Carinyena, el seu nom serà sempre nostre

"Amb aquest joc dels disbarats hem arribat a que al país on neixen i es crien les millors —repetim-ho: les millors!— carinyenes del món, no les podem anomenar pel seu nom! "

Diuen que la seva aroma és aspra, verda, acre. Diuen que no és noble i que s'hauria d'anar eliminant en favor de varietats més afruitades, més amables; que dóna vins rústics, plebeus, que no surten ni a Rabelais ni a Eiximenis; que va ser plantada pels pagesos després de la fil·loxera —o després d'un terratrèmol com al Valle del Maule—, buscant un vi abundant, de color intens i amb força grau. Estic parlant, ja ho heu endevinat, de la —tànnica, àcida, de vegades gloriosa— carinyena.

 

Una de les veus que més ha malparlat de la carinyena és la de Jancis Robinson —de qui he copiat alguns dels adjectius anteriors. El seu comentari més «amable» sobre aquesta varietat que no li agrada gens és que els seus vins poden ser «pretty tough» (bastant durs). I tanmateix, més endavant la senyora Robinson fa una gran, meravellosa excepció: «And yet, and yet. There are wines made almost exclusively from Carignan that are very impressive». (I tot i així, hi ha vins fets gairebé exclusivament de carinyena que són impressionants ».

 

Us imagineu quina és aquesta extraordinària excepció mundial? És clar que sí: es refereix a les grans carinyenes del nostre Priorat i cita com a testimonis tres noms venerables: Cims de Porrera, Vall Llach i Manyetes. Nosaltres n'hi podríem donar una dotzena més —i encara n'hi afegiríem un bon grapat de fora del Priorat, que segur que també trobaria «very impressive».

 

Heus aquí, doncs, que en el bé de déu de vins que es fan a Catalunya n'hi ha alguns que, a més de ser monumentalment excel·lents, juguen en una categoria pròpia perquè sublimen les virtuts d'un cep que a les nostres vinyes s'expressa amb una rotunditat i amb una excel·lència sense parangó enlloc més del món: la carinyena.

 

Si les coses són així, on són els adoradors de les nostres carinyenes? On és el lícit orgull de beure carinyenes i proclamar-ne la grandesa i fer-ne senyera? Els adoradors hi som, i tant si hi som! Però potser encara som massa pocs, acòlits d'una divinitat de nom proscrit. Perquè, encara que sembli mentida, diuen que és il·legal anomenar la carinyena pel seu nom, i ho justifiquen recordant que ja hi ha una D.O. espanyola que es diu més o menys així. Quina ximpleria! Com si ara prohibissin el «formatge de cabra» perquè ningú el confongui amb el formatge fet a Cabra, província de Còrdova!

 

Amb aquest joc dels disbarats hem arribat a que al país on neixen i es crien les millors —repetim-ho: les millors!— carinyenes del món, no les podem anomenar pel seu nom! Alguns cellers opten directament per la desobediència i en diuen carinyena; n'hi ha d'altres que recorren a denominacions antigues, dialectals o locals —en Xavier Favà recull carinyana, caranyena, caranyana, crinyana, granyena—, però majoritàriament s'ha renunciat a l'orgull de dir-ne carinyena i s'usa un nom absurd, espuri, bord, una invenció: samsó. Per imperatiu legal!

 

Puc entendre que els que van empescar-se dir-ne samsó ho devien fer amb la millor de les intencions, per esquivar l'«imperatiu legal». També reconec que no és gaire honest demanar la desobediència dels altres, però potser sí que podríem fer-hi alguna cosa. A França, per exemple, res no els impedeix d'escriure carignan —i França està sotmesa a les mateixes normatives europees que nosaltres, oi? Sembla, doncs, que hi ha prou base legal per reivindicar el nostre dret a dir-ne carinyena —o caranyena, com a la crònica del Cerimoniós, o qualsevol altra variant raonable i autèntica.

 

Retornar el nom a cada cosa no és un objectiu menor. Beguem i exaltem les nostres grans carinyenes, proclamem-les als vuit vents i no ocultem el seu nom antic i veritable.

 

[He escrit sobre la bellesa de la carinyena acompanyat per una copa d'El Missatger 2016, el vi que fa en David Pujol Cargol a Masarac, a l'Alt Empordà. Neix a una petita vinya vella de carinyena que hi ha camí dels masos de Morassac i es cria en dipòsits de ciment. Té la trempera de la bona carinyena i una fluïda, fresca i setinada puresa.]




Comentaris
Àngel
Ben dit Jaume. en un temps en que gairebé res és pot anomenar pel seu nom, si més no aquí tens un acòlit de les CARINYENES en majúscules, sense por de ferir les sensibilitats dels qui s'enutgen per aquest us. Mentre quedi un bocí de fetge Carinyena Sempre!!!
Miguel Figini
Suscribo de cabo a rabo!! De viaje por Sudamérica he traido a mus amigos Carinyenes con mayúsculas. Gran artículo!
Procastinador
L'article de què parla el sr. Aguadé és de fa uns anys, i des d'aleshores les coses han millorat força. Exemples: l'article d'en Miquel Hudin a Decanter dedicat a la carinyena, o els d'Andrew Jefford dedicats al Priorat, L'Empordà i la Catalunya Nord. Fa unes setmanes, Jefford parlà de "la millor carinyena que he tastat mai" -un vi de Cat Nord-, i li concedí 97 punts, una nota pròpia dels grans Bordeus. Pel que fa al nom, digueu-li carinyena, caranyana o caranyena. MAI més Samsó, si us plau.
Miquel
I tant, és un raïm molt bonic is especial, però has de recordar que la Jancis ha tingut una finestra del raïm desde fa 15 anys més o menys d'un tast al sud de França. És per això que estic escrivint molt sobre aquest raïm i vaig publicar un gran tast de la majoraria de les carinyenes que existeixen en aquest moment: https://wineonsix.com/the-grand-carignan-tasting/

envia el comentari