Tast obert d'Intervin i la realitat vitivinícola catalana

"Em vaig trobar, una tria que ben bé podria haver estat feta fa 25 anys, quan l’única DO amb cara i ulls en aquest país era la Penedès i a la resta de l’estat la gent només consumia Riojas i Riberas en negre i vins gallecs pel que fa als blancs"

Una de les grans novetats a Intervin aquest any, la part del saló Alimentaria dedicat als vins, era una zona de tast oberta a tothom que a més funcionava tots els dies i a totes hores. I a mi aquestes coses em fascinen, no tant els tastos en general, que també, sinó com estan muntats i sobretot quin vins hi podré trobar. Seran els de sempre? Hi haurà apostes trencadores? Un repartiment suposadament equitatiu de les denominacions d’origen que representi la realitat del moment que viu el vi, o que com a mínim en doni alguna pista? Doncs bé, com ho diria? No exactament.

 

Només entrar a la zona del tast, després per cert d’haver fet uns deu minuts de cua, em trobo que de les tres llargues taules que hi havia instal·lades una era exclusivament de vins espanyols. Bé, volia dir de vins no catalans. Fins que no vaig caure que ens trobàvem en una Fira internacional i que no som cap República no ho vaig trobar lògic. Però, és clar, ho era. De fet he de dir que la meitat dels vins i caves que podies tastar eren catalans. Vaja, que podríem dir que una miqueta sí que s’havia escombrat cap a casa. O segurament era en base als cellers presents al certamen, i per tant aquesta xifra de 34 sobre un total de 67 era la realitat d'aquest any a Alimentaria. Una mirada, però, més acurada als noms dels cellers i a les denominacions presents et feia plantejar-te algunes preguntes, com per exemple la manera en que s’havia fet la selecció. De fet, aquesta era la pregunta, però no vaig trobar ningú que me la contestés. El resultat és el que em vaig trobar, una tria que ben bé podria haver estat feta fa 25 anys, quan l’única DO amb cara i ulls en aquest país era la Penedès i a la resta de l’estat la gent només consumia Riojas i Riberas en negre i vins gallecs pel que fa als blancs. I és que la DO Penedès era la campiona absoluta, cos a cos amb la DO Cava però, amb 11 i 10 presències respectivament.

 

Ho dic també perquè la següent DO amb més vins era la DOQ Priorat amb 3 vins, dos d’ells del mateix celler. No trobo que sigui una representació fidel del panorama vinícola català, però també és cert que desconec com es va fer el procés ni quin grau d’interès va despertar entre els diferents cellers catalans ni quines eren les condicions per ser-hi present.

 

Seria interessant de cara a l´any vinent conèixer aquestes incògnites per poder valorar més una iniciativa que, sens dubte, és positiva, però que com tot el que es fa en una Fira és millorable.

 

 




Comentaris

envia el comentari