Fires naturals

"Malgrat pensar d’entrada que Vella Terra s’emportaria la partida per golejada, Vins Nus es va mostrar com aquell contrincant que sembla que no molesta però que en el moment més inesperat et clava un gol al darrer minut i et deixa amb un pam de nas"

Encara no recuperat de l'emprenyamenta que vaig agafar en comprovar que dues fires de vins teòricament naturals coincidien a Barcelona, vaig decidir prendre-m’ho amb filosofia i encarar la doble diada amb alegria. Així podria comprovar, sense possibilitat d’oblidar-me’n, de les forces de cadascuna d’elles, de si es complementaven o molestaven, de les característiques dels seus expositors i de la imatge en si d’elles. I he de dir que, malgrat pensar d’entrada que Vella Terra s’emportaria la partida per golejada, Vins Nus es va mostrar com aquell contrincant que sembla que no molesta però que en el moment més inesperat et clava un gol al darrer minut i et deixa amb un pam de nas.

 

Es obvi, però, que no tenen el mateix pressupost, fet que passa quan l'equip que acaba de pujar a primera  juga al Camp Nou. D'entrada, les coses són força clares: fa molta més patxoca l´Estació del Nord, força cèntrica i de fàcil accés, coneguda per tothom, que la Nau Bostik, bruta i atrotinada, un punt cutrillo, al costat de les vies de la Sagrera. No hi ha color. És realment important? No. Però sense dubte ajuda a la seva projecció i difusió i en això segur que estarem d'acord. Més enllà d'aquest fet, i amb tots els respectes i admiració per als irreductibles del PVN (Productors de Vins Naturals), es veu més professionalitat, amb tots els defectes i virtuts que pot arribar a tenir aquesta paraula, a Vella Terra. I arrossega, potser per això, a moltíssima més gent, tant públic com expositors. Si a la Nau Bostik hi havia 47 productors, a l'Estació del Nord arribaven als 105. I si parlem de públic, professionals, bloggers, curiosos, etc, tampoc hi havia color, malgrat que la gentada a la Sagrera era considerable, però hom es podia moure amb tranquil·litat. A l'estació hi havia estones que era fins i tot difícil transitar, alguns vinyaters eren pràcticament inaccessibles, i fins i tot m’atreviria a dir que hi havia una mena d’eufòria general.

 

Aquest 2018 ens mostra el mundillo dels vins naturals en el seu millor moment, i les xifres que he donat són concloents. Vella Terra ha duplicat en dos anys els seus expositors, Vins Nus n’ha sumat nou més que l’anterior. La dels “amics naturistes”, tot s'ha de dir, és molt més radical, no vull dir més “autèntica” però si més compromesa amb no utilitzar cap tipus d'additiu ni manipulacions tecnològiques, i potser aquest fet li dona un aire més “amateur”, dit també amb tot el respecte per al concepte, ja que tots ells intenten fer del vi el seu modus vivendi. És, com ho diria, un xic més casolà tot, tant en els productors de casa com en els de fora. I en aquest aspecte també hi ha un fet a destacar: a Vella Terra la meitat és gent de fora, amb els italians com a grans ambaixadors, els francesos que pràcticament igualen als “peninsulars” i els austríacs i japonesos que aporten el toc exòtic. En canvi, a can Bostik els de fora eren tots francesos, i de zones en general força properes. És clar, doncs, que Vella Terra guanya la batalla internacional, però potser de cara a l’any vinent ho haurien de fer en un lloc molt més ampli ja que, insisteixo, a vegades havies de donar empentes pel sol fet de voler caminar.

 

I els vins, us preguntareu? Tanta xerrameca i ni una paraula del que veritablement importa! Doncs aquí és on s’equilibra la balança, tot i que els sommeliers i enòlegs “tradicionalistes” arrugarien el nas, i dirien que hi ha certes olors i sabors dels vins que podies trobar a Vins Nus que ells no els aguanten, però el cert és que jo vaig tastar vins molt i molt bons als dos llocs i, curiosament, vaig punxar moltes més vegades en estands de Vella Terra...clar que això, però, es pot atribuir a la quantitat de productors a un i altre lloc.

 

Tres coses més i callo: el tema gastronòmic era més engrescador a Vins Nus, molt més, ja que l'oferta de Vella Terra pretenia ser més glamourosa, ostres i tot de la mà d’un ex-concursant del “Joc de cartes”,  però no hi havia res calent, mentre que la brasa de la Nau Bostik feia goig. A l’Estació del Nord no tots treballaven sense sulfits, de fet crec que la cosa estava equilibrada, malgrat que sí hi havia consens en el tema biodinàmic, ecològic, etc, mentre que a Vins Nus el tema “no sulfits” és la seva bandera. I finalment, la pregunta que queda al tinter, i esperem resoldre ben aviat és, per què han hagut de coincidir dues fires a Barcelona? El segon dia de Vins Nus era el mateix que Vella Terra, i això, com a mínim, és lleig. No vull aventurar-me a exposar les meves teories, quan en sàpiga el cert ho contaré.

 

Marc Picanyol és autor del bloc www.booonissim.cat




Comentaris

envia el comentari