Junts o separats?

El fet de tenir varietats amb maduracions una mica diferents en un moment concret de la verema facilitava la frescor del vi si es collien totes alhora i es frenava una mica la graduació alcohòlica

Fa poc feia referència a la dèria recuperativa -pel que fa al món del vi- en un article en què comentava que algunes tipologies de vi, com el vi ranci, no havien entrat encara en aquesta via, donant per entès que encara ens podíem replantejar força coses més.

 

Hi ha curiosament una molt minoritària pràctica que m’ha fet tornar a reflexionar sobre aquest retrobament del passat per millorar el present, i –qui sap!- potser tornar a posicions que combinin el pragmatisme amb la manera d’entendre què ha de ser el vi des del punt de vista conceptual.

 

Fa una bona colla d’anys un viticultor del Priorat em va comentar que ell feia l’assemblatge de les varietats a la vinya en comptes de fer-ho al celler com feia la immensa majoria d’elaboradors, ho collia tot junt i ho vinificava tot junt. Em va semblar més una curiositat que un concepte, i ho vaig oblidar en poques setmanes. A les vinyes del Mas Arbosset del Pla de Bages es va parlar també d’aquesta manera de fer, i fa un parell d’anys a Occitània vaig tenir ocasió de parlar amb un jove “vigneron” que havia decidit aplicar aquesta idea a un dels seus vins.

 

No fa gaire aquesta pràctica se m’ha tornat a aparèixer de la mà d’un jove “vinyater” empordanès, que em comentava que el fet de tenir varietats amb maduracions una mica diferents en un moment concret de la verema facilitava la frescor del vi si es collien totes alhora i es frenava una mica la graduació alcohòlica, coses totes dues que sembla que es van imposant cada cop més en els gustos dels consumidors.

 

Tot plegat m’ha fet pensar que potser sí que val la pena aprofundir en aquest camí, no endebades els antics pagesos ja ho feien això, tot i que no gosaria dir que ho fessin amb coneixement de causa, però el cert és que els seus vins molt sovint ja venien assemblats des de la vinya.

 

Rumiant una mica més sobre aquesta qüestió sembla evident que la proporció intervarietal en el vi dependrà de com hagi afectat cada anyada a cada varietat en particular, de manera que el vi serà un reflex global de l’anyada més fidel que variant les proporcions cada verema. És cert que les desviacions d’un any a l’altre poden ser molt considerables, però si busquem més autenticitat, més territori i més anyada, crec que podem assumir aquest increment de variabilitat.

 

Al cap i a la fi també les persones ens comportem diferent segons les circumstàncies i no per això perdem la personalitat. És només una reflexió sobre un tema del que desconec moltes coses i del que no tinc constància dels resultats al llarg d’anyades seguides, però m’ha semblat que valia la pena pensar-hi.




Comentaris

envia el comentari