acompanyar un plat, el maridatge del qual se'm resistia des de feia temps. Cap dels vins triats fins llavors havia aconseguit la sensació que et dona un escumós, sigui un ancestral o un cava brut natura gran reserva: et neteja perfectament el paladar després de cada glop aconseguint que vulguis seguir menjant per poder seguir bevent.

 

La revolució, doncs, s´ha consumat, els blancs i els escumosos han vingut per quedar-se i regnar als plats principals dels gran àpats de les festes nadalenques




Comentaris

envia el comentari