Els "inútils motivats"

"Gosen dir a enòlegs, sommeliers, viticultors i professionals com han d’elaborar el vi, com han de combinar els plats i els vins, o com han de seleccionar l’oferta de vins al restaurant o a la botiga especialitzada"

El proppassat 27 de novembre es va organitzar una taula rodona a l’antiga fàbrica Damm de Barcelona -dins del “III Congrés Català de la Cuina”- on els participants van exposar les seves opinions i reflexions sobre el “Present i Futur de la Cuina Catalana”, engrescats per en Pep Nogué que feia més d’agitador que de moderador, cosa que sabem que l’encanta.

 

En una de les seves intervencions en Pep va fer servir l’expressió “Inútils motivats” per descriure grisos personatges que sense formació ni prou coneixement de causa opinen i sentencien sobre cuina i gastronomia i es permeten dir com hauria de treballar tal o qual restaurant. “Inútils Motivats”, una definició impecable, implacable i impagable que posa nom a aquests que pontifiquen des de criteris basats només en uns coneixements elementals de la matèria en qüestió, que eleven a la categoria de dogma.

 

Si m’ha interessat aquesta simpàtica -i una mica cruel- expressió és perquè aquesta mena d’aprenent d’inquisidor és també present entre consumidors i opinadors suposadament entesos en vins que per diferents mitjans –especialment les xarxes socials i trobades informals- gosen dir a enòlegs, sommeliers, viticultors i professionals com han d’elaborar el vi, com han de combinar els plats i els vins, o com han de seleccionar l’oferta de vins al restaurant o a la botiga especialitzada.

 

Jo trobo molt a faltar la senzilla cuina tradicional catalana als restaurants de Barcelona, i desitjaria més vins catalans a les nostres botigues de vins, però entenc que he de respectar els camins que altres han triat i no pretendre imposar el meu. Sempre tinc la opció de no anar a tal restaurant o no consumir aquells vins. Així de fàcil i de respectuós.

 

Tots els criteris són opinables –i la majoria millorables-, però el que no em sembla admissible és que es vulgui imposar el propi criteri pressionant el restaurador o el celler. No ens calen adoctrinadors ni conversos que vulguin fer de la seva respectable opinió una veritat absoluta, perquè sortosament tenim bons professionals que han decidit des de l'honestedat fer la seva via, ens agradi o no la via que han triat.

 

Que estiguin motivats no eximeix aquests personatges del seu poc encert. I aquesta reflexió ens l’hauríem de fer regularment tots els que d’una o altra manera opinem i transmetem públicament les nostres opinions per tal de no passar a engrossir la categoria dels “Inútils Motivats”, encara que sigui amb les millors intencions.




Comentaris

envia el comentari